divendres, 10 de juny de 2016

Racó de juny (2016)

Imatge de Maria Rosa Ferré 

“...Fes silenci al teu voltant si vols escoltar cantar la teva ànima...”  (Arturo Graf)

SERRALADA

Sorgeix de sobte, de puntetes,
entre els meus somnis.
Com l’alquímia d’un pintor de traç sublim,
subjugat per dos espais que s’amalgamen.
Així ets per a mi, paisatge:
les vinyes, la terra, la mola i els àngels.
Ciclorama blavís de crestalls de marbre,
vetllador amatent de les perles d’ambre.

Vellut maragda als teus peus, serralada,
on Dionís mandreja, en les hores calmes... 

Montse Galionar 

20 comentaris:

  1. Montserrat des d'el Penedés. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Joan; des del Penedès hi ha unes vistes fantàstiques de la muntanya de Montserrat retallada a l'horitzó.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Un racó ple de colors, paraules i sons.
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Lluneta. Un lloc per passar-hi una estona i després continuar.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. M'agrada molt aquest paisatge de juny, amb les vinyes a primer terme i Montserrat al final! I al mig, una mica de tot el què la natura ens ofereix per aquestes dates( m'encanten els matisos de verd)...
    Si fem silenci,també podrem sentir cantar els ocellets!
    Bonica descripció la de la teva estimada Serralada, i el cant dels escolanets...
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La M. Rosa Ferré és una fotògrafa excepcional; ha guanyat molts premis amb les seves imatges del Penedès. Aquesta forma part del llibre Calidoscopi, amb poemes de la Pilar Valero i imatges d'ella mateixa.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Amb el poema descrius el teu (el nostre) paisatge. Amb la mateixa delicadesa que l'escolania canta Schubert.
    A la fotografia s'aprecia l'anomenat "Tron de la Mare de Déu" gairebé al centre de la serralada de Montserrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veus Xavier, preparant motors per a l'escapada anual montserratina d'aquí a dues setmanes. Havia de marxar el dia 26, però m'ha tocat ser vocal en una mesa electoral; ni et pots imaginar la ràbia! Així que marxaré l'endemà, el 27, fins al diumenge següent. Aquest any he demanat les vacances a trossos i les faig a bocicnets...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. La serralada sempre màgica, encara pren més valor amb els teus mots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. La serralada és sempre present en el paisatge penedesenc, al fons de les vinyes. Va ser la Pilar Valero qui em va incitar a escriure el poema, i en guardo un molt bon record.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. un racó molt poètic, màgic com la muntanya

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree. La muntanya sí que n'és, de màgica!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Si jo fos Dionís, també mandrejaria per eixos paratges.
    Una música que convida al relax.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari, l'Escolania és d'una qualitat dificilment comparable; escoltant-la, sobretot durant les vespres i en directe, la pau i el relax estan assegurats.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Paisatge sublim, sublims les veus cantores, i les teues paraules de poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors; les paraules difícilment podrien aconseguir descriure el paisatge, però acompanyades de la imatge i de la música en poden donar una idea aproximada.
      Una forta abraçada!

      Elimina
    2. Magnífic paisatge.
      Distant, el somni.
      A les mans, el bàlsam.

      Elimina
    3. Olga, tenim indrets tan bells a casa nostra...!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Portem Montserrat al cor, la seva visió sempre el fa bategar.
    Bell poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Glòria, no hi podem fer més... I orgullosa que sigui així!
      Una forta abraçada!

      Elimina