Adolescents

Ja són aquí, guaiteu-los, sorgeixen de nou amb el bon temps;

podreu veure’ls pels carrers sortint d’escola

cap a les 3 tocades, abans d’anar a dinar.

Agosarats i maldestres, encara es ruboritzen;

la primavera, un any més, n’ha desvetllat el zel.

Els trobareu abraçats, motxilles a l’esquena,

besant-se dolçament; són ella i ell, els dos adolescents;

els cossos espigats i els llargs cabells a l’aire,

els suaus pits incipients, la brillantor en l’esguard

pel vell secret novíssim d’estimar...

Ja són aquí, mireu-los; es besen amb delit i poca traça,

una, cent i mil vegades, amb tendríssimes carícies estrenades.

Només hi són ells dos, la resta del món desapareix

en l’arborament dels llavis que es segellen.

S’entrellacen aliens a tot i a tothom, com si els anés la vida,

texans contra texans, fregadís del sexe contra el sexe,

volcans en erupció...

Es diuen adéu per unes hores que no volen que existeixin,

i que dur serà no veure’s fins demà...!

Durant l’hivern eren impúbers encara,

però s’han despertat del son de la infantesa

i els seus cossos inicien la dansa d’estimar...

I que joves, i que tendres, i quina gosadia

la crida dels sentits, sobre el mapa d’una pell que han d’explorar!

I mai en tenen prou.

Reneixen els arbres, floreix el desig, i esclata la vida.

Els nois i les noies aprenen a ser grans.

És el seu primer amor, la seva irrepetible primavera.

Montse Galionar  (dins 4 Estacions)