Un campament d’estiu a l’illa d’Utoya (Noruega). Joves de vacances. Podien haver estat qualssevol dels nostres fills. Adolescents que estrenaven vida, il•lusions, ideals, aliens a la tragèdia...
Expliquen els testimonis que el llac es va convertir en un bassal vermell on els joves desesperats intentaven fugir nedant d’aquell malson...
Des de la més absoluta impotència, aquest espai vol rendir-los homenatge a través de la veu del poeta noruec Torgeir Schjerven. Qui això subscriu el va conèixer l’any 2009 en el cicle Veus paral•leles, Dels fiords a les cales. La traducció del poema està feta més des de la bona voluntat que no pas des de l’encert.
I VAIG SOMNIAR UN RAM DE FLORS PRECIOSÍSSIMES
Dormia i veia
flors tallades florint
i defallint, fent una
fuita per venes secretes;
sortien corrents tallades del seu propi contorn
i fluïen captivades pel blau,
en meandres sense direcció.
Es doblegaven al voltant seu
i de les tiges tallades
hi continuaven fluint nusos
endins, surant
per nusos sense on agafar-se.
Van anar tallades al cel
tremoloses i van escolar-se
per l’estreta cintura de totes les hores
en un gerro inservible per a mi,
igual que els rius de flames negres
que, pretenent reflectir les estrelles sota els núvols
i ser vistos, han fluït sense aconseguir-ho
a través de les ciutats mortes.
Torgeir Schjerven (Noruega, 1954)
OG JEG DROMTE OM EN BUKKET AV DE FINESTE BLOMSTER
Og jeg sov og sa
skarne blomster sta i flor
og gi seg over, springe
lekk i morkets hemmelige arer,
skarne lop de ut av egne omriss
og rant blafortrollet vekk,
I retningslose elveslynger
slynget de seg om seg selv
og sine skarne stilker
og rant videre inn
i knutene som flyter
gjennom knuter uten hold,
Skarne ble de med til himmelen
og sto og skalv og rant igjennom
alle timers smale midje
i et glass jeg ikke sa,
slik flodenc av svarte flammer
som vil speile stjerner under skyler
usett sluses gjennom
daue byer.
Torgeir Schjerven (Noruega, 1954)
Terrible. M'unesc al teu encertat homenatge.
ResponEliminaGràcies, Novesflors. Una forta abraçada!
ResponEliminaÉs veritat que pel fet de ser joves en un campament d'estiu impacta molt més encara. Com tu dius podrien haver estat els nostres fills... És horrorós. Jo també m'afegeixo a l'homenatge.
ResponEliminaHi han fets i sentiments que no es poden explicar amb paraules...Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaAl final, a base d´atemptats salvatjes, masacres indiscriminades i demés, ens tornarem tots insensibles. L´unica cosa que ja causa sorpresa ès la capacitat d´anar cada vegada una mica mès enllá a l´hora d´aniquilar gent. A mi ja fa temps s´em van acavar les paraules quan suceeixen fets com aquest. I espera, d´aqui un temps --quán?-- algú batirá el record de salvatjada. Segur.
ResponEliminaJoan Carles.
Carme, Joan Josep, Joan Carles, comparteixo i agraeixo les vostres opinions.
ResponEliminaJo tinc la percepció, possiblement equivocada, que la gent s'hauria afectat, mobilitzat i escandalitzat molt més si la matança hagués estat obra d'Al-Qaeda o d'algun grup terrorista similar; llavors tot hauríen elevat el crit al cel. Però descartada aquesta hipòtesi, sembla que la fredor i el desinterès han estat força notables, com si la realitat de l'autoria hagués decebut a més de quatre... Jo no vull entrar en polèmiques ni en polítiques; només veig aquells adolescents tan joves i entusiastes a qui se'ls ha negat viure, i per algun motiu que se m'escapa m'he quedat desolada i molt, molt trista...
Gràcies per la companyia i una abraçada molt gran.
Flors tallades abans d'haver florit, flors que encara no havien tingut l'oportunitat de pansir-se. Deixen aquest món siguent encara somnis per cumplir, vida que viure i amor que donar i rebre.
ResponEliminaQue reneixin a l'altre món en el més bonic dels jardins i puguin arrelar i obrir-se sense que cap covard ple d'odi els pugui robar el més bonic dels regals que mai hem rebut: la vida.
Jo també m'uneixo a l'homenatge Galionar.
Gràcies, Barceona, per les teves paraules, que comparteixo plenament. Una forta abraçada.
ResponEliminaM'afegeixo a aquest detall de sensibilitat. Gràcies.
ResponEliminaGràcies a tu, Jordi. Una forta abraçada.
ResponEliminaEn nom de quina ideología ningu es pot permetre el dret moral de segar vides i d' insultar a la humanitat d' aquesta forma.
ResponEliminaNo es un boig, es un mal parit sense escrupuls i com a tal hauria de ser jutjat.
Sí, Marta, i tant que ha de ser jutjat! Li facin el que li facin, mai podrà pagar tot el mal que ha fet. Però per més que m'hi esforci em costa imaginar tanta maldat en una persona que no sigui un pertorbat psíquic. És massa esgarrifós tot plegat per entendre-ho.
ResponEliminaGràcies, Marta, i una forta abraçada!