divendres, 25 de novembre de 2016

Racó de novembre (2016)


“...Surt del teu son, vell gat, i, entre grans badalls i estiraments, surt a buscar l’amor...”    (Kobayash Issa) 

Ja ha arribar el moment
de dir les coses
pel seu nom
i de beure de les fonts
tal com raja.
S’han acabat
els silencis
que oculten els torrents
del màgic influx dels astres;
i la mediocre por
que rodola de la mirada
s’ha escolat peus enllà.
És l’hora de viure! 
Frederic Cuscó i Campllonch  (Poesies de mitja tarda). 

11 comentaris:

  1. Quin poema més engrescador... m'agrada que hagi arribat l'hora de dir les coses pel seu nom i que s'hagin acabat els silencis i les pors.

    És hora de viure!!! Una abraçada de vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament engrescador, Carme! Ara només ens falta fer cas als versos...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Respostes
    1. A viure, Novesflors! Sí, la foto és d'un vespre de desembre a la platja; tot i ser meva he de dir que també m'agrada molt.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. La vida a raig, sense compliments, pel broc gros. Trencant silencis. Fer un salt al 8.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho hauríem de fer, Xavier, tot i que dels salts al 8 no sempre en som capaços...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Així hauríem d'intentar-ho, Mari. La voluntat hi és, l'engrescament també. Tot i que l'última paraula quasi mai la tenim nosaltres...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. De la voluntat als fets hi ha molts espais.
    No hi ha res més maco que dir les coses tal com són, sempre que trobem en el camí la mateixa resposta...claredat, honestedat i bons principis.
    Aferradetes ben fortes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Lluneta. No sempre es pot parlar amb aquesta claredat, si l'altre interlocutor no té ganes d'escoltar... És bonic, però, quan el miracle pot esdevenir.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Diu l'Olga Xirinacs:
    "...Vaig tenir un temps feliç de poemes a mitja tarda.
    Després tot es va adormir com si cantés Cohen...”
    Moltes gràcies, Olga, per deixar el teu comentari al correu, atès que encara no pots escriure als blogs amics per problemes tècnics! Que belles les teves paraules, i com ens agradava Cohen...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina