“… Renovem-nos completament cada dia, fem-ho un altre cop, i un altre i sempre…”
(Tching Thang)
Què seria del Nadal sense els ulls dels infants a la vora, que es claven en els nostres i ens permeten retrobar un atàvic món d’il•lusions, d’honestedat, d’innocència...
Què seria del Nadal sense la presència dels infants que ens empenyen endavant, que ens prohibeixen aturar-nos, com si sabessin que el fred de la nit és a punt de congelar-nos...
Què serà de nosaltres el dia que ni la més petita espurna sigui capaç d’atiar el caliu de la tendresa i la capacitat d’emocionar-nos...
Perquè sempre hi hagi dins nostre una flama que romangui encesa, perquè no haguem de manllevar llàgrimes quan necessitem plorar, perquè puguem reflectir-nos en els ulls dels infants i albirar un món on tot és encara possible...
ELS MEUS MILLORS DESIGS PER A AQUESTES FESTES.
Balma en el focus del llamp,
claror d’infinit en la carn,
tenebra de neu al boscam
i l’hora de cop es fa tendra:
la seda del plor, l’embolcall
de palla, de baf i d’espart,
la minsa claror del fogall,
la grisa sordina de cendra:
un Déu ha nascut a la vall:
val més estimar que comprendre
(David Jou)
Magnífics i alhora senzills regals. Que tingueu molt bones festes.
ResponEliminaQuina imatge tan bonica, el nen regalant l'estel, preciosa.
ResponEliminaQue tingues un BON NADAL i que compartesques les espurnes amb els infants que et són ara tan propers.
Potser mai hauríem perdre aquesta mirada d'infant. Ni per Nadal ni mai, llavors tot aniria molt millor.
ResponEliminaEt desitjo passis unes bones Festes al costat de la família i dels que estimes, salut i no mengis molts torrons.
Bona nit Galionar.
Renovem-nos cada dia. Ben bé que ha de ser així.
ResponEliminaQue el primer nadal d'en Magí al vostre costat sigui ben bonic.
Feliços dies i una abraçada, Galionar!
Et deus haver sentit identificada amb aquesta avia que canta aquesta cançó de bressol.
ResponEliminaMai hauriem de perdre l'autèntic esperit de Nadal, intentem mantenir-lo tot l'any...
Que tinguis un Nadal molt feliç.
Un petó nadalenc per a tu i un per cada un dels angelets que tens a casa.
M. Roser
Un bon racó per passar el nadal!
ResponEliminaAmb els nens del dibuix, les teves paraules, el poema i la cançó.
Si no podem ser ja com infants, al menys no deixem de mirar-los i aprendre d'ells la intensitat de la vida.
Saps? Penso que mai, mai, deixarem d'emocionar-nos. I menys tenint nens a la vora.
Molt Bon nadal per a tots, guapíssima!
M'han emocionat dues coses: la referència als xiquets, a aquests éssers menuts que ens prohibeixen d'aturar-nos, i tan cert com és! Ells són la veritable força que ens fa avançar. I també la cara de l'anciana, quan es nota que el seu pensament estava dins del tipi, cantant la cançó de bressol a algun xiquet mentre fora els bisonts fan tremolar la planura coberta de neu.
ResponEliminaGaudim, doncs de la força de la vida!
Jordi, gràcies i molt bones festes també per a tu.
ResponEliminaNovesflors, potser per això tenen tanta simbologia per Nadal l'Infant i l'Estrella... Molt bones festes.
Pere, doncs haurem d'intentar recuperar aquesta mirada, ni que sigui per un dia. Molt bones festes.
Fanalet, gràcies pels desigs. Sí, seran unes festes entranyables gràcies a l'arribada d'en Magí i la primera cagada de tió del seu germanet Llorenç. Molt bones festes també per a tu.
M. Roser, faré el petonet als dos angelets de casa de part teva. També per a tu desitjo unes bones festes.
Carme, de vegades m'emociono quan m'adono que encara no he perdut la capacitat d'això, d'emocionar-me. És com constatar que encara segueixo viva. Els nostres infants hi ajuden moltíssim. Que tinguis unes festes entranyables tu també.
Joan, és ben cert que de vegades els menuts ens obliguen a tirar endavant encara que no en tinguem ganes. Sobre el vídeo, el vaig trobar adequadíssim per a aquests dies. Sí, la cara de l'anciana i la tendresa que li dedica la noia jove no passen desapercebudes. Que tinguis molt bones festes amb tota la colla.
I una abraçada molt forta a tothom!
Esser estrelles pels altres, encara que siguin petitetes. I com diu en Jou "val més estimar que cpmrendre". Hem ficat a Déu en el nostre cap per comptes de posar-lo en el cor i així ens van les coses. Una abraçada i moltes felicitats: Joan Josep
ResponEliminaJoan Josep, de vegades m'he trobat amb gent tan generosa que, fent-me creure que sóc una estrella per a ells, el que han fet ha estat il·luminar la meva nit negra perquè no prengués mal. Aquests són els veritables protagonistes del Nadal. Sí, potser sí que el David té raó en el seu vers; però molt em temo que massa vegades no sabem ni estimar ni comprendre..., i llavors ens queixem d'incompresos i de no ser estimats...
ResponEliminaQue tinguis unes bones festes. Una forta abraçada, Juanjo.
Quin regal!!!! un dibuix que emociona, un escrit per pensar , un poema preciós i la cançó.......gràcies!!!!!
ResponEliminaFanny
Gràcies a tu, Fanny. Bon Nadal i una forta abraçada!
ResponEliminaMolt bon Nadal, Galionar!
ResponEliminaNo hauríem de deixar mai de mirar ni de sentir com ho fan els infants...
ResponEliminaMolt bones festes, Galionar! Petons... ;)
Ventafocs, molt bon Nadal també per a tu i els teus.
ResponEliminaJoan Fer, molt bones festes! Una forta abraçada!
BON NADAL I BONES FESTES!
ResponEliminaMolt i molt bon Nadal Galionar. Gaudeix-lo a la teva manera, tant com puguis i amb qui més t'estimis (i t'estimin).
ResponEliminaUn potxó ben dolç!
Bon Nadal Montserrat per tu i la teva família!
ResponEliminaMolt maco el dibuix d'en Cesc i anb un missatge molt bonic.
Una forta abraçada.
Jaume.
Francesc, gràcies i bones festes també per a tu.
ResponEliminaGràcies, Porquet; el 25 ja gairebé el tenim passat. Els meus desitjos de felicitat per a tu.
Gràcies, Jaume; de moment està anant tot força bé, però amb un fred que pela. Demà al matí toca anar a ensenyar Lleida als irlandesos, la Seu vella, etc., amb boira gebradora. Brrrrr!
Una abraçada ben forta.
Unes refexions fantàstiques, Galionar; les faig meves, amb la vènia.
ResponEliminaMolt bones Festes per tú i la teva gent!
Reflexions dignes de tu i un conte encisador. Bon Nadal Montse i que tots tinguem unb estel que des de allà dalt no ens deixi de donar llum.
ResponEliminaPetonet bonica
Gràcies, Ferran; totes teves, les reflexions; de fet, em sembla que cada vegada som més els qui pensem igual... Molt bones festes també per a tu i els teus.
ResponEliminaMarta, no haurem de deixar de mirar el cel, no fos cas que un dia el perdéssim, el nostre estel... Gràcies i bones festes.
Una forta abraçada a tots dos!
Què seria de nosaltres en Nadal i en qualsevol altra època de l'any si no poguérem recórrer a la innocència dels més menuts, a la desmemòria dels més grans, a la inconsciència i a l'atreviment que ens porta a renovar cada dia el nostre compromís amb la VIDA? Què seria de nosaltres si no li posarem eixe punt de bogeria i el sentit de l'humor necessari per riure'ns de tot plegat especialment de nosaltres mateixos?
ResponEliminaSeria una catàtrofe, estimada Montse, no creus? Per tant deixem-nos dur per la saviesa que ja hui podem intuir on es troba sense massa por a enganyar-nos... que ja ens han enganyat prou!!!
Una abraçada ben forta, iaia sàvia i meravellosa.
amparo
molt bon Nadal, encara que vagi amb una mica de retard.
ResponEliminano obstant, i de fet, cada dia hauria de ser Nadal, no? renovant-nos dia a dia.
una abraçada ben gran!
I ens deixem gronxar pels plàcids dies de festa amb més dimensions que no voldríem: d'una banda, les negres prediccions de cada dia i el malestar d'alguns dels que ens envolten. De l'altra, el desig de tendresa i de felicitat que ens omple i que volem comunicar, sense que seguim aquesta o altra moda, sinó perquè estimem i ens agrada ser estimats.
ResponEliminaBon any tinguis.
Amparo, què seria de nosaltres sense la capacitat que encara ens queda per creure en alguna cosa, en l'amistat vertadera? Estem tan exhaustes de tants i tants desenganys que només aquesta paraula és capaç de junyir-nos a la vida, aquesta i les obligacions a aquells a qui no podem fallar...
ResponEliminaRits, estaria molt bé que cada dia tinguéssim la mateixa actitud que per Nadal... Per això, però, caldria que el Nadal fos un Nadal veritable...
Olga, gràcies per les teves paraules. Has dibuixat aquesta dualitat de sentiments a la perfecció amb els teus mots.
Gràcies a totes tres i una abraçada molt gran.
Preciosas palabras ofreces al visitante,Galionar.
ResponEliminaDisfruta del tiempo y su magia.
Un beso,amiga.
Gràcies, Tyrma, per la teva visita i la teva generositat. Una molt forta abraçada!
ResponElimina