divendres, 23 de març del 2018

No hi ha paraules...


                 
   

     

     
 

14 comentaris:

  1. Jo avui també dic que tinc poca esperança i estic trista...Una cançó molt adient a les circumstàncies.
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots compartim la mateixa tristesa, M. Roser, des d'ahir. No hi ha paraules...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Molta tristor Montse i molta impotencia i una vegada més dic, quina pena per una mare parir miserables.
    Estem molt tocats pero no estem enfonsats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tristor, impotència, ràbia... Massa sentiments que no haurien hagut de ser, perquè res del que ha passat no hauria d'haver succeït...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Enorme, Novesflors. Gràcies per ser-hi.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Vàrem pensar en la mateixa cançó Montse. Ahir, per anar a la concentració de la plaça Catalunya vàrem quedar amb uns companys al metro. En veure'ls vaig cantar exactament la tornada: "Quanta ràbia que tinc..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no me vaig poder treure del cap, Xavier, des del moment en què es va saber la notícia, que no per esperada va ser menys trasbalsadora... I avui encara m'acompanya.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Jo no parlaria, jo cridaria d'impotència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un dels sentiments que més dolorosament ens habiten, Helena, en aquests moments: la impotència.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Una per cada pres, sense oblidar els exiliats. Em sembla que el groc ara hem de començar a pintar-nos-el als pòmuls, dues franges a cadascun.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I molt lamentablement m'he quedat curta, Xexu; han detingut el nostre President! Ara mateix, seguint amb atenció les notícies que ens arriben.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. No hi ha paraules, només tristesa i impotència...

    ResponElimina