Sí, noia, i no vegis com he patit jo a mig matí quan m'he adonat que m'havia fallat la programació automàtica! Havia de sortir a la 1 de la matinada, però amb els canvis del sistema de blogger es veu que no ho vaig fer bé. I des de l'ordinador de la feina també ho he intentat, però encara ha estat pitjor perquè se m'ha encabritat tot el programa. Com més bé vols fer les coses, de vegades, pitjor surten... Una abraçada molt gran!
Segur que és culpa de Blogger, ja he llegit més d'una persona que li falla la programació dels posts. Al Jordi del la Banyera, que en va programar dos de seguits, un li va sortir el dia correcte... però de l'any 2006!!! No entenia què havia passat fins que se'n va adonar... i el següent va anar a parar l'any 2010!!
Blogger ens fa proves de paciència :-)))
Per cert, quina preciositat de fotografia! És maquíssima! :-)
Avui la CARME ha revolucionat la catosfera hehehehe
Preciós el fandango que canta Amancio Prada... "El cantar tiene sentido" i aquests mussolets( em sembla) tan eixerits, també tenen sentit, perquè s'estimen... Petonets.
Carme, espero que el dia d'avui sigui dels que es recorden de bon grat la resta de la vida, i que hagis estat feliç. He volgut deixar-te amb la veu d'Amancio Prada, un dels companys estimadíssims de la meva joventut. Ai, la vida...
Novesflors, jo també vaig trobar la imatge per casualitat un dia; per tant, tota teva:)
Assumpta, tens raó, la Carme no deixa ningú indiferent; es fa estimar massa i el món blocaire no seria el mateix sense ella... Sí, noia, Blogger va força malament. Quan m'he adonat que no funcionava la programació he pensat: mecàsun tot! He hagut d'esperar a quarts de quatre, per tornar-hi des de casa, al meu ordinador.
M. Roser, ho he llegit a algun lloc, això dels problemes al teu bloc. I no ets l'única a qui desapareixen coses. Deuen ser les retallades, que fins i tot aquí ens afecten... M'alegra saber que també t'agrada Amancio Prada; a mi m'agrada MOLT!
Noia, em feies patir, ara si que ha sortit!!
ResponEliminaMol maca la foto i molt tendre el teu regal.
Bona tarda!
Sí, noia, i no vegis com he patit jo a mig matí quan m'he adonat que m'havia fallat la programació automàtica! Havia de sortir a la 1 de la matinada, però amb els canvis del sistema de blogger es veu que no ho vaig fer bé. I des de l'ordinador de la feina també ho he intentat, però encara ha estat pitjor perquè se m'ha encabritat tot el programa. Com més bé vols fer les coses, de vegades, pitjor surten...
ResponEliminaUna abraçada molt gran!
Ara sóc jo la que s´ñoc a la feina... no sé si podré acabar del tot el comentari.
ResponEliminaJa havia intentat obir aquest post al migdia, sense èxit. Ara sí.
Moltíssimes gràcies, estimada Montse. M'ha fet molta il·lusió i ha estat una sorpresa inesperada.
Molt tendre, molt dolç, molt bonic. A casa escoltaré la música, que ara no puc... i t'afegiré a la llsita de regals.
Una despistada com jo, que a vegade s em pasen per alt tants sants i aniversaris... em sento ben afalagada.
Una abraçada enorme, guapíssima!
Ui, quina imatge tan bonica!!! Me la guarde, amb el teu permís.
ResponEliminaAra passaré per casa Carme.
Segur que és culpa de Blogger, ja he llegit més d'una persona que li falla la programació dels posts. Al Jordi del la Banyera, que en va programar dos de seguits, un li va sortir el dia correcte... però de l'any 2006!!! No entenia què havia passat fins que se'n va adonar... i el següent va anar a parar l'any 2010!!
ResponEliminaBlogger ens fa proves de paciència :-)))
Per cert, quina preciositat de fotografia! És maquíssima! :-)
Avui la CARME ha revolucionat la catosfera hehehehe
Nena, que bonic aquest fandango...
ResponEliminam'ha encantat! gràcies de nou!
Preciós el fandango que canta Amancio Prada...
ResponElimina"El cantar tiene sentido" i aquests mussolets( em sembla) tan eixerits, també tenen sentit, perquè s'estimen...
Petonets.
PD. Jo també he tingut problemes amb el blog...
Carme, espero que el dia d'avui sigui dels que es recorden de bon grat la resta de la vida, i que hagis estat feliç. He volgut deixar-te amb la veu d'Amancio Prada, un dels companys estimadíssims de la meva joventut. Ai, la vida...
ResponEliminaNovesflors, jo també vaig trobar la imatge per casualitat un dia; per tant, tota teva:)
Assumpta, tens raó, la Carme no deixa ningú indiferent; es fa estimar massa i el món blocaire no seria el mateix sense ella...
Sí, noia, Blogger va força malament. Quan m'he adonat que no funcionava la programació he pensat: mecàsun tot! He hagut d'esperar a quarts de quatre, per tornar-hi des de casa, al meu ordinador.
M. Roser, ho he llegit a algun lloc, això dels problemes al teu bloc. I no ets l'única a qui desapareixen coses. Deuen ser les retallades, que fins i tot aquí ens afecten... M'alegra saber que també t'agrada Amancio Prada; a mi m'agrada MOLT!
Una gran abraçada de bona nit per a tothom!
Encara que una mica en retard, m'uneixo a la felicitació.
ResponEliminaGràcies, Juanjo; sempre s'hi és a temps per aquestes coses. Una abraçada!
ResponElimina