La mirada
inventa el món, la llum.
Aquí comença el naufragi de l’ombra
o la secreta deriva dels ocells.
Aquí comença el naufragi de l’ombra
o la secreta deriva dels ocells.
Sota la
parpella, la matèria blanca
i la llum negra, eternitat suspesa
en l’aire com una música muda.
i la llum negra, eternitat suspesa
en l’aire com una música muda.
Invento el
temps i el seu viatge:
poema, areny i duna líquida, tinta
o roca al peu dels núvols emergida.
Altra vegada sóc al lloc mateix
poema, areny i duna líquida, tinta
o roca al peu dels núvols emergida.
Altra vegada sóc al lloc mateix
on sempre
arribo: la mar on viu
la filla del més damnat dels déus
i d’aquella gran bagassa del dolor
que porta per nom Malenconia.
la filla del més damnat dels déus
i d’aquella gran bagassa del dolor
que porta per nom Malenconia.
Tot és un lent
ajornar el clam
de la mudesa, tot és callada espera.
Només se sent una vaga fressa d’ales,
de la mudesa, tot és callada espera.
Només se sent una vaga fressa d’ales,
el foc blanc i
l’aigua negra que bateguen
al cor d’aquesta illa escrita. Només:
en un mar de silencis, la foscúria.
al cor d’aquesta illa escrita. Només:
en un mar de silencis, la foscúria.
Jaume Pont (Dia Mundial de la Poesia 2015)