dimecres, 7 d’agost de 2013

Racó d'agost (2013)

“…La nostra felicitat depèn més de com vivim les coses, que de les coses que vivim...” 
(Antonio Bolinches)   
...Sons de vespre, roig de vespre, cant...
Blau de l’aigua, precs de l’aigua, pau...
I estimar-se en una profunda bonior de silenci
només envaïda pel lleu xiuxiueig dels estels, cel enllà...
Després, ja no vaig gosar a continuar el viatge.
Vaig haver de tornar. Ja era l’hora de l’alba...
Des de llavors, els meus ulls contenen un espurneig de lluna
que no ha sabut retornar al cel,
i que ell va regalar-me, a tall de benvinguda...

12 comentaris:

  1. A l'agost aquests viatges de nit són curts però emocionants. Passem dels roigs als grocs, del capvespre a l'alba, sense adonar-nos, tan de pressa que a vegades no sabem si surt el sol o s'amaga.
    Potser la solució estigui en escoltar els xiuxiuejos ... dels estels.

    Bona tarda Galionar :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola, Pere! Una alegría retrobar-te enmig del período de vacances que ens escampa d'aquí cap allà... Cau la pluja aquest vespre, els estels potser aquesta nit no xiuxiuejaran... Però n'hi ha prou ni que ho hagin fet una sola nit mágica d'agost per sentir que la felicitat existeix.
      Una forta abraçada i bona nit, Pere!

      Suprimeix
  2. Estic bastant d'acord amb aquesta frase...
    I quin cel tan vermell, m'imagino un passeig vora mar des d'un capvespre com aquest, seguit d'una nit estelada i arribar quan ja comença a clarejar i ja només es veu l'estel del dia...Fantàstic!
    Avui, aquí, també està núvol i han dit que de matinada podia ploure molt fort, per si de cas, he tret el cotxe del parking...
    Suposo que encara estàs trescant per les muntanyes, aprofita-ho tant com puguis.
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola, M. Roser; què va, fins a la propera semtana no començo vacances, dues escarransides setmanes de vacances, que sí, aprofitaré per trescar per les muntanyes. Aquesta matinada també esperem tempestes; espero que no es passin amb els trons i ens deixin dormir!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. Ahir et deixava una abraçada que no sé pas on haurà anat a parar...veig que s'ha perdut.
    Coses de la tecnologia...

    Te'n dono una altra!
    Un petó, Montse.
    A disfrutar de les vacances...doncs.

    ResponSuprimeix
  4. Moltes gràcies, Fanalet; una abraçada molt gran també per a tu. No tinc constància enlloc del teu comentari d'ahir; sí que noto que darrerament hi ha problemes amb la xarxa, possiblement perquè deu anar més saturada.
    Bon estiu, bonica!

    ResponSuprimeix
  5. Imagino que l asetmana propera t'envàs cap a Bohí...Que descanssis bé i t'ho passis molt re bé. Una abraçada: Joan Josep

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Joan, dimarts de bon matí la vall m'obrirà els seus braços una vegada més. Espero que les tempestes d'estiu, tan prolífiques darrerament, no em toquin els nassos cada tarda.
      Moltes gràcies pels desitjos i una abraçada ben forta!

      Suprimeix
  6. La cita d'Antonio Bolinches em fa pensar molt. Me l'apunto!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. D'acord, Rits. Però que la reflexió no et prengui temps per gaudir de l'estiu i les vacances!
      Una forta abraçada, guapa!

      Suprimeix
  7. El capvespre i l'alba són moments absolutament màgics, cada hora, cada minut, cada segon els matissos de colors són infinits, cada dia és diferent i igual alhora, l'espectacle que ens regala la natura a cada instant és irrepetible. Si, a més a més, gaudim del silenci i el moviment suau dels estels amb els seus capriciosos moviments, poca cosa és pot fer millor que deixar-se anar per les sensacions que ens invaeixen.
    M'ha agradat moltíssim, com sempre, el teu poema, la imatge i, com no, la música embriagadora de la Maria del Mar Bonet; no coneixia la canço i m'ha atrapat.

    ResponSuprimeix
  8. Certament, Gabriel, només amb la contemplació de la natura, tan riquíssima d'ingredients que fan possible la felicitat de qui sap perdre's en la seva màgia, ja n'hauríem de tenir prou per assolir el cel i no desitjar res més.
    Celebro el teu retorn després de les vacances.
    Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix