dimecres, 25 de desembre del 2019

Nadal 2019


Santuari de la Mare de Déu del Mont. 

El meu desig? Que servem la capacitat de sentir alguna cosa nova, brillant, esperançadora enmig d’aquesta bogeria anomenada Festes de Nadal. Potser ens adonarem que no estem perduts del tot, potser podrem retornar als orígens dels missatges mal compresos, potser encara som a temps de trobar el nostre estel en algun racó del cel. 
Una gran abraçada, gent amiga!

22 comentaris:

  1. Comparteixo els teus desigs Montse.
    Bones Festes per a tu i la teva família. I salut.
    (Una veu molt bonica la d'aquesta cantant. Potser amb els anys esdevindrà "la" Willighagen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Que també per a tu i la teva família aquestes festes siguin favorables i boniques.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Bon matí de Nadal Montse, veig que has canviat Montserrat pel Santuari del Mont, que té unes vistes fantàstiques, suposo que aquestes muntanyes són el Canigó...Preciosa la cançó.
    Que tinguis unes Bones Festes, amb les il·lusions a flor de pell!!!
    Petonets d'estrelletes.

    Gemadet i ros
    vostre Fill, Maria,
    a qui semblaria,
    A qui, sinó a Vós?

    J. VERDAGUER

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser, molt bones festes també per a tu. No, no canviaria mai Montserrat per cap indret; a la Mare de Déu del Mont només hi passo de visita de tant en tant, i saludo en Verdaguer de passada. És un lloc preciós.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies, Estranger, molt bones festes també per a tu.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Bones festes. Sí, tens raó. Fa temps que hem perdut la vertadera estel. I hem oblidat que Jesús neix en els pobres, els oblidats, els perseguits...Una abraçada:

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan, que tinguis també unes bones festes. Sí, s'ha desvirtuat de tal manera tot el relacionat amb el Nadal que més que una celebració plaent es converteix en una font d'estrès, una agressió per a l'ànim. Però no defallirem, continuarem cercant el nostre estel.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Potser si que encara hi som a temps, de vegades tot és qüestió de deixar passar allò superflu i quedar-nos amb el que de veritat és important. Bones Festes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mc. Així ho intentem fer, tot i que les pressions que ens envolten, moltes vegades a la primera línia, ens ho poden posar ben difícil...
      Bones festes i una forta abraçada!

      Elimina
  6. La bogeria ja és a punt d'acabar, però a tots ens falta encara molt per purgar. Esperem que el 2020 ens porti pausa i alguna alegria que no esperem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, Xexu, jo encara la veig molt lluny, la fi de la bogeria... Almenys fins que hagi passat Reis. És clar que tot depèn del panorama familiar sobretot, que és el qui imposa més pressió... Esperem fer-ho millor el 2020.
      Salut i sort, i una forta abraçada!

      Elimina
  7. Ja sé que a tu aquestes festes no t'agraden gens ni mica. A mi m'agraden, malgrat les absències, per aqixò et guarde un raconet per a tu en els meus pensaments.
    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Novesflors. Són els factors externs imposats, els impossibles de canviar per massa implicació familiar, els que fan que temi aquestes festes com a una pedregada... Tinc una mare intolerant que em repeteix a tothora que quan ella es mori ja tindré ocasió de celebrar les festes com jo vulgui, que encara tinc molt de temps per endavant per fer el que vulgui i que de moment mana ella, però ja en tinc 63 i encara exigeix que li demani permís per a tot... En fi, de moment desitgem-nos un bon 2020, i que cadascú vagi lliurant les seves batalles internes, que tothom se sap les seves i tampoc interessen a ningú...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. L'altre dia una amiga em deia que els ornaments de Nadal fan llar... Una cosa que jo vaig per camí de no tenir mai. No es pot tenir tot, jo també he tingut la meva part de felicitat en aquesta vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, a mi cada vegada m'agrada menys això de disfressar la casa per Nadal, i si fos per mi no posaria ni una bola, i potser llavors el lloc on visc semblaria una mica més el que és: la meva llar. La complexitat en els detalls més ínfims mai ens abandona, com tampoc la podem obviar en les grans decisions...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Quan haurem sobreviscut a les festes... alguna cosa bona ens en quedarà. Segurament auqesta que dius: nova o brillant o tendra o esperançadora... tant de bo que la sapiguem trobar.

    Bones festes, Montse! Bon començament d'any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme. Ara mateix només espero que s'acabi tot, que passi un temps i poder donar la volta a la manera com estic vivint les circumstàncies, i llavors poder-me fer un tip de riure sanador de tot plegat. Mentrestant, només sobrevisc.
      Bon començament d'any, bonica, i una forta abraçada!

      Elimina
  10. Bones festes, que el 2020 vingui carregat de llum nova, que ens aporti pau i somriure!

    Una abraçada ben gran!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rits. Esperem que sigui així, com ho desitges. M'hi apunto!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  11. Enyoro els àngels al meu costat, i sento la decadència dels anys alhora que aspiro a la plenitud de la meva vida en soledat, una contradicció que les festes de Nadal encara posen més de relleu...
    La bellesa de la veu humana és sempre una carícia. Gràcies, Montserrat, i un any ple d'esperança.

    ResponElimina
  12. Les festes de Nadal ho són molt de contradictòries, Olga; no és estrany que en la teva situació l'acusis més... Però aquí estem, poeta, per si podem posar algun raig de sol a la teva soledat.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina