divendres, 21 d’octubre de 2011

M'agrada que me les toquin...

Tot covant virus, i demanant disculpes per desatendre els vostres espais, us desitjo un bon cap de setmana!

16 comentaris:

  1. Cuida't molt i que et milloris...
    Que passis un cap de setmana descansant... que és el que et convé.

    Una abraçada sense virus. :)

    ResponSuprimeix
  2. Cuida't molt Galionar, que et milloris ben aviat! Una abraçadeta!

    ResponSuprimeix
  3. Cuida't molt!

    Aiiii m'has fet reviure les meves vacances gregues!

    ResponSuprimeix
  4. Amb aquests tocs de castanyoles estic segur que hi haurà una bona represa. A refer-se, doncs!

    ResponSuprimeix
  5. Com que segurament no hi ha remei: cova'l, passa'l i torna.
    Una abraçada guaridora!

    ResponSuprimeix
  6. S'està bé a casa de tant en tant covant un refredat, ben calenteta i sense fer res ... crec que aquest "sirtaki de castanyoles" et matarà tots els virus.

    Bona nit Galionar.

    ResponSuprimeix
  7. Hola Galionar sento molt que estiguis una mica empiocada, però si és una grip toca fer una setmaneta de llit o casa i si és un refredat , allò tan tradicional de la mel, la llimona, la llet calentona... i al llit ben tapadeta, que ara fa un fred que pela!
    Que et milloris amb aquest ritme de castanyoles.
    Petons, M. Roser

    ResponSuprimeix
  8. cuida't!
    no sabia que els grec tb tocàven les castanyoles! una música molt animada

    ResponSuprimeix
  9. No es pot ser sensible..., que els virus també s'hi veuen amb cor... Abrigat.

    Des del far una abraçada sense humitat.
    onatge

    ResponSuprimeix
  10. Molt mal fet. No hi ha que tenir virus. No interessan, no serveixen per a res i fan nosa. Digue-li al teu virus "Vete a tu pueblo", a veure si et fa cas. Joan Carles.

    ResponSuprimeix
  11. Nena quan he vist el titul he pensat , aquesta no es la meva Montse, s' ha desmelenat i me l' han canviat!!!
    Ara en serio bonica cuidat i moltes infusions de farigola, el nen i jo ho fem i portem anys sense agafar res, ( ara per parlar ho enxampare tot).

    Petonet maca i millorat

    ResponSuprimeix
  12. Jo també he cuvat el virus. Però com tinc l'infermer a casa....Cuidat. Una forta abraçada: Joan Josep

    ResponSuprimeix
  13. ...les castanyoles. Amb virus i tot no perds el sentit de l'humor :)
    Que et millores aviat.

    ResponSuprimeix
  14. Eeeei!, gràcies amics i amigues per les vostres paraules encoratjadores. Jajaja, me’n ric del pla de vacunes contra la grip, si abans de finals d’octubre ja és capaç d’atacar així, amb nocturnitat i “alevosia”...! Tinc la impressió que això de covar els virus, aquesta vegada, ha estat com ara les gallines covant els ous: que més ufanosos i eixerits surten els pollets! A més, no estic gens acostumada a haver-me de quedar al llit. Però ufff, afortunadament, tot va molt millor; ara a treballar de nou, que no està la cosa com per començar a fer festes si es vol conservar un lloc de treball interí que ja prou perilla...
    Jo us tenia preparat el vídeo del castanyolaire i pensava afegir-hi un text dels meus, ja que em va semblar incomparable la peculiaritat de l’individu, la posada en escena gratant-se, els moviments, l’expressió del rostre, alguna mogudeta de malucs i alguna altra cosa a remarcar que em van fer partir de riure... Però ja no em vaig veure en cor de posar-m’hi. Això no treu que possiblement sigui un gran concertista de castanyoles, i sobre el seu art no hi tinc cap mena de crítica a fer. I de fet, després d’haver pogut sentir, fa anys, el gran José de Udaeta en persona, m’agrada que me les toquin, les castanyoles. Ben tocades, això sí.
    Gràcies novament per la vostra molt grata companyia i una abraçada molt gran!

    ResponSuprimeix
  15. Quina alegria que donen les castenyoles! L'alegria i la música sempre ajuden a curar-se...i veig que has entomat molt bé això d'estar encostipada. Cuida't molt!!!

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  16. Gràcies, BCN, però no creguis que aquestes coses les entomi gaire bé, no; el que passa és que davant els fets consumats i sabent que serà passatger, tranformo la meva impaciència en una aparent serenitat envejable i a deixar que el temps hi faci la seva... Estic d'acord amb tu: la música optimista ajuda molt a enlairar els ànims.
    Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix