dijous, 23 de juny del 2016

Solstici d'estiu


-Per desitjar un bon inici d’estiu a tots aquells que tingueu a bé llegir-me. 
-Per desitjar que aquest solstici ompli el vostre cor de lluminosa felicitat. 
-I per desitjar-vos a tots una magnífica revetlla de Sant Joan: 

Res millor que manllevar les paraules d’un poeta de debò, en David Jou. Amb ell no puc ser imparcial: fa anys que és l’encarregat de posar paraules als meus sentiments. Aquest poema que reprodueixo correspon a l’inici del seu Oratori de sant Joan Baptista, “Entre el desert i la pietat”. 

CONVOCATÒRIA
El costum és com la pols i l’absència com l’aiguat:
l’un oculta lentament; l’altra arrenca, erosiona.
Molta pols sobre un mirall ja no el deixa reflectir,
l’emmudeix, el fa incapaç de respondre la pregunta
que sovint li fem: “Qui som?” I el deixem i l’oblidem.

De vegades, amb els sants, passa això; ens acostumem
al seu nom, la seva imatge, fins que ens deixen de parlar.
Per al nen tot és sorpresa: “Qui deu ser aquest home estrany
mig vestit amb una pell i un anyell vora les cames,
amb la mà tan aixecada i aquest gest d’escridassar?

I el seu crit interromput, què deu dir?, què deu voler?
En el nen tot és sorpresa; en l’adult tot és costum:
ja coneix aquesta imatge, no el sorprèn la indumentària,
ha sentit moltes vegades alguns mots dels que va dir
–una veu tan exaltada, que no gosa fer-la seva.

En té prou amb fer la festa que cada any obre l’estiu
en el dia d’aquest sant, sant Joan, amb les fogueres,
la revetlla amb els amics, la promesa de vacances.
“Què cal més, si tot això és en si mateix tan bell?
Què cal més que aquest triomf de la lluna i la memòria?

Per què cal evocar un sant, si la lluna també és sagrada?
Per què cal un infinit, si n’hi ha prou amb una plaça?
Si vivim ara i ací, per què cal neguitejar-se
amb paraules d’altres temps i de terres tan llunyanes?
Benvingut, si vol, el sant compartir festa amb nosaltres,
menjar coca, conversar i saltar sobre les brases.”

Però hi ha, de tant en tant, qui es deleix per veus estranyes,
per la crida del desert, per les nits molt estrellades,
per la immensitat i el dubte, pels camins que no s’acaben,
i en el foc de sant Joan crema els mobles vells de l’ànima.

Quina festa, descobrir llibertats inacabables,
enamoraments immensos, rebel·lies i coratges,
i sentir fer-se infinita, en la joia, cada plaça.
El costum és com la pols, ens amaga fets, paraules
que ens podrien dir qui som. Ah, de tant en tant tornar-les
a escoltar, atents, com pròleg a la festa i a la flama!

Benvinguts a sant Joan, benvinguts a la paraula.
(De David Jou i Mirabent)

20 comentaris:

  1. Magnífic poema. Bon començ d'estiu per a tu també, bonica :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mari. Que l'estiu ens sigui favorable, dins de les seves (nostres) possibilitats.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Fanalets de colors i garlandes de paper
    un guirigall a la cuina
    cremat de rom i cafè.
    I tu
    i jo
    sense pensar
    gaudint les hores
    tens nom d'estiu...olor de xampany
    la nit més curta de l'any.

    Bon dia i un petó Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, els teus versos em transporten directament a la més idíl·lica revetlla de Sant Joan. Amb aromes i passions incloses. Gràcies!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Jo vaig passar una revetlla molt xula, espero que tu en gaudissis també. I ara a celebrar Sant Joan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro, Xexu. Vam celebrar més Sant Joan que la revetlla, però hem entrat amb bon peu a l'estiu.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. "El costum és com la pols" que ben trobades aquestes paraules.

    Bona entrada d'estiu, Montse!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, els bons poetes acostumen a trobar sempre la paraula justa, i aquest n'és un bon exemple. Per això no em canso mai de llegir-lo.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. " En el nen tot és sorpresa
    en l'adult tot és costum"...
    Sempre podem tornar a il·lusionar-nos pensant en l'infant que un dia vam ser.
    Aquest any la lluna plena ha coincidit amb el solstici d'estiu!
    Que comencis bé l'estiu i continuï igual...
    Petonets Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M. Roser, la lluna i les fogueres es van confabular per oferir-nos una nit preciosa. Esperem que la bellesa duri tot l'estiu.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Et desitjo un bon estiu, tot i que sé que ho serà.
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Lluneta. També per a tu el desig d'un estiu fantàstic!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. "...descobrir llibertats inacabables,
    enamoraments immensos... "
    Que aquest estiu ens ho porti Galionar.
    Va ser una bona revetlla, espero que per tu també ho hagi estat.
    La cançó del Sisa, un clàssic imprescindible per aquesta festa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem-ho, Xavier, i que tinguem la capacitat de gaudir de les coses bones que ens envolten i que de vegades ens passen per alt.
      Dulluns m'escapo una setmana a Montserrat, com faig cada any; vols que doni records a algun indret en particular, de part teva?
      Una forta abraçada i fins a la tornada!

      Elimina
  8. Espero que hagis passat d'una bona revetlla, Montse, i que gaudeixis mooolt de l'estiu!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una revetlla molt tranquil·la, Glòria, però vam guardar la festa per al dia de Sant Joan.
      Molt bon estiu i una forta abraçada!

      Elimina
  9. "enamoraments immensos" com les "nits molt estrellades". D'això es tracta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Helena, d'això es tracta, i de creure-hi tant de temps com sigui possible...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. No he tingut temps de passar per ací abans. Espere que hages passat una bona revetlla i un bon dia de sant Joan.
    Que l'estiu ens siga favorable.

    ResponElimina