dissabte, 17 de gener del 2015

La nit...


La nit preserva
l’aleteig de l’oblit.
Cuques de llum...
(Montse Galionar)


Cuques al cel
il·luminen
firmaments d'oblits.

(Xavier Pujol) 


Com punts suspensius
L'instint fa eterns

els rastres de record.
El sols minúsculs...
(Helena Bonals)


Infinits, els fanalets llunyans
petits fars dels records.

Amb dolç vertigen,

viatjo amb ells
fins a temps passats.
(Carme Rosanas)


Si la nit és fosca

a banda i banda, del camí,
s'encenen fanalets,
com petits estels.
(M. Roser) 

Lluna nova. Negra nit,
aletegen lluernes
per camins infinits.
(Glòria)


Silenci en blau vellut
volen lluernes
mòbils brillants
puntejant els records...
(Baba_44)



20 comentaris:

  1. Respostes
    1. No Xexu, els programes d'aquesta hora els recupero l'endemà a trevés d'internet. Aquest intent de haiku ja l'havia publicat el passat octubre a les Itineràncies, no és d'aquesta nit.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Veient aquest cel, recordo les teves "llumenetes de cristall ... perdudes en la nit fosca".

    Bona nit Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere:
      "...Els camins de la nit
      llumenetes de cristall
      i cuques de llum..."
      Vas ser tu amb els teus versos regalats qui em va descobrir les cuques de llum amb els estels.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Cuques al cel
    il·luminen
    firmaments d'oblits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier; un altre camí per arribar al mateix significat. Amb el tau permís, m'emporto els versos cap al post.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Com punts suspensius

    L'instint fa eterns
    els rastres de record.
    El sols minúsculs...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Helena, els teus punts suspensius faran més brillant la meva entrada. Crec que tots estem d'acord amb una idea: sota un cel d'estels l'oblit és impossible i els records retornen amb força...
      Una forta abraçada!

      Elimina

  5. És una de les coses que faig quan vull endinsar-me en el record. Alçar els ulls al cel i contemplar els estels. Mai, però, trio un record, ans deixo que ell em triï a mi.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, a mi també em passa; crec que és positiu que els records flueixin lliurement en aquests instants màgics, tot i que de vegades se n'escola algun que romania aparentment inanimat a la xarxa de la memòria i que hauria estat millor que s'hi quedés...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Ja deia jo que em semblava recordar-ho. En els comentaris hinhevtrobat la solució.

    Una abraçada, Montse!!!

    Infinits, els fanalets llunyans
    petits fars dels records.
    Amb dolç vertigen,
    viatjo amb ells
    fina a temps passats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, certament va ser l'última aportació a les Itineràncies del passat octubre, que ja ho saps, per part meva va fer bona aquella dita de: arrancada de matxo, parada de ruc".
      Em sap greu no disposar del temps necessari per passejar pels vostres espais; tot va molt bé, però tinc molts dossiers amb noves lleis per aprendre; crec que ben aviat recuperaré la normalitat acostumada.
      Que bonica la teva aportació poètica! Dolça i tendra com tu, estimada.
      Una gran abraçada!

      Elimina
  7. La nit no sempre és fosca, perquè a la vora del camí, de vegades hi veiem estels...Una música preciosa.

    Si la nit és fosca
    a banda i banda, del camí,
    s'encenen fanalets,
    com petits estels.

    Petonets Montse.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser, és molt d'agrair la teva visió positiva sobre la foscor. Saps què?, que tens raó. De vegades no sabem mirar les coses per la seva part positiva...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Recorde aquest petit poema. De fet, et vaig seguir ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho recordo, Novesflors, i el teu magnífic poema que va seguir el meu! Moments molt bonics...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Lluna nova.Negra nit,
    aletegen lluernes
    per camins infinits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic, Glòria! Gràcies per regalar-nos el teu poema! Com una trobada d'amics, el post, i gaudeixo de la companyia de tots vosaltres.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. en el silenci de la nit, semblen prendre més pes els records... i moltes vegades ens donen força per seguir amb renovades esperances, la ruta que tots tenim...

    silenci en blau vellut
    volen lluernes
    mòbils brillants
    puntejant els records...

    una forta abraçada.

    ResponElimina
  11. Ens renova la nit, Baba, com un son reparador que ens permetrà seguir el trajecte l'endemà quan surti el sol... Moltes gràcies pels teus versos.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina