dilluns, 9 de juliol de 2012

Dietari d'estiu - (Tercera becaina)


Des del meu despatx al tercer pis de l’ajuntament, sento les veus dels petitons d’un casal d’estiu amb la seva monitora, que fan una passejadeta per la vila:
-A veure qui sap on estem, ara.
-(Veu en cor): A l’ajuntameeeent.
-Mooolt bé! I algú de vosaltres sap perquè serveix, l’ajuntament?
I salta una nena amb veu eixerida:
-Per anar-hi a fer pipi!

De lògica aplastant: hi ha un lavabo només entrar, a la dreta, a disposició dels ciutadans...

12 comentaris:

  1. Jo trobo que és un bon servei, aquest... directe al ciutadà i ben pràctic! :)

    Una anècdota ben maca, d'espontaneïtat infantil.

    Gràcies; montse!

    ResponElimina
  2. Hehehehe, ho acabo de dir en un altre blog, xò és una gran veritat, els nens ho fan tot molt més senzill!

    Xq serveix l'Ajuntament? està al servei dels altres!!!!

    O és per pixar-se? mmmmm, ais, no crec que sigui així, no m'agrada pensar així, encara podem fer alguna cosa!!!

    ResponElimina
  3. És una passada! Si és que els nens ho saben tot i no és compliquen la vida com nosaltres ;)
    M´ha fet somriure aquest fet.

    Bona nit, Montse!

    ResponElimina
  4. Qué perillós és fer preguntes en públic als nens...!
    Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  5. Hehehehe segur que més d'una vegada, de passeig amb els pares, deu haver dit "Espera, carinyo, aguanta una miqueta que som a prop de l'Ajuntament i podràs anar a fer pipí" :-DD

    ResponElimina
  6. Carme, i tant que és un bon servei per a l'usuari! :) Va ser molt divertit de sentir-ho, i més perquè la nena no s'ho va pensar gens!

    Rits, són molt directes, els infants! Si la pregunta: "per què serveix l'ajuntament" l'haguessin feta a un adult, probablement hauria respost que per a res, o per fotre'ls els calers, o que per cagar-s'hi... Però la nena ho va dir sense cap malícia...

    Bona nit, sa lluna; efectivament, els infants no es compliquen la vida! Sí, vam riure molt en sentir aquella resposta.

    Joan, uuui, si n'és de perillós...! Et poden fer comprometre en el moment menys pensat!

    Assumpta, és exactament així; l'edifici està en el lloc més cèntric de la vila, i la gent que hi passa sap que pot entrar-hi en cas de certes necessitats... Sens dubte, no era la primera vegada que aquella nena hi anava!

    Sí, Novesflors, ai, els nens...! Massa sincers, de vegades!

    Gràcies, companys, i una forta abraçada!

    ResponElimina
  7. Aquesta tercera becaina, és molt festiva, acompanyada d'aquest sol solet, infantil...
    Ai Montse, les criatures passen de respostes políticament correctes i van a les coses pràctiques. A la nena era l'únic servei que ella entenia que li feia l'ajuntament, que és un bon servei!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  8. Sí, M. Roser; com diu la dita, a mal temps, bona cara. I l'annècdota em va semblar prou bona per explicar-la. Sort en tenim, encara, de la innocència dels infants...!
    Gràcies i una forta abraçada!

    ResponElimina
  9. Deixa'm dir-te que m'acabes de regalar un bon somriure!
    Gràcies, noia!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Gràcies a tu, Fanalet; a mi també em van regalar un bon somriure amb aquesta annècdota que em va alegrar la jornada laboral.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  11. Aclaparadora, la resposta dels nins. No admet rèplica. De fet, fa una estoneta que n'hi busco una. Però no. Me'n vaig a fer una altra becaina. Els nins sempre tenen raó.
    Bon estiu, Galionar.

    ResponElimina