El temps comprés entre un escenari buit i un
escenari ple, pot ser que sigui només, a primera vista, d’unes poques hores
ermes, a l’espera dels poetes. Però res de tan erroni. Com follets invisibles
que són a tot arreu, milions d’instants bastits d’il·lusions, d’escriptura, d’expectatives
i projectes, de preparació, de somnis, d’alegria i de nervis, d’assajos, poblen
cadascun dels espais del teatre i l’amaren, en tot moment, d’aquesta màgia que
tan sols és capaç de crear la poesia.
Gràcies Quim Ponsa i Albert Cuevas per aquesta nit fantàstica, gràcies també a
totes les persones que hi van manllevar el seu temps i l’esforç, el bon fer i la
seva dedicació desinteressada!
Brindant amb l’admirat
mestre Albert Cuevas, al costat de la seva obra “Figures emergents”, amb la satisfacció d'haver pogut
compartir amb ell espai, festival, conversa i abraçada. Potser per la similitud
de colors entre la meva brusa i el seu cel, em vaig sentir per uns instants com
una de les seves figures emergents.
L’única fotografia decent de la meva
intervenció, enviada gentilment des de Navata. Gràcies!
Els músics que van amenitzar brillantment la
vetllada: l’Albert Cuevas, el Gerard Martí de Juana i el Felip (...)
L’ànima de la festa, el Quim.
L’il·lustre rapsode “Signorino Transparenti”
va gargarestrossar la sublim Suit Blanche del Bicòmic.
Els camps de Navata amb el Canigó al fons. Les
portes del Paradís.
Les delicioses figuretes del Pati de Primavera de Mar Gorriz (jo hauria jurat que eren made in German de Juana per la seva similitud, però amb tants i bons artistes en pocs metres quadrats ja m’hi perdo).
Detall del Pati
de Primavera d Roser Raluy i Aleks Boldyrev, una encantadora parella d'artistes
artesans, com no podia ser d'altra manera. Insuperables en rellotges de sol de
tota mena.
La bellesa d’un
carrer de Navata.
Un altre racó d’aquest
poble d’artistes.
Les flors no es
conformen a restar anònimes a l’interior dels murs, sinó que surten a fora perquè tothom pugui gaudir-ne. Hi ha qui diu
que amb la poesia succeeix el mateix.
A reveure, Navata! Si ens hi volen, un altre any tornarem!
Felicitats Galionar. Per la poesia, per les fotos, pels colors!!
ResponEliminaUna nit màgica, i un dia clar.
Què més es pot demanar?
Gràcies, Xavier, certament no podia demanar res més aquell dia. Ara, avui, posats a demanar… doncs que cap problema de salut ens hagués traït i que haguéssim pogut assistir a la trobada blocaire! :)))
EliminaUna forta abraçada!
Sou uns artistes! I les fotos, precioses. Tu estàs esplèndida!
ResponEliminaGràcies, Novesflors. És un indret encantador, i també la seva gent, els seus artistes, les seves iniciatives culturals, la seva senzillesa... Anar-hi una vegada a l'any, fer nit a Figueres, visitar indrets fantàstics de l'Alt Empordà... És com el nucli central del mes de maig. Poetes planers, sense divismes ni gaires pretensions, que et carreguen d'energia per escriure, per compartir mots, per viure aquesta vida per sempre... Només són un parell de dies, però valen per tot l'any.
EliminaUna forta abraçada!
Caram , noia quina festassa i quin poble més bonic ple de carrerons amb encant... I trobo que tu estàs molt reguapa...
ResponEliminaMoltes felicitatats i molts petonets.
Gràcies, M. Roser. A banda de la Nit de la poesia, és també la festa dels artistes i artesans: celebren els Patis de Primavera, cada artista té una portalada, local o pati directament on exposa la seva obra, o el guarneix segons algun tema que hagi escollit. Llavors fan visites guiades per tots ells, acompanyats d'alguna mena de banda musical. És molt bonic. Aquest any hi havia uns 23 Patis, però alguns d'ells encara no havien obert quan hi vam anar. A més, la càmera fotogràfica ens va jugar una mala passada i moltes fotos no han sortit. I tampoc hauria estat acceptable allargar-me amb moltes més imatges... Però sí, t'asseguro que val molt la pena visitar-ho durant la festa.
EliminaUna forta abraçada!
Veig que va ser una festa molt lluïda i molt complerta. Estàs molt bé a la foto i segur que ho vas fer genial com sempre.
ResponEliminaEl poble el trobo encantador, un paradís, al menys els racons que ens mostres.
A Navata t'hi voldran sempre, Montse, segur! ;-D
Ah, degut a la teva absència forçosa del dinar dels Rodablogs, la Carme em va concedir l'honor de llegir les teves targetes, totes molt ben trobades. Ho vaig agrair.
Saps, Glòria?, m'ha fet molta il·lusió saber que vas ser tu qui va llegir les meves targetes, i m'alegro que t'hagin agradat! Ho havia preparat tot amb molta il·lusió, però no va poder ser. I també m'alegra molt saber que us va anar tot molt bé. És sensacional aquest enllaç d'amistat que s'ha anat forjant gràcies al món dels blogs.
EliminaSi en tens ocasió, t'aconsellaria que no et perdessis una visita per aquest poblet de l'Alt Empordà. Val la pena.
Una forta abraçada!
Té pinta d'haver estat una vetllada fantàstica. L'escenari s'ho valia, ja veig, però quan es té passió per alguna cosa, tot es posa de cara, això segur.
ResponEliminaSí, Xexu, s'ho curren molt. Cada any preparen un escenari diferent però igual d'original i acolorit, amb obres dels diferents artistes de Navata. Hi ha molt bon caliu, allà. I val la pena fer els 200 Km. que em separen de la població, perquè per a mi és molt més que una festa; és una escapada de dos dies carregada d'aire fresc per al cap i per al cor.
EliminaUna forta abraçada!
Ho he deixat escrit per algun altre lloc, però com no sé si ho veuràs:
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per les teves targes de la trobada, tan boniques i "currades". Em va encantar!! :-))
Espero que et recuperis ben aviat!
Petons!!!
Moltíssimes gràcies, Assumpta. Havia preparat amb il·lusió la trobada, però no es pot lluitar contra les forces del destí..., i encara menys contra les gastroenteritis virals! :)) Ara ja ha passat tot, afortunadament. Celebro que hagi anat molt bé la desvirtualització de dissabte, i només em resta esperar que algun ia hi hagi una nova ocasió per a repetir-la.
EliminaUna forta abraçada!
Un plaer comptar amb la poesia elaborada i deliciosa de la Montse, com diu un dels comentaris, comptem amb tu per sempre que tu vulguis o puguis venir. Gràcies i un petó.
ResponEliminaGràcies, quim, esperem que d'aquí a un any Navata torni a omplir-se de poetes i de poesia, i que puguem ser-hi per veure-ho.
EliminaUna forta abraçada!
A mi també em costa de trobar-me decent en les fotos, però aquesta teva està molt bé. Jo també et dono les gràcies per les teves dedicatòries fetes amb el cor i amb les mans i va ser una llàstima no poder-nos conèixer personalment. La Carme ja t'ho farà arribar tot. I felicitats per aquesta vetllada preciosa en un poble tan bonic i plagat d'artistes.
ResponEliminaGràcies, Teresa. Vaig tenir un problema tècnic amb la càmera de fotos i gairebé no en va sortir cap de bé. I precisament es van malmentre totes les que hi sortia jo... La que he publicat està feta amb una altra càmera per una bona fotògraf, i van tenir l'atenció d'enviar-me-la.
EliminaA mi també em va saber molt greu no poder acudir a la trobada blocaire, però sé que hi haurà més oportunitats per compartir una bona xerrada.
Una forta abraçada!
Molt ben triat, Montse.
ResponEliminaA mi també m'ha fet un gran efecte la fotografia del brindis, on es veu que la continuïtat del blau és ben encertada. Tots els idealistes sempre sempre ho agraïm.
Jordi, m'alegra saber que no sóc l'única somia-truites del món blocaire...
EliminaGràcies i una forta abraçada!