dimarts, 4 de desembre de 2012

L'escola en català


11 comentaris:

  1. Ni cas, insubmissió lingüística, no ens prendran allò que ha costat tants anys aconseguir!

    ResponElimina
  2. Penso com en XeXu: insubmissió lingüística!!!

    ResponElimina
  3. Xexu, Carme, Glòria, insubmissió lingüística! Quina tristesa, tot plegat... No sé si em pot més la indignació o la tristesa...
    Gràcies a tots tres i una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  4. Sí, és trist que retrocedim a grans camallades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Novesflors; els de 50 vam aprendre en castellà, ens vam espavilar amb el català pel nostre compte; els fills ho van tenir més fàcil, i els néts..., quin futur els deu esperar, als néts...?
      Una abraçada!

      Elimina
  5. I jo també m'apunto a la insubmissió...I em pregunto, què més haurem d'aguantar? Em recorda quan feien venir mestres de parla castellana per espanyolitzar el país...
    Però sinó ho van aconseguir Felip V, ni Franco!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el teu missatge d'esperança, M. Roser; necessitem que la fe no se'ns mori del tot.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Sí, Joan, en farem tot el possible!
      Una abraçada!

      Elimina
  7. DESACATO, OTACASED del dret i del revés!!! Ja n'hi ha prou de fer-nos emprenyar. NO SE´N SORTIRAN, AQUESTA VEGADA, NOOOOOO!!!!

    ResponElimina