dissabte, 5 de maig de 2012

Després de la tempesta (Marcel Riera)


Després de la tempesta, la lluna sobre el mar,
rodanxona i rogenca, els grills dintre la nit
i la nit que s’aquieta sobre els boscos i els pobles,
que encara regalimen i que aigualits s’adormen.
Els llums ran de carrer, encesos i en filera,
i els arbres encalmats que es toquen l’un amb l’altre
I es fonen amb la fosca. La calma sota els llums,
amb el brunzit somort de mosquits i falenes,
les ombres del brancam que branda i es contempla
als tolls fent pampallugues, i el degoteig de l’aigua
aciençat i múltiple que tamborina a terra
des de l’extrem brillant de cada fulla neta.
La lluna que s’ha inflat, rodona com un cove,
més groga que vermella, i un retruny molt llunyà
que ens diu que la tempesta se’n va, se’n va, se’n va.  

Marcel Riera – Llum d’Irlanda (Premi Carles Riba 2011)


Els intensos vincles que m’uneixen amb Irlanda van ser els responsables que m’aboqués a la lectura d’aquest poemari amb la curiositat i amb la fruïció de retrobar el rastre de tants records i de tantes sensacions viscudes en aquell país. Una terra, en paraules del poeta, de “pluja, sol estantís, nuvolam, clariana, tempesta, plugim i arc iris en deu minuts”, però també de dòlmens, ramats blanquinosos, boscos, fades i fonts, penya-segats i pedres, moltes pedres, enmig de camps verdíssims amb els quals la boira juga a cuit i a amagar.
És un dels millors llibres de poemes que he llegit en molt temps. De l’autor, i per vergonya meva, no en sabia res, però ara, després d’haver conegut els seus versos, no em serà mai més indiferent. De fet, ja l’estimo una mica, perquè estimo la seva Llum d’Irlanda, que ha estat també la meva.

18 comentaris:

  1. L'haurem de buscar i llegir... jo tampoc conec aquest autor!

    Segur que les coincidències ajuden a connectar més amb la poesia, no hi ha dubte, però fins i tot sense cap amor especial per irlanda (que no conec) el poema m'agrada.

    Una abraçada, Galionar!

    ResponSuprimeix
  2. Curiosidad y generosidad parecer ser dos características de tu personalidad, ambas loables, y que dicen mucho y bueno de ti…siempre conciliadora, buscando el equilibrio y la armonía de aquellos a quienes quieres.
    Hoy las flores van para ti, ya que sobre las elecciones de textos ajenos o propios, podría hacer un copia y pega, ya que siempre demuestras un gusto exquisito.
    Mis felicitaciones, amiga.

    ResponSuprimeix
  3. Aquests versos de Marcel Riera descriuen el final de la tempesta de forma magnífica, amb paraules molt ben trobades.
    No sabia dels teus lligams amb Irlanda, aquests records i sensacions dels que parles.
    Vaig escriure fa temps un petit poema que també es titulava: "Després de la tempesta", començava així ...

    Després de la tempesta
    l'esquena et brilla
    i un aire fred
    aire d'olors
    tremola a la teva pell ...

    Bona nit Galionar.

    ResponSuprimeix
  4. Carme, jo vaig adquirir el llibre bàsicament per curiositat, per cercar aquestes coincidències, però el que em vaig trobar va superar de molt el que em pensava trobar. Aquest poema, concretament, podria extrapolar-se a qualsevol lloc, no només a Irlanda; és d'aquells que m'hauria agradat escriure a mi.

    Tyrma, ja m'agradaria posseir totes aquestes qualitats que anomenes, però t'asseguro que només sóc una mala còpia de la fotografia... I celebro que coincidim en els gustos literaris.

    Pere, m'agradaria molt tenir ocasió de conèixer el teu poema, del quan ens has deixat un tast. A Irlanda hi viu el meu fill, des de fa 6 anys, i he visitat l'illa diverses vegades; des del silenci i la contemplació m'he amarat de tot el que he pogut, quant a sensacions, d'aquell país bellíssim.

    Gràcies i una forta abraçada!

    ResponSuprimeix
  5. ¿Tens algun gen celta? No cal que sigui irlandès, per fer l'efecte. Hi ha altres llocs que estiren igual.
    Enyoro tempestes i, com a mal menor, alguna plugeta, però també això m'és negat.
    M'he d'inventar la pluja.

    ResponSuprimeix
  6. Sempre m'han agradat els paisatges desprès de la tempesta. L'olor a herba i terra molla...,la transparència del aire. Una abraçada: Joan Josep

    ResponSuprimeix
  7. Quina tranquil·litat traspua aquest poema. M'ha agradat molt i tampoc no conec l'autor però m'agradaria llegir-lo. Em podries dir en quina editorial està publicat, aquest llibre?

    ResponSuprimeix
  8. Olga, que ja sàpiga no, però atès el meu aspecte d'ulls verds i pell blanca, i també per l'atracció màgica i la clara identificació en molts aspectes, podria ser. Allà no t'hauries d'inventar la pluja; durant el dia veuries molts i repetits canvis meteorològics.

    Joan, a mi també. I a muntanya encara més. Les olors, aquestes invisibles i implacables seductores...

    Novesflors, m'alegro que també hagis trobat alguna cosa especial en el poema. El llibre és d'editorial Proa, de la col·lecció de l'Ossa Menor, i es titula Llum d'Irlanda, de Marcel Riera. Si tens problemes per trobar-lo a València, no em fa res adquirir-lo aquí i fer-te'l arribar allà on em diguis.

    Gràcies per compartir una estona amb mi i una forta abraçada!

    ResponSuprimeix
  9. Preciós poema, Montse i, com molt bé dius, podria extrapolar-se a qualsevol lloc. Ha hagut vesprades vora la Mediterrània que ens uneix, per a les quals podria haver estat dedicat aquest poema sense afegir ni llevar res.
    Prenc nota de la referècia i també tractaré de fer-me amb el llibre.
    Gràcies per regalar-nos tanta bellesa.
    Una molt forta abraçada,
    amparo.

    ResponSuprimeix
  10. Un poema preciós, que descriu molt bé
    la bellesa de la natura després de la tempesta...Tampoc coneixia el poeta, serà qüestió d'esmenar l'oblit.
    De fet Irlanda és un país preciós i no és que hi hagi estat, però pels documentals que n'he vist i aquestes fotos tan professionals, en donen fe...Sempre m'ha semblat una terra amb una màgia especial.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  11. Amparo, gràcies a tu per haver tingut l'atenció i la sensibilitat de saber copsar la bellesa del poema, que molt bé podria referir-se a qualsevol indret més proper per a nosaltres. Com li dic a Novesflors, si vols adquirir el llibre i no el trobes per València, només has de xiular i t'arribarà.

    M. Roser, gràcies per això de les fotos professionals, però res de res:) No podien quedar malament perquè el paisatge era fantàstic. Haurem de tenir en compte aquest poeta, i tant que sí!

    Una forta abraçada a totes dues!

    ResponSuprimeix
  12. Inventem la pluja. I la inventem molt bé. En això hi tenim traça, els catalans. Som molt somniadors, i per això ens diuen que no en som. Estan bé els llocs idíl·lics. Me'ls estimo molt. Encara que no existeixin.

    ResponSuprimeix
  13. Jordi, de vegades els llocs idíl·lics reals i els imaginaris es conjuminen en una mateixa cosa i van molt més enllà del somni. Però bona cosa és poder estimar-los, siguin com siguin.
    Gràcies per la companyia i una forta abraçada!

    ResponSuprimeix
  14. Hola, Galionar & i companyia!

    Sóc Marcel Riera, l'autor del poema. No sé com, buscant una altra cosa, he vingut a petar en aquest bloc teu -vostre- i m'he quedat de pedra.No sabia que la tempesta havia arribat tan lluny!

    Gràcies a tu per fixar-t'hi i als teus amics i seguidors pels seus comentaris, segur que desinteressats perquè ni em coneixien (si més no fins ara) ni els conec, diria.

    Si voleu un dia us explico on és escrit aquest poema i per què.

    A la vostra disposició.

    Amb el meu agraïment.

    Visca Irlanda (bé, si és que el llibre parla d'Irlanda...) i visca la Poesia!

    Cordialment,

    Marcel Riera

    ResponSuprimeix
  15. Hola, Marcel, quina sorpresa més agradable! És tot un honor comptar amb la teva presència en aquest bloc. Així puc felicitar-te directament pel premi Carles Riba, per l'exquisidesa de la teva poesia i per aquest poemari, Llum d'Irlanda, del qual n'he intentat fer un tast en aquesta entrada.
    Sóc conscient (bé, així ho crec) que més d'un dels poemes dedicats a Irlanda es podrien extrapolar a Catalunya, i aquest mateix, "Després de la tempesta", podria estar escrit pensant en qualsevol altre lloc. Però també molts dels teus versos m'han retornat a aquella illa, ja que les teves paraules saben descriure molts records que en tinc.
    Seria un plaer, si un dia hi hagués ocasió, de poder parlar més àmpliament sobre el llibre.
    Gràcies per la teva amabilitat i per regalar-nos la bellesa de la teva poesia. Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix
  16. Moltes gràcies a tu. Si mai tens inetrès a trobar-me et deixo la meva adreça de mail

    marcelrierabou@gmail.com

    Sàpigues que també he fet traduccions de l'anglès i que codirigeixo una col·lecció de clàssics moderns (novel·la bàsicament), que és el Cercle de Viena, que potser coneixeu.Quan vulgueu parlem de tot plegat.

    Gràcies de nou i felicitats pel bloc!

    Cordialment,

    Marcel Riera

    ResponSuprimeix
  17. Hola, Montse.

    Quin poema més bonic, trobat, emotiu, rítmic... Gràcies per posar-lo. Irlanda és intensa, com ells. Jo hi he estat 2 vegades.

    Abraçada.

    ResponSuprimeix
  18. Hola, Cantireta, jo també en vaig quedar enamorada, tant del poema i del poemari sencer com de les terres d'Irlanda. M'agradaria poder tornar-li l'any vinent, si les circumstàncies ho permeten.
    Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix