“...Llavors vam dir:
despullem-nos!...”
Jo et volia despullar
per dintre,
tu volies que em
tragués la roba...
Malgrat tot, vaig
intentar desvestir-me per dins,
però tu vas començar a
despullar-te per fora.
Patada als calçotets,
sense contemplacions,
que amb l’impuls van
volar per l’aire...
I em vas deixar nua
del tot, sense tocar-me...
Galionar (itineràncies 2012)
De vegades és més difícil despullar-se per dins que per fora.
ResponEliminaSí, Rits, i el problema principal és que hi ha qui només ens vol veure despullades per fora i no pas per dins...
EliminaUna abraçada!
Aquests rampells que et donen de tant en tant són molt divertits i ... m'encanten.
ResponEliminaBona nit Galionar :)
Gràcies, Pere:) Hauré d'intentar no controlar-los tant, els rampells,doncs, si t'encanten, perquè de haberlos haylos...
EliminaBona nit i una abraçada!
:D Ole!
ResponEliminaQuè et sembla, Cantireta? Ni en Christian Grey en persona! :)
EliminaUna abraçada!
Em sembla que ens hem quedat a mitges...I falta una foto oi? he, he...
ResponEliminaDespullar-se per dintre és força més difícil, segur...
Petonets.
Donaaaaa! Deixem un espai per a la imaginació, nena! :)))
EliminaEl pitjor de despullar-se per dintre, Roser, és adonar-se que el nostre voyeur no s'ho mereixia. I malgrat la conya patatera d'aquest post, ho he patit més d'una vegada. Però amb una mica d'ironia tot plegat es digereix millor.
Una abraçada!
:) :) :)
ResponEliminaGràcies, Novesflors! :):):) I guarda't dels aiguats del teu bell país!
ResponEliminaUna abraçada!
Som més pudorosos alhora de despullar l'ànima que de despullar el cos.
ResponEliminaM'ha fet molta gracia aquest vídeo.
Nena, jo que et feia tan seriosa, quins cops amagats!
Glòria, és veritat; fa por elegir qui pot veure'ns despullats per dintre...
EliminaUna abraçada!
Uep! això no m´ho esperava!! :)
ResponEliminaSi m´ho permets, una pregunteta...n´hi ha cap que ens vulgui despullar per dintre, almenys com a primera intenció?
Tot i així, el poema m´ha encantat!!
Bessets.
Lluneta, justa la fusta! Molt bona la teva observació!:) Però jo, il·lusa de mi, encara no he perdut les esperances; ja ho veus, de tant en tant em despullo al bloc sense impunitat ni vergonya...
EliminaUna forta abraçada!
¡Jo! En el desert aquestes coses no passen. Imaginat si s'asebenta Haress¡¡¡¡
ResponEliminaUna abraçada: Joan Josep
Joan, bona sortida, la teva! Però encara esteu igual amb Hares? Ostres, noi, em pensava que tot plegat ja era història...
EliminaUna forta abraçada!
La veritat, pobrets, s'ho creuen tant... que no val ni la pena fer-los d'eco. Però si algú vol somiar, no li privarem pas les il·lusions, ¿oi?
ResponEliminaApa, nena, vinga marxa, que vénen dures.
Olga X
Jajaja, Olga, molt bo el teu joc de paraules! Si vénen "dures" potser que sí, que ho aprofitem i vinga marxa, noia; ja ens ocuparem dels temes més seriosos en un altre moment, eh?:)
ResponEliminaUna forta abraçada, poeta!
Què voleu fer-hi! Els homens encara som així i les dones aixà. Però tots estem canviant ràpidament i, seguint no sé quina llei de la termodinàmica, tendim a equilibrar-nos (ei! i quan dic termo-dinàmica, no em refereixo a coses calentes que es mouen... em penso) ;-)
ResponEliminaJajaja, Joan, queda ben entès el significat del teu comentari! :)
EliminaGràcies i una forta abraçada!