Ai, que s’acosta
Sant Valentí i a alguns els agafa amb la fletxa rovellada per la falta d’ús, i
en lloc de disparar al cor es mullen les sabates!
Ai, que n’hi
ha que encara no saben distingir la diferència entre l’amistat i l’amor tot i
ser granadets, i veuen assetjaments en tota regla davant la voluntat de fer-los
costat en els moments difícils!
Ai, que n’hi
ha que arrenquen a córrer només d’imaginar-se que podria caçar-los una dona tan
granadeta com ells, i que ja es veuen ocupant el lloc del nuvi en aquests
versots mal forjats!
És clar que,
què pot esperar-se d’un sant ressentit perquè sap que ens cau molt millor el
seu rival Sant Jordi a l’hora de celebrar la Festa de l’Amor?
LES
CORRANDES DE LA SOGRA
Visca la
gresca, fort el brogit!
Farem la
gran festa, diumenge a la nit.
Se’ns casa
la sogra, ha trobat marit!
(Quedarà mort, el pobre, quan la
vegi al llit.)
Té tantes
berrugues, que no es pot trobar
un trosset
de cuixa per passar la mà;
la pitrera
penja per sota del braç,
li espanta
les mosques de tant boleiar.
De dents
veritables no n’hi queda cap,
i els pèls
del bigoti li tapen el pap.
Em peto de
riure només de pensar
quan al
dormitori se n’hagin d’anar:
porta set
cotilles per dur protegits
els greixos
del fred, que ja té prou marcits.
(Perquè per la tele escolta el
Picó
que amatent l’avisa quan el temps
no és bo.)
Esperem que
aguanti, el marit, demà,
que tots se
li moren a mig consumar.
Deixant aquest
tema, farem festa gran.
Que toquin
els músics, que duri l’encant!
La sogra
se’ns casa, porteu el xampany,
que vull
engatar-me i que em duri tot any!
Montse
Galionar
Els teus versos mosseguen, que deia Kafka. Per això són tan bons.
ResponEliminaGràcies, Helena! Possiblement avui es tractava d'omplir d'un contingut força dens els versos més senzills del món, per aconseguir guarir amb ironia un tema que m'ha indignat molt. Una bona riallada és la millor medecina per relativitzar la vida!
EliminaUna forta abraçada!
Potser aquesta vegada la sogra
ResponEliminatroba la seva mitja taronja,
amb tantes berrugues
i encara més arrugues,
que toquin el timbal
que "l'amor tot s'ho val".
Molt bona, Xavier, la teva aportació al poema! Que no falti l'humor, que no manquin motius per celebrar l'amor, que el tema dels sants deu assemblar-se al dels bancs, que a l'hora de cobrar-te comissions ben poc mal es fan entre ells...
EliminaUna forta abraçada!
Pobra sogra... he, he, he... té raó l'Helena que els teus versos mosseguen!
ResponEliminaEn realitat les mossegades van cap a una altra banda, pel que vaig a la introducció. Més aviat cap a un cert tipus d'homes...
Són tan carallots que no saben veure
el que hi ha de cert, en una mà estesa.
Són tan infantils, que no volen creure
que creix l'amistat per la porta oberta.
No vas pas gens errada, Carme, no. Per sort no generalitzem, i només ens referim a "un cert tipus" d'homes, quasi sempre magnífics candidats per demanar hora a consultes com la teva... Gràcies per enriquir els versos amb els teus versos!
EliminaUna forta abraçada!
ha,ha,ha, sí, Sant Jordi és unsant molt més bonic, sens dubte.
ResponEliminaOi que sí, Novesflors? I a més li agraden l'amor, els llibres i les roses, i ens explica fantàstiques llegendes sobre dracs, cavallers i princeses... Un bravo per Sant Jordi, doncs!
EliminaUna forta abraçada!
Mare meva a aquesta pobra sogra, no hi ha per on agafar-la...Però estaràs d'acord amb mi que n'hi ha moltes que estan de molt bon veure i no els costaria massa de trobar qui els digui" marieta vols filar"...
ResponEliminaMolt divertides les corrandes.
Petonets, Montse.
És clar que hi ha sogres de molt bon veure, M. Roser! Jo sóc sogra des dels 45 anys i àvia des dels 53, i encara no se m'ha mort ningú a dins del llit... :-)) Avui estava de broma, M. Roser, que ben aviat començarà el Carnaval!
EliminaUna forta abraçada!
Hahaha, quina gràcia aquestes corrandes. Una bona dosi de mala llet, però d'humor no n'hi falta!
ResponEliminaI és que amb humor, Xexu, de vegades és l'única manera de relativitzar les coses i pair-les...
EliminaUna forta abraçada!
Unes corrandes molt divertides, Montse, però confondre l'assajament amb la amistat ja no té tanta gràcia.
ResponEliminaBen cert, Glória, algunes coses no en tenen gens, de gràcia, i per això cal contrarestar-les amb alguna cosa més divertida...
EliminaUna forta abraçada!