Solcant per les bromes
Solcant per les bromes
del fred i el silenci,
més enllà dels vidres,
volta el pensament.
Com sons que s’esmunyen,
com mots sense pressa;
com un sospir tendre,
un cant n’emergeix.
Un cant dins la tarda,
enmig les teulades
que resten humides
d’un grisenc plor d’aigua.
Lliscant van les hores
amb somorta fressa;
en l’arrel dels gestos,
unes mans esperen…
Terrats plens de flors,
on la pluja hi canta
sonets de colors…
Ai, esguard furtiu,
devessall de versos;
què en saps de la flama
que em revolta el cor…!
…
I, onejant per l’aire,
els meus pensaments
vers la pluja, escapen
dels mots i del temps…
Montse Galionar
Si lafotografia ja transmet calma, els teus versos en vessen a cada mot.
ResponEliminaAquest cant que emergeix, és pura placidesa, però amb espurnes de flama i de foc, amb esguards furtius que deixen l'ànima en suspens. Acabes de demostrar que la calma pot ser plena d'espurnetes estimulants per la ment i per l'esperit.
Preciós poema, gràcies!
Una abraçada, Montse!
Moltes gràcies, Carme. Recordo aquella tarda de fa molt temps en què vaig escriure el poema, i sí, la tarda era com un oasi de calma i placidesa enmig dels meus focs interiors... L'has sabut interpretar molt bé!
EliminaUna forta abraçada!
Amb aquest poema l'hivern esdevé primavera.
ResponEliminaL'estem esperant Montse.
Gràcies, Xavier. Sí, i tant que l'esperem, la primavera! És tan fred, aquest hivern, a Catalunya...
EliminaUna forta abraçada!
Fotografia i versos inviten a la calma. I la calma porta l'escriptura, almenys a mi em passa això...
ResponEliminai el vídeo... quan de temps que no llegia un poema de Garcilaso...
Sí, Novesflors, de vegades els versos inviten a la calma, i aquesta calma és la que necessitem per escriure... Trobar-la en la vida accelerada que portem ja és tota una altra història...
EliminaUna forta abraçada!
Els pensaments, també volen ser lliures.
ResponEliminaSí, Artur, els pensaments també, entre altres coses!
EliminaUna forta abraçada!
Un poema preciós, només de llegir-lo ja t'envaeix la calma i no diguem de la foto, m'ha recordat una casa de turisme rural on anava sovint i davant dels camps també hi havia una tauleta ( d'una màquina de cosí antiga) on jo solia escriure...
ResponEliminaPetonets, Montse.
Gràcies, M. Roser. Hi ha llocs on encara es pot respirar aquesta calma, tot i que de vegades és difícil de trobar...
EliminaUna forta abraçada!
Lliscant les hores, el temps, la vida ... fins i tot els pensaments s'escapen. Queden els mots de preciosos versos.
ResponEliminaBona nit Galionar.
Sí, Pere, queden els mots, capaços, amb els records que ens retornen, de retrobar aquelles hores, aquell temps, aquella vida...
EliminaUna forta abraçada!
Quin gust quan trobes temps per posar-te a escriure un poema, en vaig tan mancada!
ResponEliminaLa manca de temps és un enemic seriós per quan es vol escriure, Helena. Jo fa molt que en pateixo les conseqüències; aquest poema ja té molts anys...
EliminaUna forta abraçada!