Record a l'amiga íntima

Col•lecciono vivències intenses, concentrades al voltant de la diada de Reis. Una d’elles, el retrobament inesperat amb la millor amiga d’infantesa, ara fa tres anys, després de tres dècades sense saber res l’una de l’altra. L’amistat, des d’aleshores, s’ha fet més i més gran. Aquest és el poema que li vaig escriure aquell dia, i que ja havia vist la llum al meu anterior bloc.

PER A TU, FANNY!

 Si l’ahir torna un dia, imagina’t,

serà com abans;

tu i jo tindrem sols catorze anys.

Tu sempre alegre i jo melangiosa;

viurem d’amorets, de somnis,

d’il•lusions tan pures com la nostra edat.

Farem passejades arran de la platja

donant-nos les mans;

plorarem ben juntes les nostres tristeses

i els nostres complexos d’inferioritat.

A prop de les roques, llegirem poemes

escrits per nosaltres en la solitud.

Parlarem de música, tot mirant les ones,

els cabells a l’aire, la innocència als ulls.

Potser, si s’escau,

comprarem dos duros de xurros amb sucre

o bé, a la rambla, farem un gelat.

I anirem a missa,

que avui és diumenge, i és pecat, pecar.

Ballarem sardanes, sortint de l’església,

frisant per trobar-hi el xicot estimat.
Riurem com ximpletes dels galls del tenora
o d’aquell que toca amb "allò" descordat.

I així, passejant,

farem cap a casa, que els pares no ens renyin

si hi arribem tard.

I ens direm adéu…
* * *

Adéu o fins mai; no ho sabíem,

que l’ahir ja és fora i és lluny el demà.
I sense adonar-nos que el món giravolta,
els anys van passar…

Records que ara tornen per un fet casual,

imatges cercades als àlbums gastats.

Molts lustres separen l’ahir de l’instant;

queda alguna cosa del que vam deixar…?

Amb tot, i acabant,

d’aquest bell encontre, saps què n’hem guanyat?

amor, melangia, i potser,

una poesia.

Galionar, gener 2009