diumenge, 23 de setembre del 2012

Màgica nit a Can Cabeça Nou

Les 8 del vespre. A tocar de Can Cabeça Nou.

Bella, serena, la nit incipient,
desplega el mantell del tot serà possible
i generosa ens acull, a nosaltres,
viatgers d’altres contrades. 
La lluna ha estat la primera d’arribar-hi.
Els estels, però, potser triguin una estona;
just el temps que necessitin els poetes
per encendre’ls amb la seva flama. 
Tardor, benvinguda!  

(No publico les fotografies de les persones que van intervenir en la lectura de versos i textos, ja que no els he demanat permís per a fer-ho, però sí que de manera simbòlica hi són totes presents.)

 
 
Ous d’agraïment: 

Primer ou: per al nostre primer recitaire, en Jordi Dorca. Va ser una mica més que un plaer desvirtualitzar un amic blocaire de qui gairebé no en coneixia la seva vessant de poeta. No em vas decebre, Jordi!

Segon ou: per al nostre segon recitaire, el Joan Avellaneda. Desconegut per a mi, vaig descobrir un poeta seriós amb una obra sòlida, selecta i treballada.

Tercer ou: per a la nostra tercera recitaire: la Montse Aloy, Cantireta. Una dona encantadora i  senzillota, d’una personalitat desbordant, amb uns poemes capaços de fer esborronar les pedres.

Quart ou: per a la resta de persones que també van recitar textos, poemes propis o aliens, i que van contribuir a encendre més estels al cel de la nostra nit: Glòria, Sílvia, Enric, Helena, Joana Navarro des de lluny, i els altres que em deixo. I també per als qui es van descuidar els papers al cotxe (M. Roser, no miro a ningú), o no van pensar a portar-los, o els va fer vergonya intervenir...

Cinquè ou: per a tot el grup de gent que es va aplegar a Can Cabeça Nou per saludar la tardor, i amb qui vaig compartir la vetllada. Una colla extraordinària. I també per al Josep, que va brindar-se a fer-me de xofer, tot i no compartir els meus interessos poètics.

Sisè ou: per a la meteorologia, que va estar en tot moment a favor nostre. Ni una gota de pluja, ni cap ràfega de vent, una temperatura a la carta...

I la caixa sencera, amb tots els ous a dintre: per als impulsors d’aquesta trobada, els increïbles, simpatiquíssims, generosos Cinto Borràs i Núria Pujolàs, que van fer possible una vetllada com aquella i que gràcies a la seva iniciativa i treball desinteressat em van regalar la possibilitat de viure una de les nits més boniques de la meva vida.
A tots ells,
GRÀCIES!

44 comentaris:

  1. Va ser una nit màgica, amb un joc d'ous boníssims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Sílvia. I a més, quan et vaig veure vaig quedar molt sorpresa: t'assembles moltíssim a una noia de Vilafranca!
      Una forta abraçada!

      Elimina
    2. Va ser màgica gràcies a vosaltres. Gràcies per ser-hi, de tot cor!

      Elimina
  2. De ben segur que va estar un recital fantàstic.
    Bona tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser inoblidable, Novesflors; no es pot explicar amb paraules.
      Molt bona tardor també per a tu i una forta abraçada!

      Elimina
  3. T'he deixat un comentari al meu bloc. Properament et dedicaré una traducció.
    M'has emocionat amb les teves paraules... Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tu ens vas emocionar a tots amb les teves, Cantireta! He llegit el comentari; gràcies, poeta, i una abraçada ben forta!

      Elimina
  4. Fantàstica amfitriona que us va fer de la nit, màgia pura.
    Felicitats a tots!

    Bessets.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluneta, t'hi hauries sentit bé, enmig d'aquella nit, entre versos, poetes i amistat. Encara que, de fet, en esperit segur que també hi eres...
      Una forta abraçada!

      Elimina
    2. Sa lluna...surts en totes les fotos...Un petonàs, bonica!

      Elimina
    3. Moltíssimes gràcies Núria!!

      Bessets i aferradetes!

      Elimina
  5. Gran xofer! Sort em vam tenir d'ell......
    Em va encantar la teva finissima ironia. El segon poema, fantàstic.
    Encantat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Enric, almenys jo sí que sort en vaig tenir, perquè sóc un bitxo raro que no té carnet de conduir... Gràcies per agradar-te el poema. Jo també vaig gaudir de valent amb els teus.
      Una forta abraçada!

      Elimina
    2. Té raó l'Enric...fantàstics poemes, Montse!

      Elimina
  6. Tens raó Montse va ser una nit màgica, serena i en calma, amb la lluna just a quart creixent...Encara que em perdés per aquells paratges foscants, la qual cosa no em va impedir arribar a temps...Ah i això dels papers al cotxe no va ser cap excusa, i com que estava tan fosc, tampoc era qüestió d'entrebancar-se...(això ja ho vaig fer a Vilafranca) Esperem que hi hagi altres ocasions...(de llegir)

    Petons de tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, vaig estar molt contenta de retrobar-te novament. Ja ho sé que et vas deixar els papers al cotxe sense voler, dona! I per sort, no vas prendre mal com fa un any al museu de Vilafranca! El més important de tot és el record excel·lent que ens quedarà d'aquest inici de tardor per sempre més.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Jo no tinc fotos perquè em vaig deixar la màquina, no al cotxe, a casa...Si no es pot ser tan despiste!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo en tinc molt poquetes. Només de les persones que recitaven. És curiós, no ens en vam fer, en grup, quina llàstima; potser perquè estava massa fosc...? Amb tot, potser altra gent ens n'anirà passant, no ho sé.

      Elimina
    2. Si tot va bé avui us faré arribar les fotos de la fotògrafa que hi havia entre el públic, l'Anna Mas. Un petó i mil gràcies!

      Elimina
  8. Que va ser primer els ous o la poesia?
    Galionar ens contesta regalant ous als poetes ... perquè actualment se'n necessiten molts per ser poeta.
    Enhorabona per la vetllada.

    Bona nit Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaaa, Pere, els ous me'ls van regalar a mi! Vam fer un petit joc, un sorteig, i el premi era aquesta capsa d'ous commemoratius. Per això surten avui a l'espai.
      No sé si se'n necessiten molts, actualment, per ser poeta; jo sí que vaig necessitar-ne moltíssims per decidir-me a fer el pas de sortir a recitar... Era la primera vegada que llegia alguna cosa meva en públic. Sort que hi havia un focus al faristol que m'impedia veure la resta de la gent... Però la veritat és que l'experiència em va agradar i que ara no me'n penedeixo gens.
      Una forta abraçada, Pere.

      Elimina
    2. M'honora saber que va ser la teva primera vegada...Vigila perquè això de recitar en públic enganxa. Un petó ben fort, bonica!

      Pere...la poesia dels ous va ser primer que la poesia i que els ous...un petó!

      Elimina
  9. Una nit magnificà que resumeixes molt bé en el teu post. Va ser un plaer conèixer-te i ha estat un altre plaer descobrir el teu bloc.
    Conta des de ara amb les meves habituals visites.
    Una abraçada!. Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Gloria, per a mi tambè va ser un plaer conèixer-te i escoltar-te. També jo seré una habitual del teu espai.
      Com pot arribar a enriquir-nos, el fet de compartir experiències a través de la xarxa i gràcies als blocs! Un bravo per a les noves tecnologies i per a les jovenetes a qui no ens fa por utilitzar-les!
      Una forta abraçada, Glòria!

      Elimina
  10. Una nit màgica, sens dubte.

    M'agradaria pensar, però, que no serà irrepetible i que ho podrem repetir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai en tenen prou els de Vallromanes!...no hi ha cap frase feta o refrany que ho expliqui això?...ha,ha,ha...gràcies per ser-hi, Víctor!

      Elimina
    2. Víctor, va ser un privilegi poder sentir-nos tots partícips del mateix somni. De moment, quedem-nos amb ell i el temps dirà si en podrem repetir un de semblant.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  11. Montse, em va agradar de conèixer-te, com tots els altres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena...vas estar magnífica...llàstima que se'm feu curt...en el proper recital m'agradaria que fossis una de les estrelles convidades a recitar...Un petó, bonica, i gràcies per ser-hi!

      Elimina
    2. I a mi també, Helena! Esperem la propera ocasió, doncs!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  12. Núria, moltíssimes gràcies per fer-ho tot possible! Crec que tots els allí presents recordarem aquesta nit tan bella la resta de les nostres vides i us en restarem eternament agraïts. Almenys jo sí, en dono fe.
    Una molt forta abraçada, bonica!

    ResponElimina
  13. Uix! que tard arribo!!!

    Però mai no és tard per corroborar que tot el que aneu dient és ben cert, que va ser una nit fantàstica i que vam gaudir de valent tots.

    Una abraçada a tots... a tots...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, no és mai tard per a recordar les coses boniques. a més, segur que aquesta no l'oblidarem mai. Petites espurnes de vida compartida, no cal cercar res més.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  14. Des de l'enveja més sana, felicito a organitzadors i rapsodes perquè és en nits com aquestes en les que neix la bellesa del mon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Joan! En nits com aquestes neix la bellesa del món, l'esperança en la humanitat i el significa dels mots "ser feliç". I els organitzadors es mereixen totes les felicitacions del món.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  15. Màgica, molt màgica. Celebro haver-hi estat, Montse.
    Gràcies per tot.
    I per la fotografia en què s'intueix el mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Màgica, molt màgica, Jordi. I jo celebro que m'hi haguessis convidat. Un luxe haver-te pogut desvirtualitzar i no quedar-ne decebuda.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  16. caram montse, és la primera vegada que em dediquen un ou !
    :-)
    la veritat és que comparteixo tot el que dius, va ser una nit ben màgica, bonic poema

    gràcies per tot i fins aviat
    joan

    ResponElimina
  17. Gràcies a tu, Joan, per haver-me donat l'oportunitat de sentir els teus poemes de viva veu. Esperem que el futur ens doni l'oportunitat de repetir altres trobades com aquesta.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  18. M'afegeixo a l'alegria general. Per molts anys màgics.
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Olga. Crec que t'hauria agradat la vetllada.
      Una abraçada gran!

      Elimina
  19. Amb tant d'ou havia de sortir una nit rodona... per ous! ;p Celebro que us ho poguéssiu gaudir d'una vetllada tan bonica i en tan bona companyia!

    ResponElimina