dimecres, 30 de març del 2016

En mar i en terra (Gràcies infinites, Olga!)

Imatges: gentilesa d'una altra poeta i amiga, Amparo Alonso
Montserrat Galionar,
un galió en alta mar
et porta lletres com roses
i unes sedes primoroses
per si te les vols posar,
com feia la cançoneta:
"una donzella brodava
vora voreta del mar
i un príncep n'hi va portar;
seda vermella, volia,
com la del foc de la llar”.

Darrere les flors rosades
veig un arbre i una casa,
un bon lloc per descansar,
Montserrat Galionar,
ben a la vora del foc,
amb un llibre, un pom de roses
i els que et volen estimar.

Olga Xirinacs  (28-3-2016)

dilluns, 21 de març del 2016

21 de març: Dia mundial de la Poesia


PRENEU LES ROSES

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs (21 de març de 2016) 

 

Prendrem les roses, Olga, i els versos que ens regales;
fa tants anys que has escrit aquesta primavera,
que ha esclatat, ufanosa, enmig dels nostres cors,
amb paraules de perfums indescriptibles,
com un jardí de mots, sensual i esponerós.
Petits i grans, plegats, arreu del món cantem-la,
amb un mateix llenguatge, el de la Poesia.
Prendrem les roses, Olga, per celebrar la Vida.

Montse Galionar

diumenge, 13 de març del 2016

Racó de març (2016)


“...El sentiment més profund es revela sempre en el silenci...”  (Marianne Moore)

Voldria…
mirar-te als ulls, cara a cara
sense buscar cap paraula;
no calen.
Que l’ànima enamorada
no necessita llenguatge.

Voldria…
sentir l’esclat de la teva sang
dins del cor,
sobre els meus polsos.
Omplir el teu ésser
amb la meva basarda,
i pam a pam, el teu cos
estimar-lo.

Voldria…
cremar-te amb el meu foc
i encendre’m amb la teva flama
i després…
morir.

Montse Galionar (1983)

dissabte, 5 de març del 2016

Distància

Tota la nit
hi ha una estrella desperta
que des d'un racó del cel
mira cap a la llacuna de la Terra
i em veu a mi,
i lluita en va amb la nit obscura
dels meus móns.
I tu, des d'una distància curta,
molt més curta que la de l'estel
despert,
sembles, de lluny,
molt més distant...

Nahid Kabirí