 |
| Imatge trobada a Google |
La meva mare
(quasi 90 anys), només veure’m arribar a casa ja m’espera:
-La perruquera
m’ha dit que em comprés aquesta pomada, que anés a aquella farmàcia que té una
cosa al davant.
-Coi, i quina
és, aquesta farmàcia amb una cosa al davant?
-Sí dona, tu
l’has de conèixer, que també hi vas de vegades; és aquella que té una cosa al
davant!
-Però si totes
les que conec donen al carrer directament i no n’hi ha cap que tingui res al davant!
-No, si quan
no et dóna la gana d’entendre’m no m’entendràs, no! Sembla que ho facis
expressament!
-???????????????????
-A veure, fes
el favor d’escoltar-me d’una vegada per totes: jo no t’he dit que sigui una
farmàcia, sinó una farmàcia que té una cosa al davant!
-Però a veure,
què collons és el que té al davant?
-De vegades sembles
tonta o ho fas veure, nena. Si em sortís ja t’ho hauria dit!
-Doncs prova
d’explicar-me on és, a veure si em situo.
-Saps aquella
botiga tan gran que venen colònies, que no hi ha mai ningú, que les dependentes
semblen uns estaquirots, que el dia de la inauguració ens van regalar una bossa
que no valia res?
-Ah, sí, ja sé
quina vols dir!
-Segur?
-Sí, ara sí.
-Doncs aquella
no! És la que hi ha més enllà, a l’altra banda, que sempre està plena de gent! Tu entres, camines i vas avall, avall,
fins que ja no pots tirar més, i al final hi arribes!
-Però a veure,
tu ara m’estàs parlant d’una perfumeria i no pas d’una farmàcia!
-És clar nena,
és que no m’escoltes; t’estic dient que està allà dintre, al fons de tot!
A la neurona
que encara sobreviu després d’un dia de feina infernal, se li encén un llum de
sobte:
-A dins de la
perfumeria, al fons... No t’han dit pas a la secció de PARAFARMÀCIA...?
-Àngela Maria!
Veus com jo anava bé? T’estava dient que era una farmàcia que tenia una cosa al
davant!
-Ufff...! D’acord,
para, para, deixem-ho aquí!
-Això mateix:
PARA + FARMÀCIA! Veus com no era tan difícil? No estàs bé de la memòria, nena, no; ho hauries de dir al metge quan hi vagis!
I és clar, ni
se m’ha ocorregut preguntar-li com es deia la pomada que s’havia comprat,
perquè potser encara ens hi estaríem ara...
