"...camins de pau..." Que el silenci que es troba als camins solitaris de Montserrat ens ajudin a trobar la pau que reclames tan bellament en aquest poema. La imatge és com un somni, i en el meu cas (espero) premonitori. Bones Festes Galionar.
Gràcies, Xavier. Tu ho saps bé, que pels camins solitaris de Montserrat la pau hi és assegurada; per això la muntanya ens atrapa de per vida i ens obliga a tornar-hi. Porta'ns una bona col·lecció de fotografies d'hivern, eh? de la teva estada imminent allà? (quina enveja que em fas!) Bones festes, Xavier, i una forta abraçada!
Preciosíssima la foto i el poema li va ben bé a la mida. M'enamora...
Tenim molts canals oberts per desitjar-nos Bon Nadal,Montse, però no me'n sobra cap, aquí, allà i més enllà et desitjo la pau interior que ens regala el teu poema i la teva foto i l'alegria de compartir uns dies amb tota la família.
Bon Nadal, Bones festes, Bona entrada d'any! Que el 2017 ens sigui favorable.
Gràcies, Carme, per agradar-te la foto i el poema! Vaig intentar que l'un fes per l'altra, incidint en el fet d'interioritzar aquests dies per donar-los algun sentit. Sempre és el moment de desitjar-nos coses bones, Carme. Una gran abraçada i molt bones festes!
Un paisatge preciós que il·lumina aquest bell poema...Només el silenci ens permetrà escoltar la veu del cor, i ens permetrà viure en pau amb nosaltres mateixos i de retruc amb els altres, és clar!!! Que tinguis unes bones FESTES DE NADAL amb joia i solidaritat. Petonets.
M. Roser, tot i que no ho sembli, la foto la vaig fer el passat estiu, quasi a les 10 de la nit. Però m'ha semblat prou adequada per al missatge que volia transmetre per Nadal. Molt bones festes, bonica, celebro que tornis a estar per aquí. Una forta abraçada!
Moltes gràcies, Novesflors. De vegades la inspiració funciona així, de sobte i en poca estona, encara que prèviament t'hagis passat moltes hores davant el paper amb resultats nuls... Molt bones festes, bonica, i una forta abraçada!
Acabo de llegir en un altre post: "És possible que un dels béns més escassos i preuats del futur sigui el silenci." (al de l'amic Josep M Aloy parlant del darrer llibre de Ponç Pons, "El rastre blau de les formigues) Realment ens costa molt envoltar-nos de silenci. Especialment als més menuts, a l'escola ho visc cada dia. I n'estem tan necessitats… Que aquest nou any ens regali, doncs, moments per a mirar endintre, amb calma, sense el brogit dels pensaments atrafegats de cada dia. Gràcies a tu, això m'ha estat possible aquesta tarda mentre, al fons, les darreres llums del dia s'amagaven, càlides.
Moltíssimes gràcies, August,pel teu comentari nadalenc. Certament, cada vegada costa més retrobar-se en el silenci; fins i tot en el nostre interior ressonen constantment tota mena d'interferències... A la recerca d'un Nadal al qual es pugui trobar alguna explicació, cerquem doncs aquests recers de silenci ben endins. Bones festes i una forta abraçada!
Glòria, a mi, en canvi, m'agrada el silenci sempre que sigui buscat; no em fa por tot allò que pugui escoltar en ell... Molt bones festes i una forta abraçada, bonica!
"...camins de pau..."
ResponEliminaQue el silenci que es troba als camins solitaris de Montserrat ens ajudin a trobar la pau que reclames tan bellament en aquest poema.
La imatge és com un somni, i en el meu cas (espero) premonitori.
Bones Festes Galionar.
Gràcies, Xavier. Tu ho saps bé, que pels camins solitaris de Montserrat la pau hi és assegurada; per això la muntanya ens atrapa de per vida i ens obliga a tornar-hi.
EliminaPorta'ns una bona col·lecció de fotografies d'hivern, eh? de la teva estada imminent allà? (quina enveja que em fas!)
Bones festes, Xavier, i una forta abraçada!
Preciosíssima la foto i el poema li va ben bé a la mida. M'enamora...
ResponEliminaTenim molts canals oberts per desitjar-nos Bon Nadal,Montse, però no me'n sobra cap, aquí, allà i més enllà et desitjo la pau interior que ens regala el teu poema i la teva foto i l'alegria de compartir uns dies amb tota la família.
Bon Nadal, Bones festes, Bona entrada d'any! Que el 2017 ens sigui favorable.
Gràcies, Carme, per agradar-te la foto i el poema! Vaig intentar que l'un fes per l'altra, incidint en el fet d'interioritzar aquests dies per donar-los algun sentit.
EliminaSempre és el moment de desitjar-nos coses bones, Carme. Una gran abraçada i molt bones festes!
Un paisatge preciós que il·lumina aquest bell poema...Només el silenci ens permetrà escoltar la veu del cor, i ens permetrà viure en pau amb nosaltres mateixos i de retruc amb els altres, és clar!!!
ResponEliminaQue tinguis unes bones FESTES DE NADAL amb joia i solidaritat.
Petonets.
M. Roser, tot i que no ho sembli, la foto la vaig fer el passat estiu, quasi a les 10 de la nit. Però m'ha semblat prou adequada per al missatge que volia transmetre per Nadal.
EliminaMolt bones festes, bonica, celebro que tornis a estar per aquí. Una forta abraçada!
Una preciositat de felicitació nadalenca, la foto, el poema, tot... moltes gràcies i que els millors desitjos caiguen sobre tu.
ResponEliminaMoltes gràcies, Novesflors. De vegades la inspiració funciona així, de sobte i en poca estona, encara que prèviament t'hagis passat moltes hores davant el paper amb resultats nuls...
EliminaMolt bones festes, bonica, i una forta abraçada!
Bon Nadal !!!
ResponEliminaBon Nadal, Artur, i una forta abraçada!
EliminaShhhh, no diem res ... només donar un petó.
ResponEliminaQuina foto mes preciosa Montse!
Bon Nadal.
Més que un regal de Nadal, Pere, el teu petó. Shhhh...
EliminaBones festes i una forta abraçada!
Bones festes Galionar, que les passis de la millor manera possible.
ResponEliminaGràcies, Xexu, molt bones festes per a tu i les persones que estimes.
EliminaUna forta abraçada!
Acabo de llegir en un altre post: "És possible que un dels béns més escassos i preuats del futur sigui el silenci." (al de l'amic Josep M Aloy parlant del darrer llibre de Ponç Pons, "El rastre blau de les formigues) Realment ens costa molt envoltar-nos de silenci. Especialment als més menuts, a l'escola ho visc cada dia. I n'estem tan necessitats…
ResponEliminaQue aquest nou any ens regali, doncs, moments per a mirar endintre, amb calma, sense el brogit dels pensaments atrafegats de cada dia. Gràcies a tu, això m'ha estat possible aquesta tarda mentre, al fons, les darreres llums del dia s'amagaven, càlides.
Bon Nadal, Montse!
Moltíssimes gràcies, August,pel teu comentari nadalenc. Certament, cada vegada costa més retrobar-se en el silenci; fins i tot en el nostre interior ressonen constantment tota mena d'interferències... A la recerca d'un Nadal al qual es pugui trobar alguna explicació, cerquem doncs aquests recers de silenci ben endins.
ResponEliminaBones festes i una forta abraçada!
Bon nadal i que el cel llueixi ben clar
ResponEliminaGràcies, Elfree, el mateix et desitjo per a tu!
EliminaUna forta abraçada!
A molta gent no els hi agrada el silenci, els fa por.
ResponEliminaEt desitjo uns Nadals molt feliços, Montse, i un esplèndid 2017!
Glòria, a mi, en canvi, m'agrada el silenci sempre que sigui buscat; no em fa por tot allò que pugui escoltar en ell...
EliminaMolt bones festes i una forta abraçada, bonica!
Així fluixet, però ben sentit...
ResponEliminabones festes, nina!
Aferradetes. 💖
Amb retard, estimada Lluneta; molt bon any per a tu!
EliminaUna abraçada ben forta!