(Participació als microrelats del Jocs deLletres) - 50 paraules
EIXARRANCAT
El cavaller està enamorat. La princesa del castell li fa perdre l’oremus…
Cull una rosa i l’hi porta.
Desdenyosa, ella esclata a riure: “Quines
cames, on has deixat el cavall?”
Indignat, abandona.
Eixarrancat, ell? Quina barra! Simplement és que mai li havien fet tant de mal els ous
per una dona!
Montse Galionar
Un dibuix molt escaient ;D
ResponEliminaaquesta princesa s'ho té massa cregut, pobre cavaller.
Sí noia, pobre cavaller! Deu ser molt incòmode el seu mal...! :)
EliminaUna forta abraçada!
Ostres, que trapella el relat! Ja és ben bé que la princesa encenia el cavaller, hi ha molts motius per anar amb les cames ben separades!
ResponEliminaSí, Xexu, al principi em pensava que el cavaller era garrell de mena, però es veu que tenia un bon motiu per caminar com caminava... :)
EliminaUna forta abraçada!
Coi de princesa... I mira que van escassos els cavallers...
ResponEliminaJajajaaa, Carme, possiblement la princesa ja se n'està penedint, a hores d'ara... O no, tot depèn de com fos el cavaller... :)
EliminaUna forta abraçada!
Pobre cavaller, quan de patiment per una princesa tonteta!!!
ResponEliminaPetonets d'ordinador nou, Montse.
És que moltes vegades ja passa, M. Roser, que algunes princeses es fan les tontetes però són ben malparidotes... I alguns cavallers són més rucs del que semblen.
EliminaFelicitats pel nou ordinador, i una forta abraçada!
Esperem que que es repensi haver abandonat i que el sacrifici li doni satisfacció.
ResponEliminaJa ho veurem, Xavier; la ferida d'un cavaller ferit en l'amor propi no es guareix així com així... :)
EliminaUna forta abraçada!
Un microrelat molt ben pensat i divertit.
ResponEliminaBona nit Galionar :)
Gràcies, Pere. Donen per a tan poc 50 paraules quan una és d'enrotllar-se tant com jo...
EliminaUna forta abraçada!
Ha,ha,ha, m'encanta el teu sentit de l'humor!!!
ResponEliminaGràcies Novesflors, ja ho veus, aprofitant el poc que donen de sí 50 paraules... :)
EliminaUna forta abraçada!
Ai, pobre cavaller! Això deu de fer mal, oi?...
ResponElimina;-)
Jajajaaa, no ho sé, Glòria, però recordo una obra de teatre divertidíssima, Lisístrata, on els guerrers "passaven gana" a causa d'un boicot de les seves esposes, i sí, caminaven exageradametn eixancarrats...! :)
EliminaUna forta abraçada!
divertidissim !!!
ResponEliminaun molt bon diumenge!
Gràcies Mercè; més val un tema lleugeret, que es digereix millor!
EliminaMolt bon diumenge també per a tu i una forta abraçada!
Quin cap que tinc! Se m'havia oblidat una cosa que tenia pensada. Torna a passar per casa meua. Ara està més complet.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Novesflors. L'àudio és també una meravella. He compartit el teu regal al facebook, primer perquè és un orgull per a mi i segon perquè així podrà arribar a més gent. I tercer perquè t'estimo moltíssim!
EliminaUna gran abraçada!
No t'ho creuràs, Montserrat, però mentre escric això
ResponEliminaestic envoltat d'ous. A dreta i a esquerra.
De veritat. I amb les corresponents oueres.
Però no són gaires.
Dues oueres a la dreta de l'ordinador.
Una a l'esquerra.
Però aquests no fan mal.
Superabraçada.
M'ho poses fàcil, Jordi: després del teu divertit comentari queda claríssim que ets un home amb molts ous... :)
EliminaGràcies per la companyia i una forta abraçada!