dimecres, 7 de desembre de 2016

Cant de crepuscle


A l'escriptor Joan Carles Planells li feia por l’hivern. En el darrer missatge que em va enviar, el 30 de novembre de 2011, abans que prengués la decisió d'assolir la llibertat deslliurant-se del flagell d’una vida insuportable, em va assegurar que no el sobreviuria. Que hauria volgut viure permanentment en una tardor que no s’acabés mai, però que l’hivern, despietat, era a les portes...
El fill de l'il·lustre pintor Àngel Planells, gran amic de Salvador Dalí, se’m va acomiadar d’una manera molt dolça quan més estabilitzat semblava de la seva malaltia mental, i vaig ser incapaç d’adonar-me de la magnitud del seu missatge fins que va ser massa tard. Tal dia com avui de fa cinc anys, al cementiri de Sant Gervasi, vaig observar una placidesa profunda en el seu rostre i li vaig desitjar tota la sort del món en el seu nou viatge.
Aquest poema, Cant de Crepuscle, era un dels seus predilectes. El publico avui de nou, en memòria seva. Va per tu, Joan Carles! 

CANT DE CREPUSCLE

El vell finestral de la cambra, fosca,
emmarca amb quotidiana nitidesa
la lenta agonia de la tarda.
Quan la intensa vermellor del llunyedar
pal•lideix d’un roig-nostàlgia indefinible,
el vell finestral de la cambra angosta
es transmuta en un bellíssim quadre d’ombres.

Una dona resta immòbil rere els vidres
esperant, com cada vespre, el vell miracle.
Del gran quadre, servador d’instants cromàtics
en traspua un devessall de sentiments.

La figura de la dona, dins l’estança
n’és banyada per un tel de contrallums
que ella rep, en el seu cos buit de carícies,
que ella vol, en sa nuesa feta aram.

I és a glops de clarobscurs que la figura
alçarà el rostre hipotètic, arrogant i bell.
Molt a poc a poc…
Mutant, la vida i la mort…
Meitat clar, meitat foscor. Com en un somni.

Mot a mot, les paraules ofegades en els llavis,
sorgiran com un rebroll de llibertat;
com un llamp que esberla el cel en la tempesta;
com l’oreig que el vent abriva sobre el mar.

I esguardant la fal•làcia a contrallum,
creurà que l’ha bastit per a ella el Gran Pintor.
Veurà uns ulls que mai seguiren el seu joc,
com esguarden, a prop d’ella, el mateix món…

A contrallum,
l’abstracció és tan subjectiva que, en el plor,
ningú sap si la pluja amara els vidres
o són llàgrimes que brollen, insurrectes…

Foc i silenci…
El silenci, tan amic, trencat de sobte
per un vol d’ocells xisclaires que retornen,
pregonant l’últim adéu al finit dia.
S’il•luminen els fanals.

Els minúsculs esborranys blau-aquarel•la
s’esvaeixen amb la nit ja manifesta.
Quan el quadre, arran de cel, pampallugueja,
altra volta, l’abstracció s’ha fet finestra.

I, lentament,
engolida per crepuscles d’hora negra,
la figura abaixa el rostre i roman quieta.
El contrallum s’ha clos…
…..

El vell finestral de la cambra, fosca,
emmarca amb quotidiana melangia
la lenta agonia de la tarda…
Una dona resta immòbil rere els vidres
esperant, com cada vespre, el vell miracle:
que les ombres se l’enduguin cap al quadre
i que amb elles, pugui perdre’s dins la nit…

Montse Galionar

17 comentaris:

  1. He anat llegint i clicant enllaços enrere, enrere... commou aquesta història del Joan Carles. Tot i haver-ne llegit ja alguna cosa abans. Fas bé de recordar l'amic i de dedicar-li un post i un poema d'homenatge.

    Una abraçada molt forta, Montse!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Vaig parlar-ne en el seu moment, i de sobte m'he adonat que ja han passat 5 anys. I m'ha afectat. També hi va haver una cosa brutal: ell i jo ens havíem escrit, havíem parlat per telèfon, ens havíem enviat llibres, havíem quedat al Zurich i finalment no es va presentar (va estar observant-me des de la cantonada i no es va atrevir a fer el pas), i la primera i única vegada que el vaig poder veure en persona ja reposava dins d'un taüt... Brutal, Carme. No em permeto pensar-hi gaire, però quan els records fan acte de presència costa molt de suportar-ho...
      Una forta abraçada, bonica!

      Elimina
  2. Igual que la Carme, ahir al vespre vaig clicar els enllaços, per saber la història d'en Joan Carles.
    Torno aquest matí per tornar a llegir el poema mentre escolto les notes del piano del concert de Rachmaninoff.
    Molt adient aquesta melodia de piano, tan romàntica quan entren les violes i violins, i els instruments de vent.
    Montse vas estar molt inspirada quan vas fer el poema, no m'estranya que a en Joan Carles li agradés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, el poema el vaig escriure quan era jove; de tant en tant el trec a passejar però ja no sóc ben bé la mateixa...
      En Joan Carles va ser qui em va introduir al món dels blogs, a primers del 2008. Una bellíssima persona, que va patir molt a la vida a causa d'una malaltia mental que el feia gairebé insociable. Va acabar de la manera que ell volia acabar. A mi em tenia força respecte i confiança, i jo li tenia una gran estima. Aquest poema sens dubte ell l'associava al tipus de mort que volia, i per això era un dels seus preferits...
      Una forta abraçada, Xavier!

      Elimina
  3. L'homenatge a la memòria de l'amic és un poema d'una tendresa tan gran que en llegir-ho, en aquesta hora en què agonitza la tarda al balcó, m'emociona.

    Bona tarda Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pere, per l'emoció. Sí, aquests dies m'han retornat aquells records ben xopats de tendresa, ni jo sé perquè, i he necessitat parlar novament d'ell...
      Una forta abraçada, Pere!

      Elimina
  4. Quan vas parlar al teu blog d'aquest esdeveniment em va impactar força. Deu ser dur que un amic se'n vaja d'aquesta manera. En el seu descans viu en tu i en el teu record.

    ResponElimina
  5. Sí Novesflors, va ser duríssim pel fet d'anar com va anar tot plegat. Aquest desembre, sobtadament i sense pretendre-ho, el record ha tornat amb força.
    Una forta abraçada, bonica!

    ResponElimina
  6. Aquest poema m'ha costat més que d'altres que t'he llegit, però m'agrada que el recordis per homenatjar un bon amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Xexu, que aquest poema és més abstracte que la majoria dels altres, però t'agraeixo l'atenció de llegir-lo i intentar entendre'l.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Perdre una persona que estimes, ja de per sí és dur, però ningú pot imaginar el que deu ser perdre'l d'aquesta manera. Però saps? jo entenc la decisió del teu amic. Les maleïdes malalties mentals esclavitzen als que les pateixen, i és l'única manera que veuen de ser lliures. Ja sé que és molt trist, però aquell dia, va trobar en un altre lloc, la pau que segurament mai havia trobat ací.
    Un poema preciós, que, amb el teu permís m'emporte al apartat del meu blog on guarde els poemes que més m'agraden dels autors que més m'agraden.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari, va ser dur però jo també el vaig comprendre. Per això em vaig quedar molt bé després de constatar l'expressió de pau al seu rostre... Certament, davant un trastorn mental que fa patir o d'una depressió aguda, hi ha uns moments en què només la mort es beslluma com un alliberament, com una medecina alleujadora...
      També hi va haver un episodi molt interessant relacionat amb aquest cas: un parell d'anys abans, vam poder aturar un dels seus intents de fugida pels volts de Nadal; vam poder ajudar-lo perquè tirés endavant. No ens ho va agrair, es va mostrar groller. Fins que molts mesos després va escriure un commovedor article on explicava com se sent una persona quan ho té tot preparat per marxar i de sobte es troba amb un munt de temps amb què no comptava, i no sap com viure'l... Tot i la brutal duresa del tema, per a mi, tot plegat, va ser una lliçó magistral de vida.
      I moltíssimes gràcies per incloure els meus poemes al mateix lloc on els poetes consagrats tenen un espai per als seus versos!
      Una forta abraçada, Mari!

      Elimina
  8. Moments durs, segurament molt més per a ell que per ningú més. Quan la vida ja no et diu res, es sent molta tristesa, gairebé ella sola et pot matar...
    Crec que, encara que fos dur, els records que t'arriben són més dolços ara, quan el temps posa sentit a cada sentir. El seu era fugir i trobar pau. El teu, entendre'l i deixar-lo anar.
    Tendre poema, generós per part teva.

    Aferradetes ben fortes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Lluneta, per les teves paraules que acompanyen! Cert, ell era una persona que no volia viure. Només en la mort va trobar alleujament. Però malgrat les seves rareses, era una persona que es va fer estimar.
      Una forta abraçada, Paula!

      Elimina
  9. He tornat a visitar els enllaços i m'he recordat de la impressió que em va fer l'última vegada. La desolació d'un blog, vaig escriure-hi com a comentari. He pensat en més desolacions i en més formes de morir. Formes i més formes.
    Bona nit, Montserrat.
    Vaig a visitar el recer de novembre.
    Recers i recers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. De vegades cal que els recers no siguin del tot confortables, perquè potser ens empenyeran a reaccionar i a fer-nos preguntes del tot necessàries...
      Una forta abraçada, Jordi!

      Elimina