Hi ha un relat popular africà que explica que a les vores del cabalós riu Níger hi vivia una granota molt generosa. Cada any, quan arribava l’època de les pluges, ajudava tots els animals que es trobaven en problemes davant l’avinguda del riu. Un matí va aparèixer en una de les vores un escorpí: “He de travessar el riu però no estic preparat per nedar. Sisplau, germana granota, porta’m a l’altra vora sobre l’esquena”, li va dir a la granota.
La granota, que n’havia après durant la seva llarga vida, va respondre de seguida: “Que et porti sobre l’esquena? Ni parlar-ne! M’injectaràs un verí letal i moriré!”. L’escorpí intel•ligent li va respondre veloç: “De ben segur que no et picaré, perquè t’enfonsaries en les aigües i jo, que no sé nedar, moriria ofegat”.
La va convèncer. Va començar la travessia. En pocs minuts van arribar a la meitat del riu. De sobte, va sentir la punxada aguda de l’agulló de l’escorpí.
El dolor era agut, la granota podia percebre com el verí se li escampava pel cos. Van començar a fallar-li les forces i se li va ennuvolar la vista. Mentre s’ofegava, va cridar desesperada a l’escorpí: “Per què ho has fet?”. I l’escorpí va respondre: “No he pogut evitar l’impuls, és la meva naturalesa”. I tots dos van desaparèixer enmig de les profundes aigües del riu Níger.
Un bon relat, on està demostrat que no es té que ser massa generós i s'ha de ser molt prudent i esta demostrat que sempre són els mateixos els que fan mal.
ResponEliminaM’agrada’t molt el vídeo de la cançó “Balla amb mi fins al final de l’amor” de Leonard Cohen. El vídeo te un bon muntatge fotogràfic de passos de ball, on la sensualitat i l’erotisme es posa dins la pell, de veritat he quedat fascinat. Una bona troballa Montserrat.
Una abraçada.
Jaume.
Jo sí que crec que hem de ser generosos, generosos però també prudents.
ResponEliminaM'encanta el vídeo, aquest home canta de meravella i aquesta cançó en concret m'agrada molt.
Gràcies a aquests impulsos naturals, de vegades irreflexius i impossibles d'aturar, els homes han fet les coses més meravelloses i també ... les més horribles.
ResponEliminaBona nit Galionar.
El coneixia i es molt bo, t' has adonat Montse de la similitud del teu escrit i el fons del meu amb tot el que hi ha darrera i hem parlat a vegades??
ResponEliminaPetonet bonica
T'he de ser sincer. Mai m'ha acabat d'agradar aquest relat. El trobo massa determinista. Como si la gent no pogués canviar...Com aquell refrany castellà: "De tal palo tal astilla". Certament que hem de ser prudents. Però no crec que cap persona (les animals potser sí) estigui predeterminada, o ella mateixa s'hagi fet tan dolenta, que únicament pugui fer el mal. No sé. Poder sóc massa inocent. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaJaume, la prudència l'hauríem d'aplicar sempre, a la nostra vida; una mica de cautela, prou intel·ligència per no deixar-nos entabanar i no creure en promeses impossibles de complir... Suposo que aquest relat africà va sorgir de la saviesa popular, fa moltíssims anys, i que té molt de cert. La cançó de Leonard Cohen i el muntatge del video també em va atrapar de seguida; quina sort, la gent que sap crear coses així!
ResponEliminaNovesflors, justa la fusta! Hauríem de trobar l'equilibri entre generositat i prudència, cosa no sempre fàcil d'aconseguir, perquè si ens decantem més cap a un costat o cap a l'altra potser tindrem problemes... A mi també m'agrada moltíssim aquesta cançó.
Pere, és així; la prudència no ens permetrà assolir fites meravelloses però també ens preservarà de les més terribles... Difícil disjuntiva, de vegades, oi?
Marta, certament que pot haver-hi una certa similitud, tot i tenir uns orígens ben diferents; està clar que no es pot anar amb el lliri a la mà, i que cal tenir molta cautela en segons quins aspectes, sobretot quan ja ens hem escaldat alguna vegada... La vida en tots els àmbits és això, anar aprenent de les primeres vegades per evitar els errors les segones, quedar-nos amb el bo i modificar el que pot millorar-se.
Joan, doncs jo cada vegada ho crec menys, que les persones canviïn. Per més que s'ho proposin. Podràn modificar actituds, amb ajuda o sense, però en el fons continuen sent els mateixos, i en algun moment o altre sorgeix l'autèntica naturalesa. És clar que generalitzo, com també generalitza el relat popular, i deuen haver excepcions de tota mena, però una cosa és la realitat i l'altra el nostre desig de creure en la bona voluntat...
Gràcies a tots per ser-hi i una forta abraçada!
Miraré la part positiva.....la granoteta s'ofega...pero l'escorpí també i ja no pot fer més mal.........Fanny
ResponEliminaNo coneixia aquest conte, però sí l'impuls de l'escorpí. I reconec que m'ha fet un efecte semblant al que ens diu el col·lega Tamburini.
ResponEliminaEl determinisme fa basarda, i per això, doncs, en acabar de llegir aquest conte tan colpidor, m'he administrat jo mateix unes quantes dosis de ball amb Leonard Cohen. Ha estat un bon contrapunt. No és bo viure sempre esglaiat.
Una forta abraçada.
Fanny, tens la sort de saber veure el got mig ple sempre; gràcies per ser tan positiva! I molta sort en la setmana tartamuda.:)))
ResponEliminaJordi, doncs també el comentari per al Joan Josep serveix per a tu, sobre el tema del determinisme. Celebro que t'hagi agradat el vídeo de Cohen; potser sí que ens farà bé dansar una mica al so de la seva música per dir adéu amb optimisme a una setmana complicada.
Gràcies per la companyia i una forta abraçada!
De vegades ens capfiquem a no voler veure el que tenim al davant o a no voler veure la realitat. Això ens deixa indefensos.
ResponEliminaPertons!
Jo me l'agafo per la banda que hi ha gent que mai no canviarà, malgrat sàpiguen que ho haurien de fer, malgrat sàpiguen que s'enfonsaran en la misèria, i en aquest esfondrament s'enduran aquells que més els ajudin.
ResponEliminaHi ha gent a la que és millor no acostar-s'hi. Potser sona dur, però jo ho penso així.
Pilar, de vegades no volem, no sabem, no podem, no ens interessa veure el que tenim al davant. De vegades ens enganyem perquè preferiríem que ens enganyessin. De vegades necessitem fer un vot de confiança als altres, necessitem confiar. I no sempre ens surt bé. En el cas d'aquest relat, doncs, la culpa repartida al 50%, com en la majoria dels casos de la vida.
ResponEliminaPorquet, jo, encara que no sigui èticametn correcte per a tothom, pdenso exactament com tu.
Gràcies a tots dos i una forta abraçada!
Jo crec que s'ha de ser generós, però dins d'uns límits marcats sempre per la prudència...no ens podem fiar de les aparences, que hi ha molt llop amb pell d'ovella.
ResponEliminaEl conte no el sabia, crec que no hem de perdre de vista que és això, un conte i a més d'animals, que solen actuar per instint...
Ara si es vol veure com una metàfora del ser humà, tampoc hi estaria d'acord, crec que tothom pot canviar si les circumstàncies són favorables...
Una abraçada,
M. Roser
Roser, sobretot que no manqui la prudència i el no deixar-se entabanar; és aquest el missatge que vol transmetre aquest antiquíssim conte. És clar que se'n poden fer moltes lectures i moltes precisions, i que no es pot aplicar a tothom; si no ens quedés gens de confiança en la humanitat malament aniríem...
ResponEliminaUna forta abraçada i gràcies per la visita!
Si jo hagués estat una granota generosa com ella, mai no hagués pensat que l'escorpí preferiria ofegar-se a controlar els seus impulsos. O sigui que a ella l¡entenc molt bé, però ni essent granota ni essent persona... puc entendr e l'escorpí.... hi ha moltes coses que no entenc, de tants escorpins!
ResponEliminaÉs curiós, però fa uns dies que he rescatat de la memòria aquesta faula tot pensant en l'actitud d'un amic (el relacionava amb l'escorpí, que no pot defugir la seva natura). Haurem viscut un episodi de sincronicitat?
ResponEliminaCarme, m'agrada el teu comentari. Jo tampoc entenc massa coses que haurien de tenir una explicació...
ResponEliminaJoan, és possible el que dius; els contes sorgeixen de la saviesa popular i porten molta certesa en el seu missatge...
Gràcies per la companyia i una forta abraçada!