diumenge, 20 de novembre del 2011

A una nova vida

És tan màgic, petit meu, tot el que sento, i tan brillant,
que per dir-ho hauré d’aprendre nous llenguatges,
ja que totes les paraules que conec són massa emprades
i profanen la natura d’aquesta estimació tan fonda,
d’aquesta plenitud que ara em desborda.
Quan t’adorms ben dolçament en els meus braços,
quan acceptes el llitet prop de la sina,
les manetes reposant, la galteta recolzada
i veig aquesta pell de seda, acabada d’estrenar,
i el teu rostre lliurat plenament al son del viure,
la tendresa sols té un nom; no ets ja pas una coseta petitona,
et transformes i et fas gran, tan gran i tan persona
que sento com retorna el goig de viure
i em floreixen sentiments amb nova saba.
Potser havies de ser tu, preciosa criatura
qui fes néixer en mi l’amor altra vegada,
qui emplenés la meva vida sadollant-la
de tendresa, de sentit, de carícia enamorada,
de saber que encara algú necessita la bressada.
Ets tan fràgil, petitó, i és tan fort el teu missatge…!
Lluu el sol altra vegada més enllà de tot paratge
i la lluna, dins la nit, vetlla el teu son.
Galionar

22 comentaris:

  1. FELICITATS!!! M'alegre que tot haja anat bé i, encara que siga virtualent, compartesc la teua joiosa alegria de viure que has retrobat.

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats, àvia enamorada!

    Quina alegria recuperar sentiments tan profunds!

    Enhorabona a tots i els millors desitjos pel petitó que acaba d'arribar!

    ResponElimina
  3. Sembla mentida com canvien les coses quan arriben els xiquets! Avui la nostra "tribu" ha donat la benvinguda a dues noves criatures, dos germanets que han fet un llarg viatge des d'Etòpia. Han anat de bráç en braç, són petitonets, a penes caminen, i reien i obrien uns ulls esbatanets que s'omplien de tot de coses noves i, sobretot, de tot de cares noves. Tothom era feliç, fins i tot els prínceps destronats de la família. Quina sort tindrà també aquest xiquet amb una àvia poetessa! Disfruteu-lo amb tota la intensitat del món, car el temps passa de pressa.

    ResponElimina
  4. La meva enhorabona per aquesta àvia tan enamorada i plena de noves il · lusions amb l'arribada d'en Magí.
    T'aconsello que comencis a malcriar-lo de ben petit, així el dia de demà tindrà un record meravellós de la seva àvia ... que és com ha de ser.

    Bona nit Galionar:)

    ResponElimina
  5. De res Galionar i felicitats de nou.
    Se't veu una àvia tan cofoia que em raó diuen que les avies són dues vegades mares...
    Amb aquesta musiqueta, el Magí es deu adormir com un angelet.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Galionar,
    quines emocions més boniques, i tant de bé que vénen avui!
    Felicitats!
    Molt em sembla, que ni que sigui per proximitat celestial/santoral, recordaré en Magí cada dinou d'agost!
    Que t'acompanyi el goig de viure i et floreixin sentiments amb nova saba, per compartir-los!
    Un petó per a tu i un que li puguis fer de part meva a en Magí, mig adormidet, i alhora ben despert a la vida.

    ResponElimina
  7. Preciosa música y qué decir del poema que dedicas al nuevo miembro de la familia, la llegada de un pequeñín siempre llena de alegría el lugar donde se encuentra y cómo no a las personas que le rodean

    Mi hermano siempre decía que los padres están para educar a los hijos y los abuelos para malcriarlos, me lo ha recordado lo que te dice tu amigo Pere, así es que ya sabes lo que te toca (ssshhh, que nos nos oiga tu hija...)

    Enhorabuena de nuevo y que sigas viviéndo y disfrutando de él siempre y tan intensamente como ahora

    ResponElimina
  8. Hola a tots i totes novament! El nouvingut i la seva família ja són a casa seva, juntament amb el germanet gran, en Llorenç. Per tant, torno a disposar de més temps, tot i les estones que passaré a casa seva. Tot ha estat meravellós però alhora extenuant. Així que puc ben dir sense cap dubte que l'amor cansa físicament (vaja cosa que descobreixes tu ara, Montse tonta dels collons). Tinc una setmana de vacances, però, per anar ajudant la filla i recuperar dla bufera. I també dper poder compartir més estones amb vosaltres, els meus estimats amics blocaires.

    ResponElimina
  9. Enhorabona. Diuen que tots els nadons venen amb un pa sota el braç. Espero que aquest et porti tot un forn de pa...
    Joan Carles.

    ResponElimina
  10. Novesflors, gràcies, bonica, per compartir amb mi aquest moment. Sovint, virtualment s'arriba més al fons de les persones que no pas amb el cara a cara, veritat?
    Carme, gràcies a tu també. Saps molt bé de quin sentiments parlo, oi?, ja que em portes avantatge en aquest tipus de coses. Faré un petonet al Magí de part teva.
    Joan, gràcies! Felicitats també per a tu per aquests dos nous membres de la família tan ben rebuts. No em queda clar si es tracta de fills o de néts, però pel cas és igual. La vostra tribu s'haurà enriquit moltíssim en amor, i els nouvinguts tindran un parell de membres poetes com a mínim, entre la Cèlia i tu, i els que potser no conec i que també ho són.
    Pere, gràcies també a tu. No sé si podré malcriar-los gaire, però de moment tinc el més gran fascinat amb cançons i veus d'animals. Sí, crec que arribarem a ser molt bons amics, ells i jo.
    Gràcies, M. Roser. És curiós, però jo no l'he experimentat aquesta sensació de ser mare dues vegades; visc el tema dels néts amb un sentiment nou, molt intens però diferent. A més, és un sentiment totalment compatible amb la meva vida privada i amb la meva llibertat, perquè no lliga com en el cas de ser mare i comporta menys responsabilitats.
    Gràcies, Fanalet, tens raó; gràcies a aquest esdeveniment magnífic que ens ha ocupat totes les hores, m'he estalviat de pensar en altres coses força menys agradables com els resultats electorals d'ahir, i els sentiments negatius han quedat força apaivagats amb les notícies agradables. Agraeixo les teves molt belles paraules i també en Maginet rebrà un petò de part teva.
    Soqui, gracias por tus palabras. Te digo lo mismo que a Pere, se hará lo que se pueda cuanto a lo de malcriarlos. Doy gracias de ser aún joven para estos quehaceres, porque son agotadores y no sé si con 15 o 20 años más hubiera dado la talla... De momento, a disfrutar de esta felicidad que embarga a nuestra familia y a celebrar la Vida!
    Una abraçada molt forta a tots i a totes, i gràcies novament per compartir aquests moments amb mi!

    ResponElimina
  11. Gràcies, Joan Carles! No sé si ha vingut amb el pà a sota el braç, que el temps estan difícils (la seva mare a l'atur, el seu pare amb un ero...), però entre tots farem pinya i potser recuperarem l'esperit de la família que darrerament semba haver-se perdut tant en la nostra societat.
    Una forta abraçada també per a tu!

    ResponElimina
  12. Quanta expressivitat d'emocions i sentiments i què ben feta. Pel que he llegit sembla que hi ha coses que celebrar. I una nova vida sempre és motiu d'això i de molta alegria. Felicitats, doncs... (i neteja't la "baba", que veig que et cau... ;P)

    ResponElimina
  13. Moltes felicitats “iaia-bis”. Quantes i què agradables emocions proporciona la vida, la nova vida. Una aventura per estrenar de la que tu, indubtablement també n’ets protagonista. No hi hauria aquest Magí sense la Montse. Ja pots estar ben orgullosa del camí travessat i ben il•lusionada del que tens per davant, amiga. Els teus néts en són dos boníssims i importants motius per tindre ben encesa la flama de la passió, la placidesa d’acompanyar els qui estimem pels camins que encara hem de descobrir. Què bo tindre qui ens els mostre. Que mai perdes, amiga Montserrat, la capacitat de sorprendre’t i de trobar la felicitat allí on Llorenç i Magí t’asseguren que es troba.
    Moltes felicitats i enhorabona per eixe meravellós quadre que has brodat amb tanta il•lusió.
    T’abrace molt fort et desitge molta vida per gaudir d’ella amb ells.
    amparo.

    ResponElimina
  14. Oh, i tant, Joanfer, que hi ha coses per celebrar: ni més ni menys que la Vida! Un motiu tan gran i tan potent que per sí sol ja empetiteix totes les males notícies col·lectives que aquests dies ens cauen al damunt. Gràcies per les teves paraules.
    Sí, Amparo, aquests tipus d'emocions eren desconegudes per a mi fins fa 18 mesos. I han estat un dels motius cabdals per reconciliar-me amb la vida, per descobrir una altra naturalesa de l'amor sense egoisme, per sentir que encara hi ha qui valora i agraeix la meva abraçada, i que malgrat tots els malgrats encara faig falta. M'alegra saber que t'ha agradat el quadret; va estar a punt d'acabar amb la meva paciència i la meva vista!
    Gràcies per compartir una estona amb mi i una forta abraçada!

    ResponElimina
  15. Preciosa manualitat, preciós poema,preciosa música...............
    El Llorenç i el Magí, tenen una iaia "estupenda".......una abraçada

    Fanny

    ResponElimina
  16. Gràcies, Fanny, guapa. Però ja ho saps, eh?, si em poso tonta parlant només dels néts i no deixo espai per a cap més conversa, la propera vegada que anem a berenar em tires la xocolata pel cap, a veure si me n'adono:)
    Ah, i a veure quan els fas tu mateixa un concert de piano en directe! (la Marxa turca no cal; deixem-la per a la Sra. Esperança, d'acord?)
    Una gran abraçada, Fanny!

    ResponElimina
  17. Un altre tros de felicitat us abraça,
    altre deliri de temps que comença
    somni real que dilecte fa bassa
    de nous camins, peuada intensa.
    la veu parla,no calla,
    els ulls s'esberlen
    i el tramall de malla
    son dits qua al nadó besen.Anton
    ................
    Felicitat !!!

    ResponElimina
  18. Un bon sol "més enllà de tot paratge".

    ResponElimina
  19. Anton, has escrit els primers versos que ha rebut el Magí des que és en aquest món, i que rebem nosaltres com a preuadíssim regal. Gràcies, amic.
    Jordi, efectivament, la tendresa d'una nova vida fa sortir el sol allà on la boira sembla més espessa. Gràcies per ser-hi.
    Una forta abraçada a tots dos!

    ResponElimina
  20. Com una bona fada padrina, desitjo al nadó tota mena de ventures. Amb la sensibilitat, cura i belles paraules de l'àvia, el seu món original serà esplèndid.

    ResponElimina
  21. Gràcies, Olga; amb una fada padrina com tu, cosa que ens honora en gran mesura, i amb la mica d'herència genètica que li haguem pogut transmetre, no en tinc cap dubte que el seu món original serà riquíssim en paraules, creativitat i imaginació.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  22. No havia vist aquest post! Sort de la trompeta ^0^
    Els sentiments, no cal expressar-los. N'hi ha prou amb sentir-los i compartir-los.
    Moltes felicitats, IAIA!!!

    ResponElimina