Dedicat amb molt d’afecte a l’Anton, entranyable amic blocaire, i també a tots aquells amics que s’apleguen en aquest meu espai per enriquir-lo i que en algun moment hagin pogut sentir la feixuguesa dels anys. Us estimo, homes grans, estimats grans homes!
A L'HOME GRAN
En el teu rostre, company,
s’hi albira un gest de tristesa,
com si el temps et fes feresa,
com si et pesessin els anys.
Ben poc sé dels teus afanys
mes, deixa’m glossar la imatge
que el teu llarg pelegrinatge
m’ha anat, poc a poc, creant:
Tu ets com una vella alzina
sorgida enmig l’horitzó;
(qui sap si just a trenc d’alba
o un capvespre torbador.)
Alta, frondosa i arcaica,
tan ferma com tot un bosc;
dura escorça amb mil clivelles
fruit de tragèdia i records…
Als tardorencs brufols d’aire
els agrada voleiar
les grogues fulles caigudes,
que dansen al seu voltant.
Estols d’aus hi fan estada,
car saben que molts n’hi hauran
d’arbres més bells i més joves,
però cap sopluja tant…
Oasi de pau, ombra fresca,
a qui puc cantar els meus planys,
a qui llenço el meu poema,
a qui admiro tant i tant…!
Per què t’angoixes, company?
Si et vull així, com l’alzina,
doll de valors i experiència,
molt més enllà de la ciència,
del mot en va i la mentida.
I… no em doldria ser arbre
enmig del bosc de la vida
que hagués nascut a prop teu;
i que tes branques tan belles,
tot inclinant-se més,
entrellacessin les meves
i no em deixessis mai més.
Galionar
Em quedo sense paraules davant les teves, profundes i belles, amb què descrius i encoratges l'AMIC.
ResponEliminaLa teva ànima se li assembla.
Amb llàgrima relliscant
ResponEliminahe llegit el dietari,
si, és el nostre rosari
que tenim al cor i cap.
Ha rebotat la destral
en la carn d'aquesta alzina
els vents li han set metzina...
No l'han pogut matar !!
I viu en l'ombriu del bosc
acollint fins les formigues,
els ocell... les margarides
i sers com la GALIONAR.
............... aNTON
Ara, deixa'm que plori
que no és cosa de covard.
Una abraçada molt entranyable.
Un poema preciós, profund, no sé que més dir, d'intensitat estimable.
ResponEliminaFelicitats, poetessa, tens un gran dot.
Alta, frondosa i arcaica,
ResponEliminatan ferma com tot un bosc.
Tan bella com un paradís.
Pilar, gràcies per les teves paraules. La teva ànima també se li assembla, Pilar, també.
ResponEliminaAnton, una altra abraçada molt entranyable per a tu. I gràcies per la teva magnífica resposta.
Gràcies, Gemma, agraeixo les teves paraules, però jo jugo en una categoria molt inferior a la majoria de vosaltres.
Jordi, gràcies a tu també per l'aportació d'un nou vers al poema.
Una forta abraçada!
És preciós aquest poema. Aquesta tendresa i sensibilitat de Galionar ens acaba fent plorar a tots... però no importa quan són llàgrimes dolces. Plantaria el meu arbre ben a prop del vostre, també.
ResponEliminaAbraçades per tots, amics!
Tot tendresa, tot sentiment, animes que s'agafan de la ma per anar juntes per la vida.
ResponEliminaUn precios llegat a l' amistat
Un poema preciós, Galionar. Veritablement l'Anton és un home gran i un gran home, per això rep amistat entre versos.
ResponEliminaUn merescut i profund homenatge a Ells els grans homes, homes grans, s'ho mereixen. De tota manera sense una dona-persona com tu, serien poca cosa quasi res...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Carme, les llàgrimes dolces s'assemblen molt a una rialla; de fet, mentre sorgeixen estem somrient per dins i per fora. Amb tot, no vull que plori ningú, eh?, sinó que tots els qui hem plantat l'arbre al mateix lloc anem estrenyent mútuament les nostres branques. I el teu també hi és, Carme, i en un lloc molt visible.
ResponEliminaMarta, així és; potser l'amistat és l'única cosa que ens salva de les vicissituts d'un món de bojos... Potser és l'única riquesa perdurable a tots els tràngols imaginables...
Novesflors, estic d'acord amb les teves paraules; aquest gran home gran dóna tant d'ell als altres que per això la gent li retorna aquesta estima profunda.
Onatge, el meu homenatge és merescut i profund, sí, però amb una dona com jo poca cosa hauria fet qualsevol home... Crec que em mires amb massa bons ulls.
Moltíssimes gràcies a tots i a totes i una molt forta abraçada!
Perdona Galionar si m'he "colat" sense permís... Però he llegit aquest preciós poema i m'ha portat records
ResponEliminade grans poetes que deien coses entranyables, però a més entenedores per tothom , com aquest meravellós cant a l'amic...
Petons,
M. Roser
Hola, Roser, res de demanar perdó; la teva presència a casa meva m'honora i m'omple d'alegria.
ResponEliminaGràcies pels elogis al poema. La diferència entre els bons poetes i jo és abismal: ells poden escollir com volen escriure, amb metàfores totalment inintel·ligibles o amb una claredat abassegadora, i jo només ho se fer d'una sola manera, senzilla i sense complicacions.
Una forta abraçada i gràcies novament, Roser.
Galionar, paraules precioses que surten de dins, és bonic compartir amb aquells que són molt més savis que nosaltres, només pel fet d'haver viscut més. Felicitats
ResponEliminaGràcies per la teva rebuda...el que no he entès mai és, perquè si els "bons" poetes poden triar fer-ho fàcil ho difícil , ho fan de vegades tan recaragolat que només ho deuen entendre uns quants lletraferits d'elit...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Carina, gràcies. Actualment sembla que només es rendeix culte a la joventut, com a únic valor, de manera ben superficial, i de vegades ens oblidem d'acudir a la veritable font de la saviesa...
ResponEliminaRoser, estic d'acord amb tu. Per sort, no cal que actuem com els personatges del conte "El vestit nou de l'emperador" i tenim tota llibertat per opinar sobre si una obra d'art ens agrada o no ens agrada. I si algú molt més culte que jo em tracta d'inculta per aquest fet, m'és ben bé igual.
Una forta abraçada i gràcies pels comentaris.