dijous, 29 de novembre de 2012

El pardal feble


Cap de setmana especial per a mi: després de molt temps, he tingut el goig de compartir quatre dies amb una de les persones que m’estimo més del món; algú que viu lluny de casa, al país d’Irlanda, i que ha volgut ser-hi per exercir el seu dret a vot. Benvingudes hagin estat, doncs, les passades eleccions de diumenge, encara que només sigui per haver propiciat el retrobament i l’abraçada amb el meu fill. Una força major farà impossible que puguem celebrar plegats les festes de Nadal; potser passarà molt temps fins que ens tornem a veure...
Avui la meva entrada és per a ell, i la faig recuperant un dels seus preferits contes-poema que li escrivia quan era petit.
Gràcies a Mozart va aprendre a estimar la música. I potser amb esbossos de poema com aquest, de mica en mica va anar interessant-se pels contes i els poemes de debò…
Us demano clemència abans que el titlleu de poca cosa: penseu que està pensat per a un petit infant… ja fa més de 20 anys.  

EL PARDAL FEBLE
Hi havia un pardal molt feble
que no podia cantar;
prim, lletjot i mal forjat,
amb una pota més curta
i quasi tot desplomat.  
 
Mort de fàstic, s’avorria
dintre un niu, mal acotxat,
perquè si surt a les branques
el fred el deixa gelat.  
 
Els altres companys de plomes
el tenien ben calat!
tanta bírria, ells ho trobaven
un deshonor moixonal.  
 
Fins que un dia, patriotes,
planegen tirar-lo a baix,
per si d’un bon cop s’hi queda.
Que tranquils deuran estar!  
 
Dos l’empenyen pel darrere,
dos l’empenyen pel davant,
i l’altre, ben fort, li crida:
-au borinot, fes-te mal!  
 
Però, per aquelles coses,
un xicotet va passar
i en veure que, pobret, queia,
amb les mans el va parar.  
 
Li va fer un vestit de llana,
vora el pit el va escalfar;
tan feliç l’ocell hi estava
que pogué tornar a cantar.  
 
I ara li neixen més plomes,
ara es torna fort i sà;
ara és l’enveja més grossa
dels qui el volgueren matar.
Galionar
 

20 comentaris:

  1. Celebro molt i m'alegro per tu que hagis pogut tenir el teu fill a prop, ni que sigui quatre dies.

    El poema per a ell és ben dolç i ple d'esperança.

    Ara vaig a escoltar el bocinet de Mozart que ens has deixat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. De vegades és millor la intensitat que la durada; així, quan l'acomiado novament a l'aeroport intento pensar sempre com ha estat bonic el reencontre, i no pas en el fet que torni a marxar fins qui sap quan...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. Quin romanç més maco li vas escriure! Quatre dies meravellosos compartits amb ell, uns dies que portaràs amb tu i et faran companyia fins que us torneu a veure. Ah, estàs molt guapa a la foto!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors. M'agradava inventar-me poemes per a ells, quan eren menuts. La gran en passava olímpicament, però el petit en gaudia.
      Ah, i gràcies per la floreta. És que, igual com li passa a tothom, en els moments de felicitat també podia semblar guapa...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. Oh, que bonic! M'agrada molt. No m'estranya que fos el preferit del teu fill.
    Celebro que hàgiu pogut estar junts. Segur que els records d'aquests dies us acompanyaran pel Nadal!
    Ets tu la de la foto, oi? Sembles una artista de cinema!


    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Sí, és un poema per a infants, i el seu final feliç sempre li agradava molt.
      Sí, sóc la de la foto, però d'aquí a semblar una artista de cinema... :) Era feliç i jove.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Una foto molt tendra, uns llaços d'amor que no es trenquen malgrat la distància, omplint la casa de somriures amb el retorn...i records, com aquest bonic poema que ens mostres.

    Aferradetes!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Lluneta, el poema i la foto vénen impregnats d'una bona colla de records. El pas dels anys dóna per tant...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. Que entranyable i inoblidable poder, ara, ajuntar els tres fets: la infantesa, el poema i la retrobada. I que ens ho comuniquis d'aquesta manera tan tendra.
    Vas tenir molta traça amb el poema. Les infanteses són petits paradisos i els portem sempre amb nosaltres.
    Una abraçada.
    Olga X

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Olga. Va ser fàcil introduir els fills al món dels llibres si veuen que els pares (la mare en aquest cas) predica amb l'exemple i amb entusiasme. I aquests petits paradisos que esmentes duraran per sempre, malgrat tots els inferns en què també puguem caure...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  6. Quina sort tenir algú que faci poemes com aquest per a tu. És preciós, la història d'un pardalet marginat que aconsegueix fer-se gran i fort. El teu fill devia ser molt feliç el dia que li vas llegir per primera vegada. Una abraçada i un somriure :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia. Sí, recordo que li va encantar la història; la va fer seva i la vivia gairebé en pròpia pell. Llàstima que furin tan poc, aquests anys tan macos...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  7. Montserrat gaudeix i viu els moments el contacte i l'estimació per els fills! Un poema molt maco, moltes felicitats!
    Una forta abraçada.
    Jaume.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jaume, així ho faré; per a mi i també per a aquells altres pares a qui els ocells volen ja camí del cel.
      Una abraçada molt gran!

      Suprimeix
  8. Montse, poca cosa dius? Em sembla que entre els blocaires no hi ha ningú tan insensible...Jo l'he trobat un amor! Una mare molt maca amb un nen preciós!!!
    I veus, la política de vegades serveix per retrobar les persones estimades...
    Ai, he comparat el pardal amb el nostre petit país, trobarà qui el protegeixi i el faci créixer ben sa i fort?
    Molts petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser. No hauria dit mai que asquestes eleccions em fossin favorables en un tema tan personal...
      Has encertat plenament la meva intenció en escollir aquest poema; vaig creure que era també subtilment adequat per al moment del nostre país, però no creia pas que ningú en copsés la similitud... Dona intuïtiva, amiga!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  9. Qué bé que hagis pogut retrobar-te amb el teu fill! ESpero tot li vagi bé per Irlanda. Una forta abraçada: Joan Josep

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Juanjo. Sí, per allà tot continua raonablement bé. Però la distància sempre, sempre passa factura.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  10. Petites coses? Les veig les més grans. La distància... Quina distància ?La física, la espiritual... Les has tingut unides pel fil de l'estima... el més potent....//M'has fet sentit molt menut i això deu ser bo, ara tornaré a crèixer a poquet a poquet i potser recordant ocellets i gats i,,, tantes coses per poder arribar a comprendre on som ara si en el principi o en el final. Sigues felç amb el que tens encara que sigui amb la distància coneguda... és teva i... Prou. Anton.

    ResponSuprimeix
  11. Gràcies, Antoni, amic, per les teves paraules plenes de tendresa, d'ànim i esperança. És cert, la distància pot deixar d'existir si en la nostra ment estenem els llaços de l'estima.
    Una molt forta abraçada!

    ResponSuprimeix