dijous, 15 de març de 2018

S'esdevindrà el miracle


"...No queden més fulles per caure. El vent ha desprès el darrer vestigi de vida de les meves branques. Nues, sembla que alcin els braços implorant una almoina de sol a l’últim instant del capvespre. Elles, però, guarden el secret: no restaran gaire temps despullades; en el seu interior senten renéixer ja la força de la nova primavera que s’albira. Molt aviat la vigorosa saba les fecundarà de nou, recorrerà el seu cos fins a estremir-les i s’esdevindrà el miracle. I tornaran a omplir-se de brots tendres, de vida, de fullam.
No, no podreu amb mi, oh malvestats, hivern agònic, vent huracanat, realitats efímeres, poders devastadors, relacions amb data de caducitat. No fareu de mi l’arbre retut. Que sota la meva escorça d’aparent fragilitat, s’esdevindrà el miracle. I de les branques en sorgiran nous mots, poemes d’esperança i floriré altre cop; i jo, l’arbre, seré novament ombra per al repòs i aixopluc per a ocells passavolants, i de mi sorgiran els cants més alegres de la terra.
I al meu voltant, novament, hi naixeran les flors..."

Montse Galionar

10 comentaris:

  1. S'esdevindrà el miracle, segur, perquè des de la prufunditat de mig hivern que ja l'anem veient aquí i allà. La natura és un miracle constant, i nosaltres inclosos. També som natura les persones humanes, també s'esdevenen múltiples miracles en nosaltres.

    Hi ha miracles que no necesiten acte de fe. els veiem i els toquem i malgrat això, són miracles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Necessitem creure-hi, Carme, convèncer-nos que seran possibles, perquè hi ha vegades que aquesta fe és la nostra única crossa per seguir endavant...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Quina prosa més adient pels dies que vivim, Montse.
    "Enterrem la nit, enterrem la por... el camí és llarg..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ha estat pura coincidència, Xavier. Necessitem en tants àmbits que neixin flors a cada instant...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. La primavera ja s'està fent notar, i molt! Ahir vaig veure que els meus arbrets ja rebroten, quina alegria em vaig endur! Hauran viscut un any més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SSí Xexu, gairebé ja la tenim aquí, la primavera, tot i que sembla que començarà amb una gelor inusitada... Esperem que no trigui a remuntar.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. El proper post posaré fotos d'una sortida el dissabte a Aitona, amb molts presseguers florits ( tots no encara) i alguna prunera de flors blanques, que contrastaven amb els camps rosats, una preciositat!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero el teu post amb ganes, M. Roser. Ahir vaig estar a Alcarràs a veure també els presseguers florits, i el camp feia goig de debò. També en penjaré alguna cosa quan pugui.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Estic segura que serà així com dius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la confiança, Novesflors!
      Una forta abraçada!

      Elimina