...I s'inicia una nova primavera.
...Què seria de la nostra vida si no existissin els poetes?
I… què seria de nosaltres sense la promesa d’un nou esclat de vida després de l’hivern?
Sense una promesa de llum després de la tenebra?
Sense una promesa de noves esperances?
I… què seria de nosaltres sense la promesa d’un nou esclat de vida després de l’hivern?
Sense una promesa de llum després de la tenebra?
Sense una promesa de noves esperances?
...Canta, poeta, canta,
llença els teus mots al vent,
que jo, amb ma fonda tristesa
a tothora escoltaré
per si me’n porta un bri l’aire,
de la teva veu…
Canta, poeta, no paris,
que si emmudeixes, jo sé
que sense la teva saba
de nostàlgia moriré...
Galionar
Galionar
Màrius Sampere, un poeta dels grans, ens ofereix el seu punt de vista sobre la creació literària:
"Continua escrivint, no paris, lliga verbs
"Continua escrivint, no paris, lliga verbs
am substantius, això és bo, continua, lliga
substantius amb d’altres elements subordinats
al seny, no paris, lliga’ls mitjançant l’ordenació,
la severitat, la bellesa i molts d’altres cordills,
que no puguin desfer-se, lliga’ls
a la columna de la màxima verticalitat, del màxim
diàmetre, entre comes i punts
i punts suspensius, lliga’ls ben fort
a l’antiga columna del poema.
Però no n’hi ha prou, continua escrivint, no paris,
i, sobretot, no vulguis
assolir l’última paraula, l’última paraula
no és enlloc, l’última paraula és aquesta: mai. Saps?
El Verb exhaurí Déu i tu no ets Déu,
doncs no pots exhaurir-te. vés més enllà,
més enllà del verb i el substantiu i el seny
i la columna, no paris, fes
embogir el poema,
embogiu tots dos."
Màrius Sampere
Però malgrat tot, i cada vegada més, miro endins i no puc deixar de fer-me preguntes com aquesta:
Realment, serveix d’alguna cosa, ser poeta?
I no ho sé pas, amics, no sé pas què respondre…
Serveix, serveix, per moltes coses, cap d'ella material, això segur.
ResponEliminaMagnífic post de la primavera...
Serveix per compartir emocions, per entendre'ns millor, per escoltar altres savieses, per expressar allò que bull endins, per buscar emocions quan no en tens, per desfogar-les quan en tens massa.
I hi ha la part més literària, també, per preservar els mots i per moltes coses més que no sabria dir... però aquí ja no m'hi fico.
Ser poeta, no serveix per gaire res!
ResponEliminaPerò jo no voldria senyora deixar aquest comentari
sense dir-li unes paraules
sense recitar-li un vers.
Ser poeta és veure el món i a persones com vostè
amb els ulls del sentiment
despullar-se en les paraules
descriure per dins la vida, com si fos a l'inrevés.
Ser poeta de vegades ... no serveix per a gaire res.
Bona nit Galionar :)
Serveix per fer-nos sentir, que és un tresor.
ResponEliminaSentir-nos vius amb les paraules que ens arriben de persones amb una sensibilitat com la teva.
No podem dir que no serveixen, perquè més enllà de les nostres paraules, quelcom hi queda.
Bonic post, i amb aire primaveral que fa que tot comenci a esclatar!!!
Jo, sincerament, sóc poc poètic. Tot i així celebro el dia amb vosaltres (sóc poc poètic però valoro enormement saber fer poesia!), i celebro -i molt- la benvolguda primavera!
ResponEliminaNo en tinc cap dubte. La poesia és tan potent que ja no li escau el verb SERVIR. Me'l deixa esquifit.
ResponEliminaMalgrat tots els adorns, garlandes, llibres i conversacions, la poesia no serveix per a res.
ResponEliminaServir seria una utilització, i la poesia és lliure.
El món rodarà igual sense poetes. Només som nosaltres, els qui la practiquem, els que li volem donar un valor justificatiu.
Si per a nosaltres resulta bona, endavant. Si, a més, resulta ben escrita, la podem comunicar a qui estimem. I si l'amor s'escampa, la poesia també.
benvinguda poesia i benvinguda primavera! ambdues recomforten i alhora remouen l'ànima.
ResponEliminaCarme, quantes raons i que importants, les que apuntes! Sí, la poesia deu servir per tot això i per a molt més, tot i que hi hagi qui opina que no serveix per a res... Jo, ara mateix no sé pas què significa per a mi; pot ser la vida, i pot ser la mort també... Potser la primavera s’hi assembla una mica: pot representar una nova renaixença, però també és astènia, depressió i al•lèrgies...
ResponEliminaPere, dius que la poesia no serveix per a res... Però després de llegir els teus versos me n’he anat a dormir amb una alegria nova, com si m’haguessis vingut a fer un bes de bona nit...
Dafne, moltes vegades la poesia serveix per veure’ns reflectits en les paraules d’una altra persona que ha sabut, amb els versos, explicar el mateix que ens passava a nosaltres però que no sabíem dir...
Ferran, celebro amb tu l’entrada de la primavera. M’ha fet gràcia això que dius que no ets poètic. Ara em podria fer la repelentilla preguntant què vol dir no ser poètic, però no ho faré; només recordar que de vegades hi ha autèntics poetes que ho ignoren, que ho són...
Jordi, doncs haurem de fer l’exercici de trobar el verb més escaient per a la poesia... Potent, i tant! Tant, que de vegades arrasa tot el que troba al seu pas...
Olga, llegint-te em rebel•lo contra les teves paraules i tinc ganes de portar-te la contrària, i dir-te que no és veritat que la poesia no serveix per a res... I alhora, em contradic a mi mateixa amb les meves preguntes, perquè veig la resposta ben clara. És clar que per això he de topar-me amb una poeta de les grans com tu, amb una obra de les grans com la teva...
Rits, esperem que sí, que tant la poesia i la primavera ens revifin una mica... De fet, en aquests darrers temps m’identifico més que plenament amb el teu darrer post, que ni em vaig veure en cor de comentar... Però no s’ha de forçar la màquina, que ja ens vindran temps millors.
Gràcies a tots per la vostra companyia i una forta abraçada!
SERVEIX......m'agradaria expresar els meus sentiments, pensaments...com tu . La Dafne ho diu molt bé i estic , del tot, d'acord amb ella....Gràcies Montse per escriure ....una abraçada.
ResponEliminaFanny
Sí, sense l'esperança no podríem viure.
ResponEliminaSer poeta no sé si serveix de res però la poesia és indispensable. A mi, doncs, em serveix.
Fanny, de segur que coneixes altres camins menys tortuosos per expressar els teus sentiments i pensaments, afortunada tu. Gràcies a tu per la teva amistat.
ResponEliminaNovesflors, l'has brodada amb la teva frase: potser no serveix de res ser poeta però la poesia és indispensable. Celebrem, doncs, el seu dia i que no mori mai allò que necessitem per viure.
Una forta abraçada i gràcies a totes dues.
Caram Galionar quin post tan primaveral i tan reeixit...
ResponEliminaUi, quin munt de preguntes, segurament sense totes aquestes coses, la nostre vida seria més grisa i més trista...
Però jo penso que no hem de pretendre que la poesia ens faci un servei, perquè com que és una actitud que hem de tenir davant la vida, més aviat diria que és una companya de viatge...
Gràcies per aquestes primaveres florides, musicals i sensibles...
Petons de primavera.
Jo també sóc del parer que la poesia no serveix per a res. Però és que les millors coses no serveixen per ares. En el moment que les hi buequem una utilitat les desvirtuem. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaM. Roser, segurament és quan menys predisposats estem per a les respostes quan ens venen tota una artilleria de preguntes, com si d'un atac de automasoquisme es tractés. M'agrada la teva suggerència de la poesia com a companya de viatge; espero que no deixi mai d'acompanyar-nos!
ResponEliminaJoan, les millors coses no serveixen per a res? Homeeee...! Potser sí que les desvirtualitzem si els cerquem utilitat, però serà segons quines, oi?
Gràcies per acompanyar-me i una abraçada molt gran!