dissabte, 31 de desembre de 2011

La simfonia dels adéus

La Simfonia número 45 en fa sostingut de Haydin, més coneguda com “Simfonia dels Adéus” (o “de l’Adéu), és una de les obres més originals i divertides de l’immens repertori de la música clàssica.
La peça es va estrenar l’any 1772 al palau d’Esterháza, situat a uns cinquanta quilòmetres de Viena i propietat del príncep Nicholas Esterhàzy, per qui aleshores treballava Haydin. Els tres primers moviments segueixen la pauta habitual d’aquest tipus de composició. També el quart i últim s’inicia d’acord amb el guió canònic, però quan sembla que arriba el seu final comença el que gairebé es podria considerar un cinquè moviment que el professor Tim Blanning explica així: en tant es desplega la cadenciosa melodia, orquestrada amb una gran senzillesa, els músics, tal i com indica la partitura, han d’anar deixant de tocar (però només després de donar prova de la seva destresa amb un solo), apagar la seva espelma i sortir de la sala. A poc a poc, l’orquestra es va reduint de manera que l’última part de l’obra és interpretada només per dos violins amb sordina, encarregats de tancar discretament l’obra. L’1 de gener de 2009, Daniel Barenboim va oferir una versió plena d’humor al concert d’Any Nou de Viena, que es pot trobar fàcilment a Internet.
L’obra resulta difícil d’entendre si no es coneix el context en què es va crear. El príncep Esterhàzy, gran melòman, havia construït al palau d’Esterháza, situat al mig d’un bosc, un gran teatre d’òpera, amb capacitat per més de cinc-centes persones, així com més de cent habitacions per als seus convidats. Els servents i els músics, però, disposaven d’un allotjament molt precari, sense lloc per a les seves famílies, de manera que els músics es desesperaven quan es perllongava més del previst la seva estada al palau. Era impensable fer arribar el seu descontent al príncep... fins que Haydin va trobar la manera de fer-ho amb la seva simfonia. Es diu que Esterhàzy es va donar per al•ludit i que, un cop acabada la interpretació, va dir “si tothom marxa, també ho farem nosaltres” i va ordenar el regrés a la ciutat.
Més enllà de l’anècdota, la composició és una al•legoria amb múltiples sentits, entre ells, un dia com avui, el de l’any que s’acaba, i fins i tot, el de la vida mateixa.
Aquest any, un cop més, hem deixat perdre moltes oportunitats que ens han sortit al pas. Cada full del calendari és un músic que deixa de tocar i una melodia que es perd per sempre més. El dia u de gener, amb el sentit a la vegada cíclic i lineal del temps humà, una nova orquestra tornarà a desplegar-se davant nostre i haurem d’estar atents si volem treure tota la vida que porta a dins cada músic, cada instrument, cada nota, perquè inevitablement també el seu so s’apagarà.
I quan totes les orquestres es desfacin, quan les espelmes deixin de lluir i s’imposi el silenci definitiu, quan ja no quedi ni tan sols Haydin tocant el violí, caldrà tenir un record per al príncep Nicholas, i, com ell, advertir amb humilitat que ha arribat el nostre torn i que és el moment de sortir amb dignitat del teatre.

Autor: César Martín (El 3 de Vuit, del 30 de desembre de 2011)


22 comentaris:

  1. Bon any nou!!

    No coneixia la història ni la peça (de música clàssica en connec tan poc...). La deixo posada mentre vaig bloguejant. És molt maca!

    i si, que l'any que comença poguem veure i no deixar escapar cap músic!

    ResponSuprimeix
  2. Meravellosa simfonia. Bona companyia per acabar l'any.
    Bon Traspàs i Bon Any Nou, Montse!

    ResponSuprimeix
  3. Fantàstica!
    Un bonic final i una ben dolça estrena del 2012!
    Una abraçada, Galionar!

    ResponSuprimeix
  4. M'ha agradat conèixer la història d'aquesta simfonia...

    Estic escoltant ara una altra música, però vindré de seguida a escoltar-la.

    Que tinguis molt bon començament d'any i com tu dius que sapiguem aprofitar les oportunitats de cada dia. Mai no n'aprenem prou d'això!

    Una abraçada ben forta i MOlt, molt, molt bon any!

    ResponSuprimeix
  5. Jo també he disfrutat llegint una història que no coneixia. Ara mateix l'estic escoltant i és una autèntica meravella per les oïdes. Gràcies per compartir-la!
    Molt bon any 2012!! Petonets i abraçades! ;)

    ResponSuprimeix
  6. Sortirem amb dignitat, en silenci però amb el sentiment d'haver-ho fet el millor possible, acomiadem l'any vell!
    I entrem en el nou, valents, esperançats i amb ganes de gaudir-lo, encara que ja sabem que ens esperen dies de treball i dificultats.

    Escoltant aquests meravellosos acords et desitjo per a tu i tots els que estimes salut i força el 2012. Bona tarda Galionar.

    ResponSuprimeix
  7. m'acabes d'alegrar infinitament la tarda. Que l'any vinent també et somrigui.

    ResponSuprimeix
  8. Rits, comparteixo els teus desitjos totalment. Motius perquè tot vagi millor no en falten, oi?

    Pilar, celebro que t'agradi; al nostre diari vilafranquí trobaràs l'article, que he fet meu només llegir-lo. Els meus millors desitjos també per a tu!

    Fanalet, espero que també tu gaudeixis d'un bell Nou Any i siguis feliç celebrant-ne l'entrada.

    Carme, jo tampoc coneixia la història fins aquest matí; havia vist la interpretació en directe però sense entendre'n el significat. Tota la felicitat del món en aquest Nou Any per a tu, Carme!

    Joan, celebro que t'hagi agradat; m'ha semblat prou adequada per a un dia com avui. Molta felicitat en aquest Nou Any!

    Sí, Pere, per propòsits que no quedi, encara que després no els puguem complir. Les ganes i les intencions hi són, que és el que compta. També per a tu els meus millors desitjos per a aquest proper any, Pere.

    Joan, a mi també m'alegra infinitament saber que compto amb amics com tu, com tots vosaltres. Els meus millors desitjos per a tu en aquest Nou Any.

    Una abraçada molt gran per a tots i gràcies per haver passat una estona al meu espai!

    ResponSuprimeix
  9. És el quart intent d'escriure't un comentari, a veure si ara blogger em deixa...


    Una anècdota molt interessant i molt curiosa que jo no coneixia. Va fer bé, Haydin.
    BON ANY.

    ResponSuprimeix
  10. Novesflors, a mi em passa el mateix; suposo que la línia va ja sobrecarregada, com passa cada 31 de desembre a la nit.
    També per a tu els meus millors desitjos per a un bon any. Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix
  11. Gràcies per aquesta entrada amb aquesta història tan adient al dia de hui. Aquesta nit, de nou, torna a evidenciar-se la importància, la força i la intensitat d'eixe fil invisible que separa dues realitats, dos termes oposats i alhora complementaris i que es manifesta sempre en moments importants i quotidians: vida-mort, dia-nit, principi-final,... i tants altres punts contraposats en els que ens movem.
    Bon any també per tu, estimada Montse i gràcies de nou per la teua vitalitat.
    Una abraçada,
    amparo.

    ResponSuprimeix
  12. Estimada Amparo, suposo que una condició important de la vida, per poder avançar pels seus camins i reeixir en l'intent, és precisament saber trobar aquest fràgil equilibri entre aquestes dualitats, aquests pols oposats de la mateixa cosa. Algunes vegades ens en sortim millor que altres, però malament del tot no ho devem fer perquè continuem avançant...
    Molt bona entrada d'any i una abraçada ben forta!

    ResponSuprimeix
  13. Que la Pau i l'Amor no marxin mai de casa teva. Anton.

    ResponSuprimeix
  14. Gràcies, Anton, moltíssimes gràcies. Que mai t'abandonin la serenitat i la capacitat de convertir en art els teus sentiments més profunds.
    Una gran abraçada.

    ResponSuprimeix
  15. Feliç Any Nou, i el darrer que apagui l¡espelma. Una abraçada: Joan Josep

    ResponSuprimeix
  16. Que tinguis un excel·lent 2012, amb moltes roses i anhels. I gràcies per la vostra companyia durant el 2011.

    ResponSuprimeix
  17. Noia, tota una lliçó de música...
    Si que és original aquesta simfonia de Haydin...molt curiós això de l'últim moviment, que cada músic fa un solo i abandona la sala i s'acaba només amb dos violins...
    Moltes gràcies pel regal de cultura de la música.
    Bony any també per a tu, amb música i poesia.
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  18. Gràcies, Jordi; ha estat per a mi, el plaer de la vostra companyia. Et desitjo un gran any 2012.

    M. Roser, potsr més d'una vegada hauríem de tenir el coratge d'imitar els músics de l'orquestra... Que tinguis un gran any, amiga.

    Una forta abraçada a tots dos!

    ResponSuprimeix
  19. Certament, cal que aprofitem tots els recursos, i la música és un dels més importants. El mal és que no tenim els mitjans per fer un bon 'mutis' quan ens sembla que ens arriba l'hora.
    Un any d'excel·lents melodies per a tu,
    Olga

    ResponSuprimeix
  20. Gràcies, Olga, espero que també per a tu aquest nou any vingui farcit de belles melodies i que puguis gaudir-ne, malgrat tots els grans "mutis" a què hem de renunciar, impotents, en més d'una ocasió.
    Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix
  21. Una meravella d'història i de composició. Gràcies per compartir-la!!! és important saber quan s'ha d'acabar!!!

    ResponSuprimeix
  22. Gràcies, Dafne, a mi també em va impressionar aquesta història: havia vist interpretar aquesta obra fa un temps i no n'havia entès res. Ara ja és tota una altra cosa.
    Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix