dilluns, 5 de setembre de 2011

L'escola catalana

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara callem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

(crida feta a través de facebook per publicar-ho als murs particulars)

Aquesta crida és un instrument més, una iniciativa més de les moltes que han aparegut des de que hem conegut la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És un nou atac a la nostra llengua i a la immersió lingüística al que hem de donar resposta unànimement.

Afegeix-te a la crida!

6 comentaris:

  1. Ja fa anys que dic NO! I utilitzo sempre la meva llengua. De tota manera quan l'estupidesa està institucionalitzada (...) què es pot esperar?

    Des del far amb bona llengua.
    onatge

    ResponElimina
  2. Bona iniciativa!!!

    L'escola, en català!! I tant!!

    ResponElimina
  3. Una crida que s'escampa per tot arreu, seguirem lluitant tot i que sembla ben difícil erradicar l'estupidesa com diu l'onatge!!!

    Molt interessants les teus notes informals al paradis. M'alegra molt retrobar-te al teu espai. Vaig deixar un comentari i veig que no hi és supose que copiaria mal la paraula de verificació. Ai les preses!!!

    Abraçades

    ResponElimina
  4. Onatge, diuen que l'esperança és l'últim que es perd..., tot i que de vegades és ben difícil mantenir-la...
    Assumpta, estic amb tu. Ho aconseguirem, oi?
    Jordi, també estic amb tu. Diguem no per dignitat i per collons!
    Joana, sé que també ho teniu difícil, per València, sobre el tema lingüístic. Perpo cal seguir endavant, per difícil que sigui.
    No, no va quedar cap comentari teu a l'anterior entrada; no t'estranyi perquè tot sovint Blogger està fallant; també a mi se me'n perden, de vegades. Sí, tirarem l'epai endavant, tot i que cada vegada disposo d menys temps.
    Una forta abraçada i gràcies a tots i totes!

    ResponElimina
  5. Crec que s'acosta una tardor calenta en molts sentits. Ens tocarà lluitar. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina