divendres, 16 de setembre de 2011

Racó de setembre

“…L’únic símbol de superioritat que conec és la bondat…”  (Beethoven)

...Llumenetes de cristall
perdudes en la nit fosca,
no heu sentit un cant molt dolç?
No en són pas nereides d’or
ni el brogit de les onades;
és la veu d’un pescador
que a voltes, d’amor s’esberla
enmig la fosca del mar.

 Llumenetes de cristall
espitllerades, precioses;
feu llum a la seva barca
per si li fan por les tenebres
que l’envolten...

Llumenetes de cristall;
el vell mariner us atrapa
i se li escoleu de la xarxa.
Beseu amb cura el seu rostre
perquè es pugui despertar
quan vingui l’alba més blanca.

Llumenetes de cristall...
estels en la nit més calma...
Galionar

Esdevenim flama de vida...
Llumenetes de cristall
per entre la boira
i a temps de sol
les bressola l’onatge.

Potser no trobarem la mar...
però sempre tindrem
les llumenetes de cristall
com llàgrimes de felicitat
i de soledat en el
desert personal...

Llumenetes de cristall
encenen mots i paraules
i poema a poema
esdevenim flama de vida.
Onatge

Els camins de nit
llumenetes de cristall
i cuques de llum...
Pere


Llumenetes de cristall
aneu a fer-li companyia
que el pescador enamorat
de tristesa moriria.

Llumenetes de cristall
m'espurnegeu a les mans
paraules com un mirall
enmig la fosca del mar.
Carme


No el deixeu sol en la nit,
llumenetes de cristall.
No el deixeu en son neguit
porteu-li ja son mirall.
 Anton



Esquitxos de lluna omplen la nit
com una barca plena de llum,
llumenetes de cristall.

Jordi Dorca


Llumenetes de l'amor
en el jardí de la mar
floreixen dins la nit fosca.
Novesflors

15 comentaris:

  1. Esdevenim flama de vida...

    Llumenetes de cristall
    per entre la boira
    i a temps de sol
    les bressola l’onatge.

    Potser no trobarem la mar...
    però sempre tindrem
    les llumenetes de cristall
    com llàgrimes de felicitat
    i de soledat en el
    desert personal...

    Llumenetes de cristall
    encenen mots i paraules
    i poema a poema
    esdevenim flama de vida.


    Una abraçada de llumenetes.
    onatge

    ResponElimina
  2. Els camins de nit
    llumenetes de cristall
    i cuques de llum...

    Bona nit Galionar.

    ResponElimina
  3. Gràcies, onatge i Pere, pel vostre regal; els vostres versos passen a formar part del racó de setembre per mèrits propis.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  4. Un racó de setembre per estar-s'hi una bona estona. Una abraçada Galionar.

    Llumenetes de cristall
    aneu a fer-li companyia
    que el pescador enamorat
    de tristesa moriria.

    Llumenetes de cristall
    m'espurnegeu a les mans
    paraules com un mirall
    enmig la fosca del mar.

    ResponElimina
  5. Gràcies, Carme. Has reconegut la barca? És la que vas dibuixar un dia, i que tinc a la columna de la dreta. La vas trobar al meu anterior bloc, el que va tancar. M'agrada recuperar coses d'allí.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  6. Em quedo arrecerada en aquest racó de setembre. Mai no he vist nits estelades com les teves.
    Gràcies, Galionar.

    ResponElimina
  7. Gràcies a tu, Pilar. Potser de vegades les nits estelades les veiem amb els ulls del cor més que no pas amb els del rostre...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. no edl deixeu sol en la nit,
    llumenetes de cristall.
    No el deixeu en son neguit
    porteu-li ja son mirall.
    .............. Anton.
    Per sucar-hi pa,...

    ResponElimina
  9. Esquitxos de lluna omplen la nit
    com una barca plena de llum,
    llumenetes de cristall.
    PS: s'agraeix el racó de setembre.

    ResponElimina
  10. Anton, Jordi, gràcies per fer més clara la nit amb les vostres llumenetes.
    Una forta abraçada a tots dos!

    ResponElimina
  11. Llumenetes de l'amor
    en el jardí de la mar
    floreixen dins la nit fosca.

    ResponElimina
  12. Gràcies, Novesflors, per la bella tendresa dels teus mots.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  13. Quan vaig pràctiques a la UCI de l'Hospital del Mar, agafava el primer autobús i arribava ben de matí. Per dues coses. Pero veure sortir el sol al mar i perquè abans, veia les llumenetes de les barques dels pescadors de l'encesa, allà a l'horitzó...El teu poema m'ha recordat aquells moments. El llibre m'està agradant. Els poemes d'en Marius Torres els vaig assaborint poc a poc. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  14. Ohh, quin rotllo, vaig deixar un comentari i ara veig que no es devia guardar! Però m'enrecordo el que et deia, que la frase del Beethoven no la coneixia i que la trobo magistral. La bondat és el millor de les persones.

    I que les vostres llumenetes em van sorprendre, quanta inspiració!

    ResponElimina
  15. Joan, jo he gaudit també de moments inesborrables davant el mar a Vilanova, sobretot de molt jove, però els records no han envellit amb mi, sinó que es mantenen molt joves. També jo he ccomençat el llibre que m'has enviat de Joan F. Mira, i m'està agradant moltíssim, però no puc llegir tant com voldria per overbooking de feina...
    BCN, gràcies per les teves paraules. Fa ràbia que es perdin els comentaris; a mi també em passa tot sovint. Totalment d'acord amb tu i amb Beethoven sobre la bondat.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina