dijous, 8 de març de 2012

Monika

Arribares d’un país molt fred, lleugera d’equipatge,
però el teu caliu de dona captivà l’amor d’aquell qui m’és preuat.
Al principi va costar una mica entendre’ns;
va caldre emprar llenguatges de bona voluntat,
treballar el diàleg dels somriures, del gest i dels silencis.
Va caldre que estenguéssim una xarxa de llaços invisibles
que ens unissin a tots tres: a tu, a mi i al fill, el teu company.
T’hem obert les nostres portes, i t’hem regalat el mar,
que per tu s’ha vestit de gala, i s’ha fet més blau i més amable,
que també vol seduir-te. I tendrament, tu ens mires agraïda.
La sorra ara té un rastre de petjades
que va des de terres poloneses fins als vorals del meu cor.
Tu, passejant entre l’arena i el mar, allà on es desfà l’onatge
després d’acaronar els teus peus…
T’has fet collarets de petxines, i en un flascó d’estrelles
t’enduus l’aigua, la sal i la brisa, que et perfumaran la pell.

Avui compleixes anys. Lluny d’aquest país, que serà teu per sempre,
però a prop de qui t’estimes. Tornaràs molt aviat, i novament
es conjuminaran els blaus: cel, horitzó i els teus ulls, en l’abraçada del mar.
No importa que el teu niu de naixença hagi caigut de l’arbre;
per l’amor del meu fill, per tu mateixa, en nosaltres hi tens casa oberta.
Nostra llar és ara rica en noves músiques, nous sabors, noves paraules.
Hem esfondrat temors i hem crescut, i hem guanyat una filla.
Allò que ha besat el mar, ningú mai no ho pot malmetre.

Perquè algú molt important va lliurar-te cor i vida,
resta el meu, també, impregnat de tu, Monika.
Galionar


20 comentaris:

  1. Amor de sogra ... amor de mare!

    Bona nit Galionar.
    (Espero llegir algun dia una dedicatòria a Ralph Fiennes :))

    ResponElimina
  2. Quin amor tan bell, de mare, de mare... un poema que emociona, Galionar!

    ResponElimina
  3. Em quedo aquí, arrecerada en la falda de les paraules més belles que es poden rebre i que no tothom sap donar.

    ResponElimina
  4. I desprès parlem malament de les sogres...Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  5. Quan algú expressa un amor tan gran, més enllà dels vincles de sang, és perquè l'estima és immensa!
    Estimar-te ha de ser tan fàcil, perquè jo no et conec, però ja busco el recer de les teves paraules que sempre són tan serenes i tendres.
    Petons!!!

    ResponElimina
  6. Deu donar gust ser la teua nora!!!:)

    ResponElimina
  7. Ufff, com imposa això de sogra, Pere! És fàcil assolir una bona relació amb una persona a qui només veus un parell de setmanes durant l’any... Viuen a Irlanda. Quant a Ralph Fiennes... Home, no sé si serà publicable; podríeu escandalitzar-vos en excés...:))

    Carme, hi ha una història enmig complexa, complicada, especial... Res no s’ajusta a les normes preestablertes. Podríem dir que sí, que va guanyar l’amor.

    Gràcies Pilar, bonica; n’estic convençuda que tens paraules molt més belles que les meves per acaronar els teus éssers estimats.

    Juanjo, és que sóc una sogra tan ocasional i tan prudent que gairebé ni en sé exercir ni ho semblo...

    Dafne, precisament perquè l’estima no sempre troba el camí planer sorgeixen poemes com aquest. Moltíssimes gràcies per la teva amabilitat.

    Novesflors, no sé si ella opinaria igual que tu... El que és cert és que sóc una persona molt prudent per evitar fer precisament de sogra...

    Una forta abraçada i gràcies pels comentaris!

    ResponElimina
  8. Ai quin text més preciós Galionar, és tot cor segurament perquè tu també ho ets...
    Està be això d'ampliar la família amb persones vingudes d'altres terres i d'altres mars...A més el blau ajunta cel, mar i ulls!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Precioso en contenido y forma.
    No sé si me gustaría ser tu nuera, pero estar entre tus "amistades virtuales" es una gozada.
    Yo tuve una suegra especial, una mujer que me hizo sentir terriblemente a gusto desde el primer día. Tanto, que me acostumbré a decir "mi casa" refiriéndome a la suya. Lo sigo diciendo, y estoy segura que desde el otro lado, se ríe guasona y satisfecha.
    Quisiera lograr lo mismo con ese futuro que de puntillas se acerca sigiloso.
    Te felicito, amiga.

    ResponElimina
  10. M. Roser, és enriquidor incorporar membres d'altres indrets a la família, però el tema comporta també algunes dificultats que només es poden solventar amb una mica d'intel·ligència per totes les parts. Molt boniques les teves paraules sobre els blaus!

    Tyrma, de segur que sóc una sogra molt atípica, perquè també ells ho són com a parella, donades les seves particulars circumstàncies. Jo, l'única llei que aplico és la de la prudència extrema, i ja és una garantia de bon rotllo. A més, ens veiem tan poques vegades que no hi ha temps per a les males relacions...

    Gràcies a totes dues per acompanyar-me i una forta abraçada!

    ResponElimina
  11. Segur que va guanyar l'amor; el seu poder és immens i recorre camins que van per damunt i més enllà de qualsevol tipus de distància. L'amor trascendeix la lògica, la raó, i impregna amb petjada imborrable. Quan l'amor hi és, el seu potencial -silenciós, però contumaç- sempre triomfa... afortunadament pels qui saben estimar i permeten que se'ls estime.
    L'amor, en tot cas, no és sentiment de fàcils vivències ni compromís senzill el que genera la seua pràctica.
    Una molt forta abraçada,
    amparo.

    ResponElimina
  12. Amparo, tan senzill i tan complex, el compromís d'estimar... No tot hi val, i cal malfiar dels camins massa fàcils. En tot cas, allò que s'ha treballat de valent és el que després sabrem valorar en la seva justa mesura.
    (Ja ho veus, és el tercer "peixos" de la família que fa l'aniversari aquests dies. Molta aigua a tanta sequera, no trobes?:)
    Gràcies per la teva companyia i una abraçada molt gran!

    ResponElimina
  13. Quan vagi a algun lloc vull una amfitriona com tu.
    Petons.

    ResponElimina
  14. "Emprar llenguatges de bona voluntat". M'ha agradat moltíssim com ho has expressat, Galionar. I també l'homenatge: té motius per estar rematadament feliç amb la seva família catalana, sense dubte.

    Bon diumenge tinguis!

    ResponElimina
  15. Fa bo de repetir això tan bell i tan real: allò que ha besat el mar, ningú mai no ho pot malmetre.

    ResponElimina
  16. Te merit eh? perquè no deixes de ser la sogra i a vegades nomes per aixo es molt mes complicat perquè hi entren molts factors.

    Ja m'hagues agradat ja que la meva m' hagués escrit una carta tan emotiva, però.. a mi em tenia amb sal i pebre sota el llit , costums àrabs que mai vaig preguntar per què, no fos cas que al final m'ho acabes creient.!!!¡¡

    ResponElimina
  17. Jaume, que una cosa és ser una bona amfitriona (cosa que faré encantada si un dia et perds pel Penedès)i una altra seria fer-te de sogra... Per això t'hauries de casar amb la meva filla, cosa no impossible però massa improblable, ja que deu tenir l'edat de la teva...

    Ferran, això dels llenguatges es pot agafar metafòricament i també al peu de la lletra, perquè imagina't una conversa en polonès, anglès i català alhora... Ara estudien alemany a Dublin, a l'institut Goethe, per si les coses es posen més difícils a Irlanda i han de fer el salt a Alemanya, on sembla que cerquen bons llicenciats...

    Jordi, quan ella va passejar per primera vegada arran del mar de Vilanova, quan es va fer aquesta fotografia davant l'escultura de la vaca Pasiffae, vaig tenir la sensació d'haver-li regalat una part del meu món.

    Marta, ostres amb la teva sogra! que fort, oi? En el meu cas tot és molt atípic, perquè la distància física ho relativitza tot molt, tant per allò bó com pel dolent... A més, jo també he patit males experiències amb la família política i segur que no cometré els mateixos errors! D'altres sí, però no pas els mateixos.

    Gràcies per fer-me companyia i una abraçada gran!

    ResponElimina
  18. Bellíssima, immensa abraçada de paraules. No es podria dir millor.del

    ResponElimina
  19. Preciós Galionar, en llegir-te se m'han humitejat els ull i se m'ha posat la pell de gallina, quina sort té la Monika de tenir-te. Una abraçada, no cal paraules quan les mirades són netes tot s'entèn

    ResponElimina
  20. Gràcies, Olga i Carina, per la vostra companyia a l'espai i les amables paraules. Una forta abraçada!

    ResponElimina