dimarts, 18 de setembre de 2012

Tardoral poètica a Can Cabeça Nou

Us imagineu una manera més bella de celebrar l'inici de la tardor? M'agradaria poder compartir-la amb tots vosaltres. Animeu-vos!


Tardoral poètica a Can Cabeça Nou
a Corró d'Amunt, Vallès Oriental,
el dia 21 de setembre a les 21h
 
Donaran la benvinguda a la tardor, per ordre d'actuació:
 
Jordi Dorca  (blog Adverbia)
 
Montserrat Aloy  (blog Cantireta)
 
Joan Abellaneda  (blog 2012 Esquitxos) 
 
Tot seguit s'obrirà el torn de síl·labes, mots i paraules a totes les persones que vulguin compartir poemes o microrelats.

Qui vulgui quedar-se a sopar (entrepà i beguda) pot fer-ho per 5 euros i enviant la confirmació prèvia d'assistència a l'adreça nuriapujolas@gmail.com, des de la qual rebreu les instruccions necessàries per poder arribar al lloc de la trobada.



TARDORS
"...És un dia immòbil i daurat, però hi ha com un tel en la seva transparència matinal, una levíssima declinació de la llum. És la primera peresa del sol, madur com un préssec tardà, amb un tremolor de pell espessa que aviat ha de badar-se. Els ulls esperaven encara la blancor calenta del cel de l’estiu, i es donen de seguida a la mirada nova, que ja pressent grocs desmaiats i ocres sangonosos, fulles que s’encartonaran submisament, com les mans enterrades.
La primera tardor pot durar només uns instants, unes hores. Després, tornaran la calor i la llum cega i la set vegetal, la temorosa sequedat de les fulles verdes, el pes mineral de les tardes, la suor de l’insomni... Uns quants dies més, fins que una pluja jove i furiosa serà la humitat que necessiten les coses per néixer. Perquè la tardor neix també, com neix la malenconiosa alegria de no necessitar més esperances. La tardor entra en la sang que vol descans, dóna raó al cor escèptic, pau al cor crèdul, i ajau sobre la terra la pacífica bèstia de l’oblit. El seu nom diu que ja és tard, però encara rima amb la por generosa.
La tardor no fa olor de final. Un vespre l’aire ens porta un fil de fum i sabem endevinar l’olor del foc pacífic, que és quasi la més antiga que tenim en el record, perfum de llenya pobra que només cremava per fer viure. Un dia de vent gris, retrobem en el jersei de llana una altra vella olor, maternal i obscura, i algú que va estimar-nos molt respira al costat nostre. Un vi negre i poderós, de terres altes, ens torna l’olor d’animal que feien els raïms trepitjats. Una tarda feliç, els remolins de fulles mortes fan olor de cançó de postguerra. A la tardor, els records són més antics i més lents, sembla que vénen a perdonar-nos, i dins del seu temps, sentim que és possible tornar a començar.
Hi un estat tardorenc de l’ànima, potser més atent als matisos, més subtil que l’exaltació primaveral. A la primavera, els perfils s’ofeguen de colors i s’esborren, no es veu l’esquelet de la vida. La tardor descarna el món, però li dóna una altra bellesa, més íntima, més quieta, no sé si més trista, perquè no vol enganyar-nos: els cels grisos, les fulles roges, les branques nues no venen promeses. A la tardor, entres a casa més sol, i hi trobes una hospitalitat sense avarícia; les teves persones i les teves coses et retenen, i t’agrada que es quedin fora, molt lluny, les exageracions de la naturalesa.
La tardor pinta els interiors de tonalitats càlides, carnals; els prepara per a la conversa amable, la confidència, l’amor. “Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma”, diu un protagonista de Gabriel Ferrater, i ens commou més que la bellesa dels crepuscles aquesta llum que agonitza en una cambra, i fa olor, i no pot ser indiferent...”
Pere Rovira, (Diari sense dies, 1998-2003)

14 comentaris:

  1. Aquests dies m'ho passo molt bé llegint post dedicats a la meva amiga, la tardor...
    Aquest que ens regales és molt bonic i aquesta frase d'en Gabriel Ferrater, la trobo preciosa, com per emmarcar-la i llegir-la cada matí, quan l'àngel de la son empren volada...
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M. Roser, la tardor comença a mostrar el seu alè pels blocs, i més que el mostrarà el proper divendres.
      Fins llavors, una abraçada!

      Elimina
  2. Un bon post per mirar d'animar més gent a venir fins a Can Cabeça nou.

    Ens hi trobarem, amb l'amiga tardor també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme, amb l'amiga tardor i amb una colla d'amics i amigues, també. Espero amb ganes el divendres.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Quina temptació més gran! Llàstima que no pugui. Això si, reitero que la tardor és la meva època preferida, de la qual se n'escriuen les coses més boniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, llàstima que no puguis ser-hi. Hauríem de muntar una cosa semblant més a prop de casa nostra, no trobes? Benvingut al club dels amants de la tardor. Una abraçada!

      Elimina
  4. Serà una tarda-nit de paraules, de confidències, de compartir somnis...
    Llàstima, esteu lluny encara que us senti molt a prop!

    Una aferrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluneta, segur que et tindrem al pensament, també. I sí, espero que sigui tot això que esmentes i encara més i tot...
      Una abraçada!

      Elimina
  5. És un text preciós per emmarcar la tardoral poètica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia. Els textos de Pere Rovira són una meravella, i et fan viatjar allà on ell vol.
      Una abraçada!

      Elimina
  6. Un text adientíssim, molt fi. Res a veure, però, amb l'apunt anterior, que m'ha fet riure i somriure a base de bé. La tardor té una mica de tot. És ben bé una mena de preparació per a l'hivern que ja ens sotja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, l'apunt enterior era només una trapelleria d'un moment, i el text d'aquest post és un dels més bells del poeta Pere Rovira, per al meu gust. La tardor és..., ens ho explicareu divendres, què és la tardor, eh, amic?
      Una abraçada!

      Elimina
  7. ESpero que us va aanar molt bé. J'ha m'hauria agradat ser-hi. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Juanjo, va anar meravellosament bé. M'hauria agradat que hi fossis.
      Una abraçada!

      Elimina