Tristor, impotència, ràbia... Massa sentiments que no haurien hagut de ser, perquè res del que ha passat no hauria d'haver succeït... Una forta abraçada!
Vàrem pensar en la mateixa cançó Montse. Ahir, per anar a la concentració de la plaça Catalunya vàrem quedar amb uns companys al metro. En veure'ls vaig cantar exactament la tornada: "Quanta ràbia que tinc..."
Jo no me vaig poder treure del cap, Xavier, des del moment en què es va saber la notícia, que no per esperada va ser menys trasbalsadora... I avui encara m'acompanya. Una forta abraçada!
I molt lamentablement m'he quedat curta, Xexu; han detingut el nostre President! Ara mateix, seguint amb atenció les notícies que ens arriben. Una forta abraçada!
Jo avui també dic que tinc poca esperança i estic trista...Una cançó molt adient a les circumstàncies.
ResponEliminaPetonets, Montse.
Tots compartim la mateixa tristesa, M. Roser, des d'ahir. No hi ha paraules...
EliminaUna forta abraçada!
Molta tristor Montse i molta impotencia i una vegada més dic, quina pena per una mare parir miserables.
ResponEliminaEstem molt tocats pero no estem enfonsats.
Tristor, impotència, ràbia... Massa sentiments que no haurien hagut de ser, perquè res del que ha passat no hauria d'haver succeït...
EliminaUna forta abraçada!
Enorme tristesa.
ResponEliminaEnorme, Novesflors. Gràcies per ser-hi.
EliminaUna forta abraçada!
Vàrem pensar en la mateixa cançó Montse. Ahir, per anar a la concentració de la plaça Catalunya vàrem quedar amb uns companys al metro. En veure'ls vaig cantar exactament la tornada: "Quanta ràbia que tinc..."
ResponEliminaJo no me vaig poder treure del cap, Xavier, des del moment en què es va saber la notícia, que no per esperada va ser menys trasbalsadora... I avui encara m'acompanya.
EliminaUna forta abraçada!
Jo no parlaria, jo cridaria d'impotència.
ResponEliminaÉs un dels sentiments que més dolorosament ens habiten, Helena, en aquests moments: la impotència.
EliminaUna forta abraçada!
Una per cada pres, sense oblidar els exiliats. Em sembla que el groc ara hem de començar a pintar-nos-el als pòmuls, dues franges a cadascun.
ResponEliminaI molt lamentablement m'he quedat curta, Xexu; han detingut el nostre President! Ara mateix, seguint amb atenció les notícies que ens arriben.
EliminaUna forta abraçada!
No hi ha paraules, només tristesa i impotència...
ResponEliminaImmenses, Carme, immenses...
EliminaUna forta abraçada!