diumenge, 12 de febrer de 2017

Les corrandes de la sogra

Ai, que s’acosta Sant Valentí i a alguns els agafa amb la fletxa rovellada per la falta d’ús, i en lloc de disparar al cor es mullen les sabates!
Ai, que n’hi ha que encara no saben distingir la diferència entre l’amistat i l’amor tot i ser granadets, i veuen assetjaments en tota regla davant la voluntat de fer-los costat en els moments difícils!
Ai, que n’hi ha que arrenquen a córrer només d’imaginar-se que podria caçar-los una dona tan granadeta com ells, i que ja es veuen ocupant el lloc del nuvi en aquests versots mal forjats!
És clar que, què pot esperar-se d’un sant ressentit perquè sap que ens cau molt millor el seu rival Sant Jordi a l’hora de celebrar la Festa de l’Amor?  

LES CORRANDES DE LA SOGRA
Visca la gresca, fort el brogit!
Farem la gran festa, diumenge a la nit.
Se’ns casa la sogra, ha trobat marit!
(Quedarà mort, el pobre, quan la vegi al llit.)
Té tantes berrugues, que no es pot trobar
un trosset de cuixa per passar la mà;
la pitrera penja per sota del braç,
li espanta les mosques de tant boleiar.
De dents veritables no n’hi queda cap,
i els pèls del bigoti li tapen el pap.
Em peto de riure només de pensar
quan al dormitori se n’hagin d’anar:
porta set cotilles per dur protegits
els greixos del fred, que ja té prou marcits.
(Perquè per la tele escolta el Picó
que amatent l’avisa quan el temps no és bo.)
Esperem que aguanti, el marit, demà,
que tots se li moren a mig consumar.
Deixant aquest tema, farem festa gran.
Que toquin els músics, que duri l’encant!
La sogra se’ns casa, porteu el xampany,
que vull engatar-me i que em duri tot any!

Montse Galionar


14 comentaris:

  1. Els teus versos mosseguen, que deia Kafka. Per això són tan bons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena! Possiblement avui es tractava d'omplir d'un contingut força dens els versos més senzills del món, per aconseguir guarir amb ironia un tema que m'ha indignat molt. Una bona riallada és la millor medecina per relativitzar la vida!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Potser aquesta vegada la sogra
    troba la seva mitja taronja,
    amb tantes berrugues
    i encara més arrugues,
    que toquin el timbal
    que "l'amor tot s'ho val".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona, Xavier, la teva aportació al poema! Que no falti l'humor, que no manquin motius per celebrar l'amor, que el tema dels sants deu assemblar-se al dels bancs, que a l'hora de cobrar-te comissions ben poc mal es fan entre ells...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Pobra sogra... he, he, he... té raó l'Helena que els teus versos mosseguen!

    En realitat les mossegades van cap a una altra banda, pel que vaig a la introducció. Més aviat cap a un cert tipus d'homes...

    Són tan carallots que no saben veure
    el que hi ha de cert, en una mà estesa.
    Són tan infantils, que no volen creure
    que creix l'amistat per la porta oberta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vas pas gens errada, Carme, no. Per sort no generalitzem, i només ens referim a "un cert tipus" d'homes, quasi sempre magnífics candidats per demanar hora a consultes com la teva... Gràcies per enriquir els versos amb els teus versos!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. ha,ha,ha, sí, Sant Jordi és unsant molt més bonic, sens dubte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí, Novesflors? I a més li agraden l'amor, els llibres i les roses, i ens explica fantàstiques llegendes sobre dracs, cavallers i princeses... Un bravo per Sant Jordi, doncs!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Mare meva a aquesta pobra sogra, no hi ha per on agafar-la...Però estaràs d'acord amb mi que n'hi ha moltes que estan de molt bon veure i no els costaria massa de trobar qui els digui" marieta vols filar"...
    Molt divertides les corrandes.
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar que hi ha sogres de molt bon veure, M. Roser! Jo sóc sogra des dels 45 anys i àvia des dels 53, i encara no se m'ha mort ningú a dins del llit... :-)) Avui estava de broma, M. Roser, que ben aviat començarà el Carnaval!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Hahaha, quina gràcia aquestes corrandes. Una bona dosi de mala llet, però d'humor no n'hi falta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que amb humor, Xexu, de vegades és l'única manera de relativitzar les coses i pair-les...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Unes corrandes molt divertides, Montse, però confondre l'assajament amb la amistat ja no té tanta gràcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, Glória, algunes coses no en tenen gens, de gràcia, i per això cal contrarestar-les amb alguna cosa més divertida...
      Una forta abraçada!

      Elimina