diumenge, 11 de novembre del 2012

Ignició

“...Llavors vam dir: despullem-nos!...” 

Jo et volia despullar per dintre,
tu volies que em tragués la roba...
Malgrat tot, vaig intentar desvestir-me per dins,
però tu vas començar a despullar-te per fora.
Patada als calçotets, sense contemplacions,
que amb l’impuls van volar per l’aire...
I em vas deixar nua del tot, sense tocar-me...
Galionar (itineràncies 2012)
 

20 comentaris:

  1. De vegades és més difícil despullar-se per dins que per fora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Rits, i el problema principal és que hi ha qui només ens vol veure despullades per fora i no pas per dins...
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Aquests rampells que et donen de tant en tant són molt divertits i ... m'encanten.

    Bona nit Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pere:) Hauré d'intentar no controlar-los tant, els rampells,doncs, si t'encanten, perquè de haberlos haylos...
      Bona nit i una abraçada!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Què et sembla, Cantireta? Ni en Christian Grey en persona! :)
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Em sembla que ens hem quedat a mitges...I falta una foto oi? he, he...
    Despullar-se per dintre és força més difícil, segur...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Donaaaaa! Deixem un espai per a la imaginació, nena! :)))
      El pitjor de despullar-se per dintre, Roser, és adonar-se que el nostre voyeur no s'ho mereixia. I malgrat la conya patatera d'aquest post, ho he patit més d'una vegada. Però amb una mica d'ironia tot plegat es digereix millor.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Gràcies, Novesflors! :):):) I guarda't dels aiguats del teu bell país!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Som més pudorosos alhora de despullar l'ànima que de despullar el cos.
    M'ha fet molta gracia aquest vídeo.
    Nena, jo que et feia tan seriosa, quins cops amagats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, és veritat; fa por elegir qui pot veure'ns despullats per dintre...
      Una abraçada!

      Elimina
  7. Uep! això no m´ho esperava!! :)
    Si m´ho permets, una pregunteta...n´hi ha cap que ens vulgui despullar per dintre, almenys com a primera intenció?

    Tot i així, el poema m´ha encantat!!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluneta, justa la fusta! Molt bona la teva observació!:) Però jo, il·lusa de mi, encara no he perdut les esperances; ja ho veus, de tant en tant em despullo al bloc sense impunitat ni vergonya...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. ¡Jo! En el desert aquestes coses no passen. Imaginat si s'asebenta Haress¡¡¡¡
    Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, bona sortida, la teva! Però encara esteu igual amb Hares? Ostres, noi, em pensava que tot plegat ja era història...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. La veritat, pobrets, s'ho creuen tant... que no val ni la pena fer-los d'eco. Però si algú vol somiar, no li privarem pas les il·lusions, ¿oi?
    Apa, nena, vinga marxa, que vénen dures.
    Olga X

    ResponElimina
  10. Jajaja, Olga, molt bo el teu joc de paraules! Si vénen "dures" potser que sí, que ho aprofitem i vinga marxa, noia; ja ens ocuparem dels temes més seriosos en un altre moment, eh?:)
    Una forta abraçada, poeta!

    ResponElimina
  11. Què voleu fer-hi! Els homens encara som així i les dones aixà. Però tots estem canviant ràpidament i, seguint no sé quina llei de la termodinàmica, tendim a equilibrar-nos (ei! i quan dic termo-dinàmica, no em refereixo a coses calentes que es mouen... em penso) ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja, Joan, queda ben entès el significat del teu comentari! :)
      Gràcies i una forta abraçada!

      Elimina