Conte original de Joan Carles Planells (planells fact&fiction)
Una vegada hi havia un país que tenia un fotimer de problemes (si fa no fa, com tots els països). S’hi van celebrar eleccions i el nou govern escollit es va proposar de millorar la situació.
Una vegada hi havia un país que tenia un fotimer de problemes (si fa no fa, com tots els països). S’hi van celebrar eleccions i el nou govern escollit es va proposar de millorar la situació.
La primera setmana va crear llocs de treball i va concedir crèdits a les indústries i a les empreses per tal que també creessin ocupació. Al final de la setmana, el nombre d’aturats s’havia reduït en un 97%.
La segona setmana la va dedicar a arreglar i modernitzar les infraestructures i comunicacions de la nació, fent-les així més assequibles, eficients i viables. Al final de la setmana totes les infraestructures funcionaven a la perfecció.
La tercera setmana la va dedicar als problemes de l’educació i la sanitat. Va modernitzar escoles, hospitals, residències, instituts i centres d’assistència social. Va millorar l’ensenyament i la qualitat de l’atenció sanitària. Al final de la setmana, el país tenia les millors i més modernes escoles, els professors més capacitats, els hospitals més punters i els metges més ben preparats.
La quarta setmana la va dedicar a la difusió de la cultura, posant-la a l’abast de tothom perquè ningú en quedés exclòs. Així mateix va garantir la llibertat d’expressió en tots els mitjans –públics i privats- i el lliure accés a qualsevol expressió artística, la qual cosa es va convertir en realitat al final de la setmana.
La cinquena setmana la va dedicar a resoldre els problemes dels exclosos socials, marginats, incapacitats, indigents, malalts mentals, dones maltractades, nens abandonats, ancians sense llar i altres grups socials amb diverses problemàtiques. Així mateix, va combatre la delinqüència i va eradicar-la completament. Al final de la setmana, hi havia una satisfactòria i feliç solució per a tots i cadascun dels sectors socials, i la delinqüència havia desaparegut.
La sisena setmana va promoure un repartiment just dels impostos, on el que menys tenia menys pagava –o no pagava gens- i el que més tenia, més contribuïa.
A la setena setmana, els ciutadans, veient que el país havia assolit la perfecció i que allò era un avorriment insuportable, van derrocar el govern i van instaurar al seu lloc una tirania.
Contramoralina: passi el que passi, la gent mai no està contenta.
Autor: Joan Carles Planells (Traducció: Galionar)
Aquest conte em recorda el relat de la Creació del món, esperava que al final de la setena setmana el Govern descansés ... com Déu.
ResponEliminaBona nit Galionar:)
Em temo que la contramoralina té raó... la gent no està mai contenta.
ResponEliminaJo també pensava en la creació del món, com el Pere.
El problema és "el com". Tothom sap que s'han de crear llocs de treball, que s'ha d'ajudar a la inversió, que s'ha d'afavorir el consum sostenible...etc.etc.etc. Però ningú sap com.
ResponEliminaSí la història és paral.lela a la creació. Nosaltres instaurariem una dictadura...en el món polític. En la creació varem canvia a Déu pel "dimoni", pel mal...i així ens van les coses. Una abraçada: Joan Josep
Molt bo, Galionar. M'ha fet somriure. No m'esperava aquest final. Felicitats a tots dos.
ResponEliminaI visca la contramoralina.
(ja torno)
Molt bó, Galionar................
ResponEliminaFanny
Pere, Carme, també jo m'esperava el mateix final que vosaltres la primera vegada que vaig llegir el conte. I va ser precisament aquest sorprenent final el que més em va agradar i em va fer decidir a publicar-lo i compartir-lo, amb el permís del seu autor.
ResponEliminaJoan, no sé pas quina solució podria haver-hi, en tot plegat. Diàriament, a la porta de l'ajuntament ens hi acampa algun marginat o altre, amb un seguit inversemblant de reivindicacions que naturalment no poden ser ateses d'aquesta manera. És molt dur per a tots plegats. Jo no advocaria ni a Déu ni al diable; em sembla que els veritables culpables els tenim ben a prop, i la seva naturalesa no és precisament divina...
Jordi, t'agraeixo el teu ajut per desentrellar la traducció de la "inmoraleja". Sola no me n'hauria sortit de cap manera. Celebro que t'hagi agradat el conte. Ah, i gràcies també de part de l'autor, que me les ha donat privadament.
Fanny, m'alegro que t'agradi, i a més és un tema ben actual, amb les eleccions a tocar de la porta...
Gràcies a tots per la companyia i una forta abraçada!
Segurament és cert que mai no estem contents però convindreu amb mi que hi ha moments i/o èpoques que són per a estar no solament descontents sinó enfurits. Ho pense seriosament, no estaríem com estem si al món hi hagués ÈTICA (i això no té res a veure amb cap religió, jo no sóc creient), i cada vegada més veig per ací per allà que és la gran absent.
ResponEliminaNovesflors, estic amb tu. El nostre enfurismament agafa dimensions colossals davant el lamentable espectacle que els polítics ens regalen aquests dies anteriors a les eleccions. L'ètica..., no crec pas que en coneguin el significat. Estem ben arreglats...!
ResponEliminaMalgrat tot, una forta abraçada i gràcies per la companyia.
Galionar, si hi hagués un govern que actués així, vols dir que la gent s'avorriria? Jo ja hi firmaria ara mateix...En cas contrari, potser som tan rucs, que tenim el que ens mereixem...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Galionar, ostres, quin conte més bo.
ResponEliminaPer cert, felicitats per formar part del grup d'escollides de Tèrbol Atzur, t'ho mereixes. M'agrada molt com dius les coses. Bon finde
M. Roser, jo també hi firmaria ara mateix, i tant! Crec que sí, que definitivament la raça humana és ruca per naturalesa, sense voler insultar els ases de debò.
ResponEliminaCarina, celebro que t'agradi. Jo en vaig quedar enamorada quan el vaig llegir en la seva versió original. I sí, m'he sentit molt honorada de formar part de Tèrbol atzur, al costat d'altres veus femenines molt més importants que jo. El meu agraïment per a la Júlia és immens.
Una forta abraçada i gràcies pe acompanyar-me!