divendres, 20 de juliol del 2012

El Llibre de les mosques


L’havia llegit feia 20 anys, però pràcticament no me’n recordava gens (quines jugades més bèsties, els records, de vegades!). Ha estat aquest estiu, arran de la mort de l’Emili Teixidor, que he recuperat el Llibre de les mosques i m’hi he submergit amb molta més atenció que la primera vegada, i també amb molt més plaer. A còpia que avançava en la seva lectura, la memòria m’anava retornant el seu argument, com si entrés de nou en un paratge on ja havia estat feia molts anys.
Ens trobarem amb què el Llibre de les mosques són en realitat dos llibres: l’un, antic, sobre els vicis del clergat; l’altre, més modern, sobre la naturalesa del mal. I ens farem amics també de l’Eulàlia, la jova mestre del poble que es veurà embolicada en un assumpte carregat de misteri i d’interessos. Quan passats molts anys l’Eulàlia torna al poble, s’adonarà de com ha anat canviant la idea de transgressió, des de la mentalitat tancada del franquisme fins als nostres dies.
Per a aquells que encara no l’hagueu llegit, o que ja ho hagueu fet però tingueu tan mala memòria com jo, us el recomano vivament. L’únic inconvenient que hi he trobat ha estat el cos de la lletra, massa petita en l’edició de què disposo, tot un contratemps si els vostres ulls, com els passa als meus, reclamen a crits un període de repòs.
Amb ell us desitjo un bon estiu, que gaudiu de tantes “petites morts” com us sigui possible, però això sí, que ens tornem a retrobar tots ben vius després de les vacances.


“La rosa és el símbol de l’amor, no pas per la seva flor –hi ha moltes flors tant o més belles que la rosa- sinó per les seves espines. L’amor punxa, fa mal, és una barreja indestriable de pètals de vellut i esgarrinxades. Perquè ens oblidem del nostre jo i fins i tot perdem la consciència i la identitat, cal una excitació insuportable que ens alliberi de nosaltres mateixos i ens transporti a altres nivells, inclosos els de la fantasia. Els millors amants intueixen que tot amor morirà, que la passió és una variació profana dels oficis de tenebres sagrats. Només l’acceptació del dolor ens permet assumir d’avançada aquesta transitorietat, aquesta pèrdua d’una sensació que voldríem eterna. L’amor és cec, però el dolor li treu la bena dels ulls i el fa intel·ligent, conscient, visible. Tots els enamorats exigeixen proves, disciplines, compromisos, pactes, límits, gestos, codis privats, renúncies, ascetisme, patiments... per arribar a la petita mort –com es diu de l’èxtasi amorós- final. El dolor crea un espai fred d’allunyament entre els amants que d’altra manera podrien consumir-se aviat cremats pel foc de la passió amorosa, s’ofegarien en l’atracció massa intensa de l’impuls afectiu. La felicitat és una mica inconscient, només el dolor perdura per sempre en la memòria. No hi ha res pitjor que la indiferència, el desinterès que ens transforma en no-res; l’amor i la seva espina de dolor ens fan sentir únics, privilegiats, valorats per damunt o per dessota de la vàlua que ens concedim. En el plaer de l’amor demanem una limitació. El dolor ens retorna el reflex de la incomunicabilitat, de la unicitat, de l’aïllament a què ens tanquen tots els sentiments.”   (De El llibre de les mosques, d’Emili Teixidor)

17 comentaris:

  1. La meva memòria no és pas millor que la teva (al menys en qüestió de llibres) el vaig llegir i no me'n recordo gens. :) Hi haurem de tornar. El llenguatge de l'Emili Teixidor val qualsevol rellegida.

    Pel que fa a les vacances, gràcies pels teus bons desitjos...

    Que passis bones vacances tu també.

    ResponElimina
  2. Es veu que això de les falles de memòria és una epidèmia. Tampoc el recordo gaire. Jo acabo de llegir Sit transit Gloria Swanson. Que és un recull de contes i que marca una mica el pas d'en Teixidor de la literatura infanti a la d'adults. Buscaré el de les mosques.
    Fins del 5 d'agost al 12, que hi serè a Poblet, poques vacandes...Però gràcies. Una abraçada:Joan Josep

    ResponElimina
  3. Exquisida entrada la teva, si hagués de triar no podria, així que amb el teu permís, em quedo amb tot.

    Gràcies i molt bones vacances!
    Uns bessets.

    ResponElimina
  4. No l'he llegit Montse, però si té la lletra tan petita, em sembla que ho deixaré còrrer...
    Aquest escrit sobre les roses m'ha recordat un poema de José Àngel Buesa, un dels grans poetes cubans,
    prohibits al seu país:

    " Sonrie, jardinera, si en el surco te inclinas
    y buscas el secreto profundo de las cosas;
    no pienses que las rosas se afean con espinas,
    sinó que las espinas se embellecen con rosas"

    Un dia d'aquests, posaré el meu post de fi temporada,( segurament el dilluns perquè em falten les fotos) espero que tinguis temps de mirar-te'l, perquè explico una sortideta del darrer cap de setmana...

    Que tinguis unes bones vacances. Molts petons.

    ResponElimina
  5. "La felicitat és una mica inconscient, només el dolor perdura per sempre en la memòria" ... Jo voldria ser sempre una mica inconscient i oblidar el dolor.
    Els francesos anomenen "petite mort" al moment de màxim plaer sexual, però aquest instant dura poc i l'important és la felicitat en l'amor. L'amor no té perquè causar dolor i pot deixar la mateixa empremta inoblidable. Fins i tot ... el desamor.
    Des d'una platja del sud del mediterrani em passo les hores a prop del mar practicant el slow blog, he escrit quatre coses senzilles reflex del meu estat d'ànim, desgraciadament la meva vida slow s'acabarà aviat.

    Un petó de bona nit Galionar

    ResponElimina
  6. Eeehh, perdoneu; algú em pot ajudar? Després del comentaris que em deixeu als posts, no em surt l'opció "contestar", com sí que veig als vostres espais. Algú sap com s'activa o què hauria de fer?
    Gràààààààcies!

    ResponElimina
  7. Carme, em pensava que només em passava a mi, això de no recordar algunes lecture antigues de llibres; m'has deixat una mica més tranquil·la. Ja diuen allò que "mal de molts..." Molt bon estiu també per a tu!

    Joan, veig que ja som un més a la colla de la mala memòria. Ben mirat, tenim l'avantatge de gaudir dues vegades del mateix llibre, oi?:) Et desitjo unes bones vacances a Poblet. Jo també travesso fronteres del 6 al 13 d'agost, però les meves vacances de feina seran una mica més llargues.

    Sa lluna, a mi de l'entrada m'agrada força el ballet, i també el petit paràgraf del llibre... sempre que vagi acompanyat de la resta de l'esmentat llibre. Cuida't força, bonica.

    M. Roser, suposo que la mida de la lletra varia segons l'edició. La meva pertany a una col·lecció del Cercle de lectors de fa molts anys. Gràcies pel fragment del poema, i espero amb il·lusió el teu post. On deus haver estat, el cap de setmana...? (Intriga, misteri, emoció.)

    Pere, jo també m'apuntaria al miracle de tornar-me una mica inconscient i oblidar el dolor. Però ja no hi crec, en miracles. Comparteixo amb tu l'opinió que "la petita mort" no és pas el més important en l'amor, sinó només una petita part d'aquesta felicitat de l'amor. No tothom opina igual, però: he conegut persones capaces de destruir la seva vida i de rebot la dels altres perquè el seu únic objectiu és la d'amarar-se del contingut d'aquesta paraula francesa...
    Quina enveja les teves vacances, Pere! Ha de ser tot un luxe compartir-le amb algú com tu. Desitjo que siguin plaents fins al darrer instant.

    Gràcies per la vostra visita i una molt forta abraçada!

    ResponElimina
  8. L'opció contestar sota dels comentaris, que jo em vaig activar fa poc, no es pot posar en l'opció que tu tens que s'obren els comentaris en una finestra a part.

    Només hi és en els comentaris que queden sota del post.

    Has d'anar d'brir "Configuració" del blog. Sota de configuració "Entrades i comentaris" I On diu COMENTARIS i Ubicació dels comentaris. Ha de posar incrustat.

    Ara tu tens l'opció Finestra emergent.

    A mi aquesta: finestra emergent és la que m'agrada més. Però a causa que em feia il·lusió poder contestar els comentaris a sota, l'he canviada.

    Si hi ha alguna cosa que no he explicat bé, tu pregunta...

    petonets...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, guapíssima! Ha estat la mar de fàcil. Ja ho veus, tu inaugures el nou format.
      Una abraçada molt gran!

      Elimina
  9. Saps Montse que d'això se'n diuen comentaris filats? No em preguntis per què...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carai, no hi sabia, M. Roser; potser perquè fan la impressió de penjar del comentari anterior, amb fil o sense... Gràcies per la informació, bonica! Una abraçada!

      Elimina
  10. Jo també tinc molt mala memòria. De fet també l'he llegit fa temps i no me'n recorde de res.

    Bon estiu per a tu també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, benvinguda, doncs, al club de les desmemoriades! Una abraçada.

      Elimina
  11. Saps, el vaig començar a llegir fa anys, i no sé per què, el vaig deixar. Ara m'has desvetllat l'interès, i quan acabi el que estic llegint, segurament, començaré novament. Gràcies Montse!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Dafne, de vegades no estem en condicions de tirar endavant amb algun llibre, però al cap d'un temps el reprenem amb una altra disposició d'ànims. A mi també m'ha passat de vegades. O senzillament el deixem perquè no ens agrada. I sobre gustos no hi ha res escrit.
      Una abraçada!

      Elimina
  12. L'hauré de llegir. Pel que tu en dius, em fa l'efecte que pot contenir (com molts dels llibres de l'Emili Teixidor) algunes referències pouades de la realitat històrica i social que jo vagament conec.
    Gràcies per recomanar-nos-el.
    I bon estiu, Montserrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Jordi, el teu comentari m'ha agafat fent maletes i a punt de marxar cap a Andorra. Sí, et recomano el llibre perquè les referències històriques i socials que esmentes hi són ben presents. A mi, els llibres de l'Emili Teixidor m'han servit per conèixer amb més profunditat molts episodis de la guerra, la represió i el franquisme, del vessant social especialment.
      Que tinguis un bon estiu. Una forta abraçada!

      Elimina