diumenge, 5 d’abril del 2020

Diumenge de Rams (recuperant post)

En aquest Diumenge de Rams de confinament, he recordat aquest post de set anys enrere. I m'ha semblat que estaria bé recuperar-lo, i que si algú vol, que em faci arribar fotografies seves per anar-lo fent més gran. Ni que sigui per anar recordant aquells temps d'antany... Vinga, amics, amigues, animeu-vos!  Podeu enviar-les a: galionar@gmail.com i jo us les penjaré.
Abraçades grans a tots esperant que la salut us respecti i que algun dia puguem celebrar la fi d'aquest malson.


Princeseta ingènua
d’ulls somniadors,
cinquanta anys enrere.
Algú em vol comprar?
Bon diumenge de Rams a tothom! 

Teniu alguna fotografia dels vostres primers anys de palma o palmó? Envieu-me-les, que també les adjuntaré, i en farem un post de blocaires petitons!

Gràcies, M. Roser!
Gràcies, Carme!
Més gràcies, Carme agobiada!

Gràcies, Jaume Sendra!



Gràcies, Assumpta!
Més gràcies, Assumpta!

Gràcies, Joan Josep Tamburini!



Gràcies, Carme! (És la petitona). 

Més gràcies, Carme! (Aquí és la mitjana). 

Gràcies, Xavier! (És el primer per l'esquerre). 

Més gràcies, Xavier! (Aquí, el del del mig).

Gràcies, Carme! (Esposa del Xavier). 

18 comentaris:

  1. Veig que en aquell moment no en devia trobar cap de la palma. Ara sí que en tinc. Te les envio per mail, per si les vols canviar.

    Un post participatiu que podem recuperar. Molt bonic, Montse!!! Bona palma confinada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Ja ho veus, malgrat tot avui ha sortit la palma de casa, i per partida doble!
      Una gran abraçada i sí, també bona palma confinada per a tu!

      Elimina
  2. No recordo tenir cap fotografia de diumenge de Rams, potser sí perquè un ja té una edat i quan era petit encara no era massa segur no participar en aquesta mena de cerimònies, però coques vegades devia anar jo a beneir res. En tot cas, si les fotos existeixen, són a casa els meus pares i ara mateix no em queden massa a l'abast...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que sí que te'n devien fer alguna, Xexu, perquè d'això no ens n'escapàvem. Però tens raó, ara no és el moment d'anar a buscar res a la casa de ningú.
      Cuideu-vos tant com pugueu, i una forta abraçada!

      Elimina

  3. Jo només tinc dues fotos de quan era menuda, una de quan tenia 2 anyets i la típica d'escola amb el mapa a la paret i tot això. Totes dues les té la meua germana, que li feia il·lusió...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, aquesta Mari, que ho acapara tot! Moltes gràcies per passar per aquí, Novesflors, amb foto o sense.
      Cuida't molt i una forta abraçada!

      Elimina
  4. Ara busco a veure què torbo i te n'envio alguna Montse.
    Bona Setmana Santa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier i Carme, per haver-hi volgut participar. Us les acabo de penjar. Són totes molt maques.
      Cuideu-vos força i rebeu una forta abraçada!

      Elimina
    2. Gràcies a tu Montse per aquest post tan tendre.
      I molta salut per a tota la teva família.

      Elimina
  5. Una iniciativa bonica, com totes les fotos compartides !. A veure si en trobo alguna per casa :)
    Salut !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, Artur, si hi ha sort. I si no, gràcies igualment per passar per aquí.
      Cuida't molt, i una forta abraçada!

      Elimina
  6. Ai quin post tan preciós, Montse...No sabia que tenies aquesta foto meva, jo de la palma no en tinc cap...Aquest any no s'hi ha pogut anar, però tu amb el teu blog ho has aconseguit!!!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M. Roser, fa temps, quan vaig publicar aquest mateix post, em vas enviar aquesta bonica fotografia teva. Amb palma o sense, em fa molta il·lusió tenir la gent amiga junta, amb la imatge d'uns quants anyets enrere.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Quina gràcia m'ha fet veure aquest post "recuperat"... i més gràcia encara veure que hi vaig participar, que no me'n recordava pas!!

    Bona Pasqua!!! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Assumpta, tu també hi vas participar i em va fer molta il·lusió. Les teves fotos són molt xules.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Veig que fa temps que no publiques, tot i que molt menys que jo. M'ha fet gràcia veure-us de petites. Quina pau amb tanta innocència!

    Et desitjo que aquest any encetat et sigui bo, salut i sort.
    Aferradetes ben fortes, Montse.🌠

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Paula, bonica, que contenta de veure't per aquí!
      El blog de moment descansa, ja veurem si serà per sempre o per un temps indeterminat. Les circumstàncies personals a voltes manen, i quan es funciona gràcies a l'activació del pilot automàtic, no hi ha espai ni per als blogs ni per als mots amics...
      Moltes gràcies, Lluneta, pels teus desitjos. Espero que també per a tu aquest any sigui un temps de viure, i no tan sols de sobreviure.
      Una abraçada dolça i molt gran!

      Elimina