L'altre dia parlava per telefon amb una amiga que tú també coneixes. Ella veiamolt normal aquesta llei perquè estem a Espanya. No va manera de convençer-la de que confondra Espanya amb Castella és el que fa que no volguem seguir així. Una abraçada: Joan Josep
Sí, Joan, sé a qui et refereixes; tot i tenir família a Catalunya és molt radical. Més val no intentar convèncer ningú i intentar qualsevol altra estrategia... Una forta abraçada!
No s'haurien de creure amb el dret d'imposar la seua llengua a tothom, no s'haurien de creure superiors perquè tal com déiem de nens, amb molt bon criteri, per cert (si em permeteu la vulgaritat d'escriure-ho ací, al blog): En este mundo de mierda de cagar nadie se escapa caga el pobre, caga el rico, caga el rei i caga el Papa.
Genial, Novesflors, senzillament genial! No havia sentit mai aquests versets! El fotut del cas és que els infants no tenen cap problema a l'hora de relacionar-se entre ells; acostumem a ser els grans, els qui emboliquem la troca... Ben tornada i una abraçada molt gran!
Mareta de déu, només de pensar-hi... afegiré l'enllaç cap aquí a la llista.
ResponEliminaHe, he, he... molt bo!
ResponEliminaAra... més que cagar a la gibrelleta... no seria a cagar a la via?
jajjaja...boníssim!!
ResponEliminaMolt bon dia!
Aferradetes.
La llàstima és que 'ells' també caguen i a més ens emmerden a nosaltres.
ResponEliminaSerà per cagades...
ResponElimina:(
Xexu, Carme, Lluneta, Olga, Glòria..., gràcies per ser-hi i una abraçada ben forta! :)
ResponEliminaMolt divertit Montse...Però no ens cal patir, que encara sabem dir que no!!!
ResponEliminaPetonets.
Fantàstic el teu comentari, M. Roser! I tant que encara sabem dir no! El mal és que de vegades se'ns oblida...
EliminaUna forta abraçada!
Que bo!!! O compren més gibrelletes o empaqueten al nen cap a casa seva! Serà "merdós" =:(
ResponEliminaSí, Judit, molta "caca" hi ha en tot plegat! Més que mai, no perdéssim mai la fe...
EliminaUna forta abraçada!
molt bo!
ResponEliminaa més, la paraula gibrelleta, que es fa sentir poc
Sí, Rits, un gran acudit! I l'expressió "anar de cos", encara es fa sentir menys!:)
EliminaUna abraçada gran!
Vinga gibrelletes...
ResponEliminaAl final potser sí que ho traurem tot...
Sort que tenim nosaltres fe!
Jordi, i que no ens manqui mai aquesta fe! I com més lleugers de pes, millor per avançar!
EliminaUna forta abraçada!
L'altre dia parlava per telefon amb una amiga que tú també coneixes. Ella veiamolt normal aquesta llei perquè estem a Espanya. No va manera de convençer-la de que confondra Espanya amb Castella és el que fa que no volguem seguir així. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaSí, Joan, sé a qui et refereixes; tot i tenir família a Catalunya és molt radical. Més val no intentar convèncer ningú i intentar qualsevol altra estrategia...
EliminaUna forta abraçada!
No s'haurien de creure amb el dret d'imposar la seua llengua a tothom, no s'haurien de creure superiors perquè tal com déiem de nens, amb molt bon criteri, per cert (si em permeteu la vulgaritat d'escriure-ho ací, al blog):
ResponEliminaEn este mundo de mierda de cagar nadie se escapa
caga el pobre, caga el rico, caga el rei i caga el Papa.
Genial, Novesflors, senzillament genial! No havia sentit mai aquests versets!
EliminaEl fotut del cas és que els infants no tenen cap problema a l'hora de relacionar-se entre ells; acostumem a ser els grans, els qui emboliquem la troca...
Ben tornada i una abraçada molt gran!