diumenge, 2 de febrer de 2014

Els mots que no són



Com flames roents
em cremen els mots
ocults dins del cor.
Com flames roents,
ho incendien tot;
i volen sortir
urgents, cap a tu
i abraçar-te fort
per cremar-te amb mi.
Arriben als llavis
convertits en gel...

No puc escriure versos.

Galionar



25 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies, Helena, la teva opinió és molt important per a mi. Ets una mestra en l'art de sintetitzar en poques paraules l'essència d'un poema, cosa que jo amb prou feine sé fer.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. No et puc escriure versos
    em manca la paraula
    expressar ... el que sento.

    Bon dia Galionar :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pere, que impotents poden ser les paraules, de vegades, quan més necessitat tenen de ser escoltades...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. Vaja... hi ha hagut una allau entre el cor i el llavi, doncs. Maco, nena...

    Una abraçada de diumenge!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Van tancar 2 cinemes on jo creia tenir una part de la meva imaginació. La música m'ha ajudat a reconfortar-me, i a reconciliar-me amb les seves despulles. Gràcies un altre cop.

      Suprimeix
    2. Sí, cantireta, un allau de proporcions desmesurades. Podríem dir que ara la carretera és utilitzada per altres vehicles força més moderns i millor preparats, i que a mi no em deixen passar per no portar cadenes...
      M'alegra saber que la música t'ha servit per a alguna cosa positiva. Una gran abraçada!

      Suprimeix
  4. genial! brutal! una sacsejada poètica!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Efre, per fer-me saber que el poema ha lograt tranmetre alguna cosa.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. Fantàstic poema. Quina força tenen els teus versos!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi, Novesflors. Per a mi sempre és un repte, atrevir-me amb els poemes curts.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
    2. Per a mi és al contrari, sóc incapaç de fer poemes llargs :)

      Suprimeix
    3. És que, Novesflors, un gran poeta pot expressar moltes coses amb molt poques paraules. Tu en formes part per mèrits propis, d'aquest grup, i jo en canvi n'estic molt lluny. Però de tant en tant, ho provo.
      Una abraçada!

      Suprimeix
  6. Sacsejada poètica, sí!!! Ben potent, té raó l'Elfree!!!

    Quan no podem escriure versos, precisament el que hem de fer és escriure versos... sobretot no deixis mai d'escriure, tant si pots com si no... ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hauré de fer cas als teus consells, Carme. És en aquests casos quan més ho necessitem..., i quan més impotents ens sentim, alhora, per fer-ho...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  7. Efectivament! Resto sense mots. L'admiració hi és més forta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jordi, gràcies. Però si us plau, a tu que els no t'abandonin mai!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  8. El paper s'incendia per la força dels versos
    de qui diu que no els pot escriure.
    Sortosament les estrofes ho contradiuen.
    Fita

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt boniques paraules les teves, Xavier. Potser encara no està tot perdut i els versos encara tenen força...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  9. Sembla molt evident, no? Els has de deixar sortir! Tots els sentiments cap fora, i després a cremar plegats!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xexu, per què no? Potser sí que al final s'ha produït el desglaç. I si no, aquí han quedat els versos, fets de cendra, de glaç o de brasa.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  10. I sense ni adonar-te'n, ha sortit un bell poema ple de sentiment...Que preciosa la música de Cinema Paradiso, jo la tinc a la "banda sonora" del blog...
    Petonets i bona setmana Montse.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M. Roser, tens raó, al final ha sortit el poema! La música és deliciosa, íntima i trista. Una delícia.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  11. Quin poema, nena!
    Breu i contundent, m'agrada molt.
    Tant, que m'agradaria haver-lo escrit jo.... ;)

    ResponSuprimeix
  12. Gràcies, Glòria. És molt maco el que dius...
    Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix