Un bell cant per acompanyar aquesta tarda de pluja, de nostàlgia i de calma.
En els colors tardorencs,
viatjant a través dels perfums dels camps,
t’evoco i sóc en tu.
A l’ombra de l’arbre nu,
amb colors groguencs i roigs
hi jau la fullaraca; tot reposa.
En plego una fulla, és tan simple i tan bella!
Tan senzilla en la seva mort,
sembla encara posseir la vitalitat de l’arbre.
La seva dignitat en caure
m’esperona a cantar-te.
Novament, contemplo l’arbre;
quins pensaments, potser, el preocupen...?
Talment sembla que dibuixi el somriure de l’eternitat,
en la benevolència del seu lliure esdevenir.
I sembla que se’n rigui
dels somnis conreats
en el cor del temps que m’esclavitza.
En els colors tardorencs,
viatjant a trevés dels perfums dels camps,
t’evoco i sóc en tu:
tan senzill en l’hora de la mort,
tan simple partint sense un adéu.
Benito Lertxundi (Traducció lliure)
Molt bona tardor, Galionar.
ResponEliminaEns la regales ben acompanyada de música i paraules.
Els colors de la tardor sempre saben acompanyar totes les nostàlgies, i també la pluja d'avui que neteja el paisatge i l'ànima.
Gràcies, bonica, també a tu et desitjo la millor tardor possible.
EliminaPer aquí la pluja ha estat persistent i mansa, i encara no ha parat. La necessitàvem.
Una forta abraçada!
Saps, avui encara no he sortit, bé, he anat amb la nena a xafar tolls, i obrir el paraigües al carrer; la tardor no em complau massa, però hi ha instants que la fan de gran bellesa. Aquesta cançó i l'esperit del nostre poble, la fa especial, molt especial.
ResponEliminaGràcies per aportar un xic de llum!!!
Que tinguis una bona tardor, plena de la calidesa que transmet el teu post!!!
Gràcies, Dafne, i molt bona tardor també per a tu. A mi sí que m'agrada, sobretot en els seus inicis. De fet, m'il·lusionen tots els inicis de les coses, quan tot és encara posssible.
EliminaUna forta abraçada!
Gracies, Galionar. Has il·luminat una tarda grisa.
ResponEliminaÉs preciós!
Gràcies a tu, Glòria, per fer-me una estona de companyia!
EliminaUna forta abraçada!
Ja saps, estimada Galionar, que m'agrada moltíssim aquesta cançò. Ara, traduïda per tu la lletra, encara la podré gaudir més i millor. Gràcies.
ResponEliminaUna molt forta abraçada,
amparo.
Estimada Amparo, gràcies a tu per haver-me-la fet descobrir, aquesta bellíssima cançó. La traducció és una mica psé, perquè crec que la traducció en castellà ja no era gaire brillant. I si m'apartava massa del referent, potser hauria inventat una lletra que no hi tenia res a veure...
EliminaUna forta abraçada!
Aquí, tot el dia ha plogut i encara continua, un típic dia de tardor...De tant en tant, sento el repiquejar de les gotes sobre els tendals.
ResponEliminaCada fulla caiguda és una petita part de la vida de l'arbre i ben segur, si li preguntàvem ens l'explicaria, amb la pena d'haver-la compartit només un any...
Però ella només en sap l'últim capítol. I si n'agafes una i bufes volarà, empesa pel ventijol i si en volen moltes , serà com una pluja de colors...
Una cançó preciosa!
Petonets de tardor.
M. Roser, quines paraules més boniques, les teves! Gairebé puc veure la pluja de colors, empesa pel vent... Per Vilafranca hi ha hagut grans quantitats de fulles mortes des de primers d'agost; diuen que és a causa de l'estrès hídric. Els arbres les van matar per no morir-se de set...
EliminaPerò millor no pensar tant i dedicar-se només a la contemplació, que és molt gratificant.
Una forta abraçada!
Una cançó molt maca i les imatges que l´acompanyen també.
ResponEliminaNostàgica tardor ens ha arribat.
Aferradeta!
Hola, Lluneta, realment molt maca, la cançó. I molt adequada per a una tarda com aquesta, en què el fred ens ha vingut de cop.
EliminaUna forta abraçada!
tan senzill en l’hora de la mort,
ResponEliminatan simple partint sense un adéu.
Tenen la dignitat de les fulles: escriuen a la natura i cauen, així de senzill.
Magnífica. Gràcies!
PD. L'Enric ens ha dedicat un post. Passa-hi!
Gràcies a tu, bonica Cantireta, de vegades la bellesa més profunda està en les coses més senzilles. N'hauríem de prendre exemple més sovint, oi?
EliminaAh, ja he passat per l'espai de l'Enric. Tot un detallasso, aquest noi!
Una forta abraçada!
Ací la tardor ha arribat sobtadament, bruscament, de sobte feia frescor i vent i pluja.
ResponEliminaAquí també, Novesflors, tot i que no ha plogut amb tanta intensitat. Els canvis, així, sobtats, no m'agraden gens; sembla que la meteorologia pateixi un trastorn bipolar, darrerament.
EliminaUna abraçada!
Un video preciós. Moltes gràcies. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaGràcies, Joan, que tinguis un diumenge apacible.
EliminaUna abraçada!
Un arbre ben ferm
ResponEliminaen la seva senzilla mort.
La dignitat de la senzillesa, Jordi. No sempre sabem valorar-la...
EliminaUna forta abraçada!
Bona entrada a la tardor, Galionar! Una cançó preciosa que no coneixia...
ResponEliminaGràcies, Sílvia. Que també per a tu aquesta tardor sigui molt bona!
EliminaUna forta abraçada!
Sento el temps a les fulles i els color als teus ulls.
ResponEliminaOlga
I jo puc besllunar la tardor sencera gràcies al mestratge dels teus mots, Olga.
EliminaUna forta abraçada!
El vídeo molt bonic, i aquesta música, aquesta tardor que ens arriba en basc... M'agrada, gràcies per penjar-ho, eskerrik asko!
ResponEliminaFerran, ja sé que ets un estudiant del basc; segurament hauries pogut fer una traducció millor que jo, que l'he feta a partir del castellà. el vídeo i la cançó em van agradar molt.
EliminaUna abraçada!
uns versos ben bonics que parlen de la senzillesa de la vida que tant compliquem les persones...
ResponEliminagràcies per visitar i compartir i pel teu suport
abraçades
joan
Ben certes les teves paraules, Joan; tan senzilla que podria ser la vida i tant que la compliquem...
EliminaGràcies a tu i una abraçada!