A una nova vida

És tan màgic, petit meu, tot el que sento, i tan brillant,

que per dir-ho hauré d’aprendre nous llenguatges,

ja que totes les paraules que conec són massa emprades

i profanen la natura d’aquesta estimació tan fonda,

d’aquesta plenitud que ara em desborda.

Quan t’adorms ben dolçament en els meus braços,

quan acceptes el llitet prop de la sina,

les manetes reposant, la galteta recolzada

i veig aquesta pell de seda, acabada d’estrenar,

i el teu rostre lliurat plenament al son del viure,

la tendresa sols té un nom; no ets ja pas una coseta petitona,

et transformes i et fas gran, tan gran i tan persona

que sento com retorna el goig de viure

i em floreixen sentiments amb nova saba.

Potser havies de ser tu, preciosa criatura

qui fes néixer en mi l’amor altra vegada,

qui emplenés la meva vida sadollant-la

de tendresa, de sentit, de carícia enamorada,

de saber que encara algú necessita la bressada.

Ets tan fràgil, petitó, i és tan fort el teu missatge…!

Lluu el sol altra vegada més enllà de tot paratge

i la lluna, dins la nit, vetlla el teu son.

Galionar