dissabte, 5 de gener del 2013

Racó de gener (2013)


“…Viu com s’ t’haguessis de morir demà. Aprèn com si haguessis de viure per sempre…”  (Gandhi)  

“El temps no existeix, però la vida sí, i aquesta té un començament, un nus i un desenllaç. Tant de bo que el que depèn de nosaltres, el nus, estigui ben escrit”. M’ho recordava una amiga, no fa gaire, al seu espai. Gràcies, Pilar.
Nou any. Nova vida davant meu, que serà en bona mesura allò que jo faré que sigui. Sempre amb el permís de la temuda "força major", que tantes vegades decideix el camí per nosaltres...
Nova vida davant meu, seductora com un llibre en blanc, i la il·lusió d’emplenar els seus fulls el millor possible. Hi ha persones que també aquest any han decidit acompanyar-me en el trajecte; d’altres han decidit que ja n’hi ha prou i han deixat de fer-ho. A uns i als altres el meu agraïment: quanta companyia em fan els primers, com han alleugerit el meu equipatge els segons...!
Nova vida davant meu, nous reptes per seguir endavant, els dies verges del calendari temptant-me a clavar-los mossegada... És el temps de viure amb dolça paradoxa, feliçment i tocant de peus a terra, sense excedir-se en aquells somnis que de tan intensos fan perdre de vista la realitat...
Nova vida davant meu, i davant de cadascú de vosaltres. El 2013 ja ha començat. I els Racons que tornen.
 

30 comentaris:

  1. Cada dia és un nou repte, cal tenir força per afrontar-lo i viure´l de la millor manera; que bonic el que dius... I endavant amb els qui volen ser amb tu, aquells qui han decidit no fer-ho, que no t'entristeixin... El més important viure i trobar els millor moments!!!
    Molt bon any, i jo et seguiré acompanyant!!!!
    Carpe Diem!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carpe Diem, Dafne, i moltes gràcies per saber que puc comptar amb la teva companyia. Els primers dies de l'any són per entusiasmar-nos sense pudor, per tornar-nos una mica infants i creure amb ingenuïtat que tot allò que desitgem encara pot ser possible... Ja se n'encarregarà el pas dels dies, de fer-nos oblidr aquests moments d'eufòria...
      Una abraçada molt gran!

      Elimina
  2. Nova vida davant meu dius, és veritat. Però encara que fem una pausa en finalitzar l'any repassant el que hem fet i preguntant-nos pel que ens espera, simplement és una parada en el camí i la vida segueix com sempre.
    És molt adequada la frase de Gandhi que esmentes al principi, però és molt difícil viure sempre " a tope" tant si penses que moriràs demà com si creus que no et moriràs mai.
    Potser no val la pena trencar-se el cap amb tot això del passat i el futur. No sé qui va dir: "A vivir que son dos días y que nos quiten lo bailao".

    Respecte a la fotografia voldria dir-te: "Qui diria que s'amaga ... si sembla que treu el cap".
    Bona tarda i bons reis Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, en el cas d'aquest post, l'expressió "nova vida" es refereix a tot el temps que encara ens queda per viure aquest any 2013, i que des de la il·lusió potser una mica absurda davant tot allò que comença, fa pensar en el munt de coses que seríem capaços de fer si ens ho proposéssim... Deixem que l'eufòria s'esgoti per sí sola, que ja tornaran els moments depressius...
      Les frases d'aquests racons són d'un calendari molt particular que em regalen; cada mes poso la que toca, tot i que de vegades em costa estar-hi totalment d'acord. A mi m'agradaria aplicar les paraules a què fas referència: "a vivir que son dis días", però la veritat és que la meva manera de ser no m'ho permet.
      I sí, el sol de la fotografia sembla que sigui reticent a deixar-nos, i alça el cap fins a l'últim instant..., amb la promesa que no trigarà gaires hores a tornar.
      Una forta abraçada, Pere, i bons Reis també per a tu!

      Elimina
  3. Nova vida, que segueix amb o sense nosaltres, canviant de lloc, de vestit, de forma i convidant-nos a gaudir-la...La meva és al costat de la teva i seguirà així si ho volem. Al mig del xivarri, al mig del silenci, tant se val; les dues coses són necessàries.
    Gràcies, Montse, per tot el que m'aportes i per fer-me sentir alegre i acompanyada.
    T'abraço ben fort.
    BONA NIT DE REIS! I fins demà...Sempre n'hi ha un, veritat? MUÀ!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, bonica, qui aporta més a qui...? Sóc jo qui ha d'agrair-te l'optimisme contagiós que sempre regales a la gent amiga, i també tantes lliçons de vida que sovint tinc mig oblidades.
      De fet, sóm tan poca cosa, tan insignificants al costat de la Vida... Però formar-ne part ens fa sentir molt grans. I sí, ella seguirà, amb nosaltres o sense, i tampoc tindrà tanta importància...
      Una molt gran abraçada, amiga, i compte amb els quaixals a l'hora del tortell! :)

      Elimina
  4. Benvinguts els racons de nou... i benvinguda la nova vida que veiem davant nostre. Esperem que tinguem una mica de sort i que sapiguem aprofitar-la.

    Una abraçada, Montse!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Saludarem tot allò que ens sigui donat i procurarem aprofitar-lo tant com es pugui. Almenys, per desitjar-ho que no quedi!
      Una abraçada molt gran!

      Elimina
  5. Jo diria que no es nova la vida que ens pot arribar, si no cambiant dins del existir. Tots en tenim de moments de canvi. Nostra individualitat es en canvi constant i a més hi han circumpstàncies volgudes o no, alegres o penoses que ens posen en mans del canvi. La vida nova es tornarà vella, i la vella,ja en el desenllaç,... torna a començar i aixì innombrables vegades i estigues sempre preparat per que ningú avisa que aquell estat bo o no tant bo li ha arribar l'hora del canvi... Potser aquests moment de traspàs d'any a altre va ser creat o instituit per remenar a la persona i fer-la enaltir per que pot haver arribat cansada, exausta, sense alè i per tant renovar-la...La sentència de Gandhi intento seguir-la... Un pot morir, si s'ho propossa en l'instant que vulgui i continuarà en la terra existint però no vivint.que l'any nou, doncs, et sigui propici... Una abraçada d'amic. Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anton, de vegades em sembla que les festes de Nadal ens deixen tan exhaustos anímicament, per mil raons diferents però quasi sempre relacionades amb alguna mena de nostàlgia, que quan arriba el nou any necessitem reaccionar per superar-ho, i vénen llavors tots els propòsits, els plans que difícilment complirem, el balanç de tot allò que encara ens sembla possible poder fer... Aviat s'apaga, aquesta foguerada, però, i com no podia sr d'una altra manera, continuem sent els de sempre...
      Molt d'acord també amb la teva reflexió: es pot estar mort i continuar existint. Però a tu et desitjo de tot cor, amic, una existència conscient i ben plena de Vida per molt temps. Et necessitem.
      Una abraçada molt gran!

      Elimina
  6. La imatge, la cançó, les teues paraules i els fulls en blanc del nou any, tot convida a l'optimisme moderat que ens encomanes i que t'agraïm. Jo també sóc dels qui segueixen amb tu, acompanyant-te en el trajecte blocaire i, potser, alguns dels qui han deixat de fer-ho no és perquè s'hagen cansat, potser no és per tu sinó per altres circumstàncies. Que passes un bon dia de Reis i que la il·lusió i la forçqa no ens manque.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, gràcies de tot cor per saber que hi ets. Esperem que aquest optimisme moderat que esmentes duri tant de temps com sigui possible. Almenys que duri fins demà, que aquesta és una nit màgica, poden complir-se els somnis més eixelebrats i tot pot estar al nostre abast...
      No em referia exactament a les persones blocaires quan comentava que algunes han decidit que ja n'hi ha prou, sinó a qüestions una mica més personals i bastant més importants, tot i que en algun cas determinat hi pot haver alguna connexió entre els dos móns. Evidentment, té una importància mínima el fet de poder seguir o no els blogs dels amics, i són moltes causes poden impedir-ho... Com el teu últim post que continuo sense poder veure :)))
      Una abraçada molt gran, Novesflors!

      Elimina
  7. Quines cites més sabies les d'en Gandhi, però em sembla que sovint les oblidem...És veritat que el que més depèn de nosaltres ( tampoc del tot) és el nus de l'existència, per això ens hem d'esforçar perquè aquesta part de la nostra vida, sigui el més rica possible...
    En aquest nou camí que acabem de començar, els primers passos segurament seran importants i pot ser que en condicionin molts d'altres. Intentem que els nostres somnis siguin el més abastables possible, sinó tampoc tenen massa sentit...
    Cançó de matinada, és de les meves preferides d'en Serrat. Gràcies!!!
    Petonets i bons reis.

    ResponElimina
  8. M. Roser, una de les qüestions que esmentes és allò que en dic la "força major", aquells condicionants que fan canviar els nostres projectes i prioritats, i que són absolutament imprevistos i ineludibles. Fa temps que me'n trobo a cada cantonada, però això no ha de ser un obstacle per continuar teixint propòsits i forjant il·lusions. Si no podem dur-les a bon port aquest any, encara ens en quedaran molts més per intentar-ho!
    Una molt forta abraçada i que els Reis et portin moltes coses!

    ResponElimina
  9. "Per caure a terra massa temps hi ha..." Per això hem de començar l'any mirant endavant i buscant el millor per a nosaltres i per a tots.
    Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Joan. Per caure a terra massa temps hi ha. Aprofitem, doncs, els bons moments que ens són donats, i vigilem, de passada, que no hi hagi cap rajola més aixecada que les altres mentre anem caminant... I sobretot, prou de fer el lamentacristos (amb perdó) quan ens cal tancar portes i prendre decisions.
      Una forta abraçada i que els Reis no t'oblidin!

      Elimina
  10. Jo, com a Montse, et dic que sóc al teu costat per al que calgui ;)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, guapíssima! Ja ho saps, l'arrambament en cas de necessitat és mutu.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  11. Molt cert, Galionar. Desembre/gener fem dissabte espiritual. Noms d'agenda que desapareixen, altres que arriben. Records i projectes. Però sobretot, com una boira al meu horitzó, es va deixant veure el lema que serà el meu: "No hi ha futur."
    Mentre hi sigui, aquí em tindràs.
    Una abraçada.
    Olga X.

    ResponElimina
  12. Olga, moltíssimes gràcies per la teva amistat. Ja saps que jo també hi sóc, encara que moltes vegades passi en silenci (què millor que escoltar en silenci per aprendre dels savis!). És molt saludable fer aquesta mena de dissabte espiritual de tant en tant; ara bé, cal disposar de les forces necessàries per a dur-lo a terme, i sembla que en aquests moments les tinc.
    Si veus que s'acosta aquest lema, Olga, no l'obviïs però tampoc t'hi encaparris; hi ha prou feina a fer en el dia a dia com per ocupar-se d'allò que no està a les nostre mans...
    Una forta abraçada, bonica!

    ResponElimina
  13. Hi ha uns moments vitals que és valoren coses que abans potser no semblaven tan importants. Canviem, canvien les prioritats, els punts de vista.
    La frase d'en Gandhi és una bona manera de encarar la vida. I el Carpe Diem, una bona manera de viure, sempre que sigui possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Glòria, estem en constant evolució i és bo seguir-li el ritme. De vegades, però, ens costa molt llançar les coses velles que només ens fan nosa i que ens prenen espai per a les noves. És llavors quan un bon dia decidim fer neteja. I aquesta època és molt propícia per a aquests afers i per a la renovació.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  14. Respostes
    1. Gracias Pedro, por tus deseos. Mas, a estas alturas, mejor te deseo: feliz final de la Navidad y bienvenida sea otra vez a la bendita rutina cotidiana!
      Espero que estés bien y que este nuevo año te dé mucha felicidad. Estoy contenta de volver a saber de ti.
      Un fuerte abrazo!

      Elimina
  15. Segons la quàntica, la realitat l'anem generant nosaltres mateixos a cada instant perquè en realitat tot és una mena de sopa de partícules. Si volem, l'emoció que ens guia farà que la realitat que anem generant sigui lluminosa i fèrtil. Bons propòsits per encarar amb un somriure la dimensió temporal que tenim per endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs Joan, farem el possible per generar una realitat tal i com la desitgem, amb la força dels nostres desitjos. Molt bon any!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  16. Amb pensaments, imatges, paraules i cançons com aquests, el començament d´any pinta molt i molt bé.
    Salut i força per aconsseguir-ho i agraïments per compartir-ho!

    Aferradetes ben dolces!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluneta, esperem que el nostre recorregut per aquest any que tot just comença ens deixi un bon pòsit de satisfacció personal i de ganes de viure! Molt bon any també per a tu i una forta abraçada!

      Elimina
  17. De les poques cançons del Serrat que m'agraden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Josep, en el meu cas és una de les moltes cançons de Serrat que m'agraden. Aquesta també és una de les millors per a mi perquè em porta records dels meus anys molt joves.
      Benvingut i una forta abraçada!

      Elimina