Quan era petita, no entenia que la paraula passió es pogués aplicar a dos conceptes tan diferents com el relacionat amb la setmana santa (el Crist de les crostes, un malson esgarrifós), i el que fa referència a l’amor. Entre les diverses definicions del diccionari, que van des de: Oratori sobre el text evangèlic que narra la passió i la mort de Crist, passant per: Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada, se’n pot trobar també una altra de ben succinta: Sofrir molt. Potser aquesta darrera seria una conseqüència relacionada amb els dos conceptes anteriors. O no. Perquè l’emoció sexual intensa no necessàriament ha de comportar un gran sofriment, ni seria gens recomanable que fos així. També, potser, el nexe d’unió entre aquests dos conceptes antagònics, el religiós i el sexual, passa per la tan necessària, gastada i de vegades oblidada paraula amor.
En fi, que cadascú faci seva la definició que més li convingui. Us deixo, una vegada més (els seguidors de l’antic blog ja el coneixereu), amb un cant d'amor dedicat a una passió particular d'ulls negres, possiblement el més suau i contingut dels poemes eròtics que he escrit en el decurs del temps.
Que gaudiu d’unes bones vacances!
SUBLIMACIÓ
Tan sols una espelma encesa
trenca la intensa penombra
de l’habitació. Ja és vespre.
Estem sols, i el temps ens crema…
Una mà tímida, fràgil,
s’apropa suaument i et cerca;
amb gran desig, tu l’apresses,
l’atreus al rostre, la beses…
Les pupil·les, dilatades,
ens travessen com sagetes.
Cap mot no esberla el silenci;
cada instant n’és foc i nexe…
Ens acostem l’un a l’altre
amb vehement insistència;
res no podrà deturar
l’abraçada més eterna…
Sento el teu cor tremolar
sota la pell que febreja.
Vull ser part del teu anhel
sense pudor ni inconsciència.
A glops de passió agomboles
les meves sines erectes;
els cossos, assedegats,
beuran les aigües més fresques…
Oh, sublimació d’amor…!
Amb infinita tendresa
unes llàgrimes traeixen
els teus bellíssims ulls negres.
Quan la veu retrobi els mots,
vençuts restaran ja els reptes;
junts hem traspassat llindars
d’amors platònics i sexe.
…..
Pels vidres, clareja l’alba…
…Ja s’ha consumit l’espelma.
Galionar
Hola Galionar, m'agrada molt com t'expliques i per descomptat té més passió tot el que descrius tu que totes les definicions del diccionari... Ara em venen a la memória dos poemes de passió:
ResponEliminaLa passió...
La passió és un foc
que el consumeix
la flama...
N’hi ha que no són
ni foc, no passen
de flamarada...
La passió
i el desig
ens fan ser
tan fràgils...
Si no sortim
de l’ego
esdevenim
esclaus d’Ell.
onatge
La passió... (2)
Hi ha moments
que la passió
trempa llàgrimes
a la fornal
de la vida,
i els sentiments
em forgen
a l’enclusa...
Aire fresc i nou.
Silenci, sona
la campana
del meu interior.
Escolto l’eco
de cada paraula
que es va fer
cançó al vent.
Ara els records
em són la barca,
i navego sense naufragar...
M’allunyo de la costa
i tot ho veig més clar...
onatge
També et desitjo que el temps de repòs et porti a la passió interior i en gaudeixis en plenitud!
Des del far una abraçada.
onatge
El recorde Montse, i tant que el recorde. Quan el vaig llegir per primera vegada, em vaig quedar amb ell i el vaig rellegir una i mil vegades. M'agrada molt poder gaudir-lo ara una altra vegada.
ResponEliminaPulcres i verges fronteres
Al caliu d'un espelma viu
S'arreceren en la foca nit.
S'esberlen convertides en flama
I es fonen al bell mig del cel,
On núvols i cims es besen amb deler
Un brindis per la passió, dos per l'emoció i tots els que vulgues per moltes trobades en aquest bell racó.
Que passes molt bon diumenge, Montse
Ai, aquesta passió que ens consumeix i, a vegades, quan s'apaga ens deixa tan enyorats...
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva resposta afectuosa al meu blog.
Per molts anys de poesia.
Sorry:
ResponEliminaPulcres i verges fronteres
Al caliu d'un espelma viu
S'arreceren en la fosca nit.
S'esberlen convertides en flama
I es fonen al bell mig del cel,
On núvols i cims s'enllacen amb deler
La passió ens consumeix, com si fos una foguera, però no ens crema, amns al contrari ens calma una set que és difícil apavaigar-la amb aigua.
ResponEliminaJo t'he conegut en aquest blog i m'agradarà descobrir-ne l'altre.
Màgiques lletres, màgica la música que les acompanya.
Passió que desvinguè en tot allò que ens acapara, ens fon i ens sublima sense empalagar
ResponEliminaPetonet maca
També podem parlar de passió referida a qualsevol tipus d'amor (no solament al que sentim cap a les persones), per exemple la passió d'escriure, la passió de pintar, de tocar un instrument (ara recorde la pel·lícula "El piano"), de recitar, d'investigar científicament parlant, la passió d'ensenyar i la d'aprendre, la passió de viure...
ResponEliminaA mi també em passava el mateix de petit, i de menys petit: com que vaig estudiar molts anys en un col.legi de capellans (misa diaria...), donçs tot aixó de la passió i l´altre passió no ho entenia. Resultat: m´he quedat solter, per si d´acás. I com cada any, aprofitaré la setmana santa per fer penitencia i expiació dels meus molts pecats (si be cal tenir present que els dies tenen 24 hores i no cal fer penitencia les 24...). Com diuen els fransesos, "aven ça et un bizcochó, à demain a les ochó". Joan Carles.
ResponEliminaAllò millor de la passió és que no dura eternament. Tant si es tracta de la passió en la seua vessant religiosa i referida concretament al cristianisme, on passió i acció es van alternant (temps de deixar-se fer i temps d’actuar); com si parlem de la passió en la vessant amatòria, on no es dóna tant l’alternança sinó més bé un trànsit des del sentiment i emocions més exacerbats a un altre estat més seré o, fins i tot, desproveït d’emoció.
ResponEliminaD’acord totalment amb allò de reivindicar la passió per l’amor i, lligat a açò, amb el plantejament de Novesflors sobre la necessitat d’apassionar-nos en tot allò que fem siga del caire que siga però que ens arribe a proveir de motivació, de sentit, de vitalitat i que arribe a encendre’ns per poder continuar quan ja tots els reptes semblen estar vençuts i l’espelma semble haver-se consumit.
Una molt forta abraçada,
amparo
Onatge, s'agraeixen els dos poemes i les teves paraules. Però ai, el temps de repós no el tinc aquesta propera setmana, encara, sinó la següent. I sí, intentaré gaudir-ne amb tota plenitud. (Aclariment: quan dic que trobo lletja la Passifae em refereixo a l'escultura en sí i totes les inscripcions barroeres que l'acompanyen. L'indret sí que m'agrada, i és d'obligada visita quan baixo al nostre poble a passejar. I tant, que m'agrada!).
ResponEliminaOlga, haurem d'intentar que no s'apagui mai la llum, la nostra passió interior, perquè llavors s'esdevé allò dels morts en vida... Gràcies per les teves paraules.
Joana, m'has deixat un poema molt bonic, com preciós va ser el comentari que vas deixar-me a l'anterior blog. Desgraciadament, aquell va quedar tan desfigurat en passar de windows live a wordpress que he optat per amagar-lo. Una llàstima per les vostres col·laboracions que contenia.
Pilar, tens raó amb les teves paraules, però de vegades la passió és com aquella aigua gelada que com més en beus més et crema i més en necessites. Bé, potser a la nostra edat ja no...
Marta, tant de bo sigui sempre així la passió, o puguem capaços de sentir-la d'aquesta manera. I com molt bé dius, sense empalagar.
Novesflors, i tant! La passió de viure, asquesta resumiria totes les anteriors. No poques vegades l'amorosa passa a un segon pla i el seu lloc l'omplim amb algunes d'aquestes altres que esmentes... M'alegra coincidir amb tu en la passió per la pel·lícula "El Piano".
Joan Carles, a mi també em van empatxar de religió claustrofòbica i m'obligaven a fer petons a un Sant Crist ple de sang i de crostes, cosa que em repugnava. És el record que em va quedar de la setmana santa. I no vas desencaminat en això de la passió i quedar-te solter, no; de vegades, el sofriment és tan important en un cas com en l'altre... No et passis amb la penitència, eh?
Una forta abraçada i gràcies per la vostra companyia!
Amparo, gràcies pel teu magnífic plantejament de la passió. Ja saps, perquè n'hem parlat diverses vegades, i Novesflors també ho esmenta, que el lloc destinat a la passió amorosa pot ser ocupat per moltes altres formes de passió, potser tan o més gratificants segons les circumstàncies. No, l'espelma de la motivació, del seguir avant, no es consumirà mai; aquí hi entra l'amistat en tota la seva amplitud de significats per preservar la flama. Sempre, és clar, que els altres vulguin fer seva aquesta amistat i ens l'acceptin.
ResponEliminaUna forta abraçada, Amparo, i gràcies per la grata companyia.
després de desenganxar-me de la foto, m'has fet rumiar sobre el concepte passió. Potser és allò que vivim amb els cinc (o sis) sentits, intensament, profundament, sense posar-hi límits. Despés m'he enganxat al poema i m'hi he revolcat una mica. Sense passió(ns), què seria de l'existència?
ResponEliminaJa saps el que sempre t'he dit. Els poemes eròtics són els més propers als poemes místics. Poder per això el dos sentits de la paraula passió. Com bé dius, al fons es troba el concepte amor, que és donació i entrega total, no el concepte feble que hem fet d'ell. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaJoan i Joan Josep, gràcies per les vostres paraules. Sí, la passió és aplicable a qualsevol sentiment viscut al màxim, on hi lliurem tot el que tenim i més. És, en definitiva, la Vida, o el que hauria de ser aquesta.
ResponEliminaUna forta abraçada!